La pérdida de peso de la crítica cultural como generadora de pistas básicas para identificar el camino en nuestro ecosistema preocupa al mundo de la comunicación y muy especialmente a sus protagonistas. La forma en que se comunica la cultura abre algunos debates de los que Hänsel * y Gretel * se quiere hacer eco. El enorme peso del entretenimiento y una cierta frivolidad en cómo se explica el hecho creativo y las prácticas culturales contemporáneas han llevado a controversias que cuestionan su efectividad y han mermado su prestigio social.
Article publicat originariament per Interacció. Un nou estudi del Centre d’estudis i Recursos Culturals (CERC) constata que la irrupció de la pandèmia covid-19 interromp la recuperació de la despesa municipal executada en cultura a la demarcació de Barcelona després de la crisi econòmica del període 2008-14. El CERC elabora, amb certa periodicitat, l’anàlisi de la despesa…
Article publicat per Interacció El certamen se celebrarà del 8 de setembre al 24 de novembre de 2024 a Barcelona i una desena de ciutats de la regió metropolitana. Terrassa participarà en la quinzena edició de Manifesta, la Biennal Nòmada Europea, juntament amb deu localitats més. Aquest certamen de referència internacional, explorarà dinàmiques innovadores i posarà en…
Article publicat originalment per Jordi Lon Quintana a Interacció. El sociòleg nord-americà Eric Klinenberg, investigador sobre els espais públics i la vida urbana, va desenvolupar el concepte ‘palaus del poble‘ per referir-se a aquelles infraestructures que juguen un paper crucial en la cohesió i la resiliència de les comunitats. Llocs de trobada i interacció on es fomenta…
Article publicat per Interacció Quants programadors busquen activament treballar amb artistes discapacitats? Quines són les principals barreres que justifiquen les institucions culturals per esdevenir més accessibles? Qui pot orientar i ajudar els gestors culturals per obrir els seus programes als professionals de les arts amb discapacitats? Per donar resposta a aquestes preguntes, el British Council va llançar…
L’exposició que el CCCB dedica al Marquès de Sade –Sade. La llibertat o el mal- convida a parlar de Donatien Alphonse François, conegut com a Marquès de Sade o com –així el van rebatejar els surrealistes d’André Breton a Luis Buñuel- com el diví marquès. Del Marquès de Sade, els surrealistes valoraven i reivindicaven el seu aire revolucionari, la defensa de la llibertat d’expressió, la…
Article publicat originalment per Guillermo Fernánez a Interacció. L’experiència intel·lectual singular que es viu en visitar una bona exposició es fonamenta en l’efecte comunicatiu d’un llenguatge propi: el llenguatge museogràfic. Un mateix contingut és susceptible de ser comunicat fent servir diversos llenguatges. Si es fa servir el llenguatge cinematogràfic, el resultat és una pel·lícula. Si es…
Continuar ... Interacció — El llenguatge museogràfic- The museographic language
El mes de Alfred Hitchcock En colaboración con el Barcelona Film Fest y A Contracorriente Films, CaixaForum+ dedica cada mes a una importante figura de la historia del cine y proyecta una de sus películas más destacadas junto con un documental sobre su trayectoria. Julio es el mes de Alfred Hitchcock, cineasta británico considerado el «mago…
No hi ha dubte sobre les formes de la representació de la censura, ni gairebé escapatòria. Nosaltres la tenim associada al franquisme, i en una gran part a la cuixa, que era bàsicament l’únic que preocupava en aquell vell país on tothom reivindicava la seva lluita per les llibertats i la democràcia. El cert és…
Continuar ... David Castillo — Els ianquis i la cultura de la cancel·lació
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya presenten l’exposició “Del pictorialisme a la modernitat. Centenari de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya”, comissariada per Victòria Bonet Carbonell, doctora en Ciències de la comunicació per la UAB, mostra una selecció dels fons de l’Agrupació que abasta des del moviment pictorialista, expandit durant els anys vint i trenta,…
La mort prematura de Martin Amis em va agafar amb l’última novel·la de Julian Barnes a les mans, ‘Elizabeth Finch‘, publicada per Anagrama i Angle, amb bona traducció catalana d’Alexandre Gombau, que ja ho havia fet, entre altres, amb ‘L’única història’. ‘Elizabeth Finch‘ és una excel·lent història d’amor, sense sexe ni relació de parella, amb una antiga professora, carismàtica, amb…
