La pèrdua de pes de la crítica cultural com a generadora de pistes bàsiques per identificar el camí en el nostre ecosistema preocupa al món de la comunicació i molt especialment als seus protagonistes. La manera com es comunica la cultura obre alguns debats dels quals Hänsel* i Gretel* se’n vol fer ressò. L’enorme pes de l’entreteniment i una certa frivolitat en com s’explica el fet creatiu i les pràctiques culturals contemporànies han portat a controvèrsies que qüestionen la seva efectivitat i han mermat el seu prestigi social.
“Perquè Josep Pla és un dels clàssics que no cal oblidar.” Hi ha moltes definicions del que és un clàssic. Posats a triar-ne alguna, s’aconsella la lectura d’un article d’Italo Calvino –Per què llegir els clàssics, publicat pòstumament el 1991- que posa al nostre abast catorze raons o definicions del què és un clàssic. Amb…
Continuar ... Miquel Porta Perales – No, mai, no em dóna la gana!
Durante una época Barcelona fue una ciudad canalla. El término no tiene por qué ser negativo. A los periodistas nos denominan en muchas ocasiones como “la canallesca”. Ya ven. Existe una cultura underground que encuentra el hecho creativo en la contracultura, en lo marginal, en aquello que Vázquez Montalbán denominó subcultura por primera vez en…
* Del cicle : PERIODISME CULTURAL i ALTRES PISTES La cultura no és necessària. La cultura no dóna diners. La cultura no té audiència. La cultura és només un afegitó a les planes d’un diari, a la programació d’una cadena de ràdio o televisió, un apunt al final per desengreixar els continguts veritablement importants. Aquests…
Continuar ... Republicat del 1r compèndium – Montse Frisach – Excuses, doncs…
Still lives 3, 2005 Maria Friberg C-print, muntat sobre roure, laminat 178 x 240 5,5 cm Edició 6 Podeu trobar la imatge a la Llibreria Ona
La mitología de las ciudades se construye a base de personas, espacios, el color del cielo y literatura. Es una fórmula personal pero funciona. La gente es fundamental para entender una ciudad y son sus formas de actuar las que van moldeando el ritmo, el ruido, los olores y el trajín urbano. Los espacios enmarcan…
Continuar ... Álex Sàlmon – El mito de la ‘barrecha’, el ‘pijoaparterismo’ y el Marsé literario
Títol: Castell de Montjuïc Autor: Josep Badosa Montmany Any: Entre 1927 i 1931 Amb aquesta imatge fem ressò de la notícia que vam rebre tot just fa uns dies. Potser aquest estiu no serà tan diferent; la Sala Barcelona, del Castell de Montjuïc ens oferirà concerts des del 2 de juliol fins el 30 d’agost.…
Creació del Mural contra la Sida “tots Junts Podem Aturar la Sida” Realitzat Per l’Artista Nord Americà Keith Haring Autor: Ferran Pujol Roca 1989 A la plaça Salvador Seguí, Keith Haring va pintar un mural amb pintura vermella que titulà “Tots junts podem aturar la sida”. En el mural, de 33 x 2 metres, pintat…
Continuar ... Ferran Pujol Roca – Creació del mural contra la Sida “tots Junts Podem Aturar la Sida”
Tota epidèmia té la seva imatge gràfica o visual que no sols retrata la realitat del moment, sinó que també reflecteix la sensibilitat del moment. Deturem-nos –per concentrar-nos en allò que ens és més proper- en la ciutat de Barcelona. Viatgem de l’ahir a l’avui. Alguna conseqüència en traurem, de tot plegat. Una visita a…
Continuar ... Miquel Porta Perales – L’imaginari gràfic de la Covid-19 als mitjans de Barcelona
Autor desconegut 1987 Escultura Elogi de l’aigua d’Eduardo Chillida situada al Parc de la Creueta de Coll La imatge pertany a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Continuar ... Anònim – Escultura Elogi de l’Aigua d’Eduardo Chillida
Una epidèmia pot ser terriblement destructiva, però hi ha sempre l’endemà. Ens en parlen els llibres d’història. Ara bé, per a molts de nosaltres és la primera vegada que en vivim una tan de prop. I la manca de perspectiva ens pot deixar del tot atrapats en una reivindicació tan nostàlgica com inútil del dia…
