Propostes de cultura digital per innovar i trencar estereotips
Publicat originalment a Interacció
A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts culturals sinó també, i fonamentalment, la manera de crear-ne de nous.
En les darreres dues dècades, s’ha fet l’esforç per digitalitzar continguts culturals als quals només es podia accedir d’una manera analògica però alhora també s’han impulsat projectes que es poden incloure en el concepte de cultura digital que “serveix per descriure el context ampli de societat digital on s’insereix la cultura, i que inclou els comportaments i els hàbits de socialització de la ciutadania” (Hernandez. M. (2022). Impuls d’una estratègia de cultura digital als municipis. Diputació de Barcelona. Centre d’Estudis i Recursos Culturals).
Un nou 8M: la cultura que aposta per la igualtat
Publicat per Interacció
“No es pot canviar la mentalitat de les persones, ni dels homes ni de les dones, amb un enfocament que provingui de les autoritats, i crec que l’art és la forma de fer-ho. Aquest espai pot crear canvis”.- Yvette Hardie, directora de teatre, productora, educadora i activista
Després de molts anys de reivindicacions i lluites per part del moviment s’ha aconseguit una certa millora en l’accés a llocs de responsabilitat de gestió a les institucions culturals per part de les dones a Catalunya. Alguns exemples rellevants són els recents nomenaments d’Elvira Dyangani Ose com la primera directora del MACBA, Judit Carrera com a directora del CCCB, Judit Collell com a presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Carme Portaceli com la primera directora artística del Teatre Nacional de Catalunya, o Ingrid Guardiola com a directora artística del Bòlit – Centre d’Art Contemporani de Girona, entre d’altres. En aquest sentit, també s’ha creat fa relativament poc el col·lectiu professional de Dones i cultura, el qual té com a objectiu analitzar l’ecosistema cultural des de l’òptica feminista per tal de lluitar i defensar els drets de les dones.
Una llengua per a sentir-nos orgullosos
Redactat per Daniel Gil Solés
Per si no ho sabien, cada cinc anys el Ministeri de Cultura de França publica un baròmetre en què descriu quines són les llengües més influents del món. En aquest baròmetre no s’analitzen les llengües des de només la vessant del pes demogràfic que tenen, sinó que s’hi incorporen tot un ventall d’indicadors d’àmbit social, polític, cultural i d’ús, i que permeten obtenir una anàlisi holística de cada llengua, i on el volum de parlants no és necessàriament el factor més important.
Així, en l’edició del 2022, i a partir d’aquesta anàlisi global de cada idioma, el català obté una puntuació de 6,729 punts, fet que la situa en la dotzena posició d’aquest rànquing; en l’edició del 2017 es trobava en el lloc 23è, així que ha escalat onze posicions. A més, cal remarcar que el català se situa per damunt d’idiomes que tenen molts més milions de parlants que no pas el nostre, com el mandarí (que obté un 6,550) o l’indonesi (que aconsegueix un 6,462).
Palaus del poble
Article publicat originalment per Jordi Lon Quintana a Interacció.
El sociòleg nord-americà Eric Klinenberg, investigador sobre els espais públics i la vida urbana, va desenvolupar el concepte ‘palaus del poble‘ per referir-se a aquelles infraestructures que juguen un paper crucial en la cohesió i la resiliència de les comunitats. Llocs de trobada i interacció on es fomenta la participació ciutadana i es facilita l’accés a recursos i serveis per a tothom, independentment de la situació socioeconòmica de cadascú, per tal de construir comunitats més fortes i arrelades.
Segons Klinenberg, una de les infraestructures socials que millor exemplifiquen aquest concepte són les biblioteques públiques, espais físics amables, accessibles a tothom, que contribueixen a la igualtat d’oportunitats en l’accés al coneixement i faciliten la trobada i l’intercanvi entre els membres d’una comunitat, tot generant capital social. Palaus del poble al servei d’una societat més justa i equitativa.
Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida
Redactat per David Castillo
Durant anys vaig mantenir al salvapantalles de l’ordinador un vers de Joan Brossa del llibre ‘La clau a la boca’ del 1996: «Per ser feliç, mortal, camina i oblida». Era un vers terapèutic per a un home que caminava molt per Barcelona enmig de la seva vida ociosa, que contrastava amb la ciutat laboriosa del tòpic. Brossa caminava mentre lligava poemes al seu interior. Era un espectacle veure’l per Sant Gervasi petit, pel Guinardó o rumb a la Filmoteca, on anava cada tarda, amb les cames tan ràpides com les idees.
Els que havíem patit les seves putades, canvis d’atenció o d’humor, ens feia gràcia veure aquell home escapar del caos de l’estudi del carrer Balmes, ple de balancins i de papers quan es fumava a tot arreu. L’únic cert era la sentència, «camina i oblida». I en un mal pas, es va matar!
La Barcelona d’Ivan Leonidov
Redactat per Miquel Porta Perales
Ara que hi ha qui diu que Barcelona està perdent –o ha perdut ja– la carta del disseny, fora bo que aixequéssim el cap i guaitéssim el Tibidabo. Sí, la Torre de Collserola de Norman Foster. ¿Què ens interessa? L’afany d’innovació i la vocació futurista d’una obra arquitectònica/artística –investigació, tecnologia, disseny– que regenera la ciutat. Un afany i una vocació –cal prendre nota del detall– que, tècnicament i estèticament parlant, se sustenta en tres elements fonamentals: l’esfera, el rectangle i l’agulla.
Diuen els experts en la qüestió, que la Torre de Collserola de Norman Foster recorda o remet a l’obra de l’arquitecte soviètic Ivan Leonidov (1902-1959). Un singular arquitecte constructivista –de fet, un arquitecte constructivista dissident que ha estat catalogat com el Trotski que va impulsar les desviacions de l’arquitectura soviètica– que es caracteritza per la vocació/voluntat de revolucionar el treball estètic amb la col·laboració de les noves tècniques i tecnologies que emergeixen a l’època.
Be First to Comment