Skip to content
*

Periodisme cultural i altres pistes

La pèrdua de pes de la crítica cultural com a generadora de pistes bàsiques per identificar el camí en el nostre ecosistema preocupa al món de la comunicació i molt especialment als seus protagonistes. La manera com es comunica la cultura obre alguns debats dels quals Hänsel* i Gretel* se’n vol fer ressò. L’enorme pes de l’entreteniment i una certa frivolitat en com s’explica el fet creatiu i les pràctiques culturals contemporànies han portat a controvèrsies que qüestionen la seva efectivitat i han mermat el seu prestigi social.

Daniel Gil Solés – Les altres biblioteques de Barcelona

Escriu Valèria Gaillard en aquest mateix digital que «Barcelona és una ciutat íntimament literària, una ciutat que s’emmiralla en les seves més de 300 llibreries». I equipara les llibreries com els nous cafès de pensament, a l’estil dels antics cafès-tertúlia literaris de principis del segle XX. Hi estic intensament d’acord amb les afirmacions de Gaillard,…

Continuar ... Daniel Gil Solés – Les altres biblioteques de Barcelona

Rafael Vallbona – Matar d’avorriment

La crítica cultural catalana sovint actua en sentit contrari als objectius que diu promoure. No és el de contribuir a un estàndard de qualitat, ni a l’homologació internacional, ni la difusió global de la producció cultural: el que pretén aquest conjunt amorf de propostes vagament assagístiques que s’escampen per diaris i digitals és l’avorriment de…

Continuar ... Rafael Vallbona – Matar d’avorriment

Xavier Albertí – Epicentre

Sobre el patrimoni teatral català pesen tota mena de llasts. La història de la nostra cultura, plena d’abruptes interrupcions, ha vist com s’estroncaven massa sovint les millors dinàmiques escèniques quan aquestes tot just començaven a consolidar-se. Per si això no fos poc, els afanys de renovació formals han fet mirar enfora moltes vegades sense conèixer…

Continuar ... Xavier Albertí – Epicentre

Mercè Rius – L’esperit de la matèria

“L’obra d’art és un enigma clar.” En la tercera sessió del cicle Guinovart. La realitat transformada, Fèlix Riera cità un dels Pensaments de Joseph Joubert (1754-1824), assagista i moralista francès unit per llaços d’amistat amb Chateaubriand, l’insigne autor d’El geni del cristianisme. Llavors l’art encara distava molt de la pèrdua de “l’aura” que W. Benjamin…

Continuar ... Mercè Rius – L’esperit de la matèria

Gisela Chillida. Arte y agua. Cuando el arte imita el ciclo hidrológico

Conocido científicamente como el ciclo hidrológico, el agua circula constantemente en un ciclo de evaporación o transpiración (evapotranspiración), precipitación y desplazamiento hacia el mar. Esto implica una serie de procesos físicos que producen un intercambio de agua continuo entre la atmósfera, el agua superficial y subterránea y los organismos vivos. En la naturaleza, es la…

Continuar ... Gisela Chillida. Arte y agua. Cuando el arte imita el ciclo hidrológico

Rafael Vallbona – CANSAR, CANSA. CANSADAMENT (E)

A hores d’ara parlar de Rosalía és, o escampar una lletania d’elogis suats, o invocar un anatema per purificar el flamenc vexat. No penso fer ni una cosa ni l’altra, però tampoc no m’estaré sense dir res; no sigui que Hänsel* i Gretel*, adduint l’alta dignitat del debat cultural, es cregui immunitzada d’un terrabastall d’aquestes…

Continuar ... Rafael Vallbona – CANSAR, CANSA. CANSADAMENT (E)

Simple Share Buttons