La pèrdua de pes de la crítica cultural com a generadora de pistes bàsiques per identificar el camí en el nostre ecosistema preocupa al món de la comunicació i molt especialment als seus protagonistes. La manera com es comunica la cultura obre alguns debats dels quals Hänsel* i Gretel* se’n vol fer ressò. L’enorme pes de l’entreteniment i una certa frivolitat en com s’explica el fet creatiu i les pràctiques culturals contemporànies han portat a controvèrsies que qüestionen la seva efectivitat i han mermat el seu prestigi social.
CENT ANYS D’UNA OBRA MESTRA El secret que amaga La masia Miró es va poder inspirar en les làmines d’un fals sepulcre egipci trobat a Tarragona per a la figura enigmàtica que habita al centre de la pintura. El personatge seria la primera figura metamorfosejada que donaria pas a l’etapa surrealista. Les obres mestres de…
El passat 5 de febrer d’enguany vaig acabar una nova participació en la campanya #1Lib1Ref, que cada any impulsa la Viquipèdia, i que anima a millorar amb referències bibliogràfiques els articles que podem trobar en aquesta enciclopèdia lliure, oberta i col·laborativa. Iniciatives com aquestes són importants, i ho són per diferents motius. Intentaré resumir-los breument.…
Continuar ... Daniel Gil Solés — #1Lib1Ref i la revolució dels bibliotecaris
Encontramos una serie de espacios reservados a la exhibición artística: la galería, el museo o el centro de arte. ¿Qué sucede, sin embargo, con los espacios de aparición que le son ajenos, como la televisión, la prensa escrita o la radio? El arte nunca ocupa portadas y difícilmente sale de la sección cultural. Parece que…
De manera cíclica el debat sobre les diferències entre literatura catalana i literatura en català se situa en les portades dels diaris. La idiosincràsia d’aquesta part del món és el seu bilingüisme radical. No tots ho porten igual de bé. Sobretot, aquells que consideren que les llengües no són solament eines de comunicació i…
Continuar ... Álex Sàlmon – Marsé i Zafón bé mereixen cent homenatges
Vivim amb por de mirar la mort de cara. Vivim amb por de patir amb els que pateixen. Vivim amb por de riure en els moments de dolor. Tenim tanta por. I és curiós com ens envaeix el pudor i la doble moral. Els que practiquem el riure, i més a hospitals, estem acostumats a…
Continuar ... Angie Rosales – Que no us faci por apostar per l’humor!
La pandèmia de la Covid-19 ha posat sobre la taula –millor dit, sobre el terreny- la necessitat de redissenyar la ciutat. Una breu síntesi de les nombroses propostes que s’estan fent ens diu que hem d’anar cap a una ciutat fonamentada sobre la sostenibilitat, la salubritat, la mobilitat, la contigüitat i la flexibilitat. També –a…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La ciutat del quart d’hora
2019 queda ja molt lluny. Tan lluny que l’informe anual del CoNCa sembla dibuixar un passat ja enterrat. Tanmateix, mirar enrere i fer recompte ens recorda que les crisis derivades de la COVID19 no són més que l’estocada final. No sorprèn saber que vam arribar al març de 2020 ja ferits i morts de gana.…
¿Qué pasa cuando, como mujeres, decidimos motu propio sexualizarnos? (I) ¿Qué hay más navideño que Papá Noel y las doce uvas? El vestido de Cristina Pedroche. O, mejor dicho, opinar sobre el vestido de la Pedroche. Imagino que a estas alturas todo ser viviente está al tanto, pero por si hay algún despistado en la…
“La intimidad y concentración de escritores de esta última edición le dio un toque más cercano a lo que se premia: la literatura” El virus persigue los días importantes del libro de este 2020. Al menos en Cataluña. Lo hizo con Sant Jordi, ocurrió con el falso día del libro y casi lo estropea en…
Continuar ... Álex Sàlmon – El Premio Planeta, una renovación posible
“Perquè Josep Pla és un dels clàssics que no cal oblidar.” Hi ha moltes definicions del que és un clàssic. Posats a triar-ne alguna, s’aconsella la lectura d’un article d’Italo Calvino –Per què llegir els clàssics, publicat pòstumament el 1991- que posa al nostre abast catorze raons o definicions del què és un clàssic. Amb…
Continuar ... Miquel Porta Perales – No, mai, no em dóna la gana!
