En els últims anys estem vivint el replegament d’una bona part de les energies creatives i de gestió cultural cap a la profunditat del bosc. Un trànsit que implica engalipar-se, ocultar, resistir, abandonar i generar una nova identitat connectada a preservar i establir la construcció de la ciutat des d’una concepció local. Davant, la ciutat segueix alçant una visió cosmopolita, oberta, destinada a generar incorporacions, juxtaposicions i enriquir-se de la modernitat com a única forma d’habitar la ciutat. Hänsel* i Gretel* vol reflexionar sobre el posicionament davant de dos posicionaments, el del bosc, símbol de resistència al canvi, i el de la ciutat, lloc de l’esdevenir del nou.
8 de maig de 2020 Hola Cèlia. Perdó per no haver contestat el teu anterior mail. Els primers dies del confinament vaig estar bastant tocat i desubicat. Se’m van acumular mails i el teu va quedar així, sense resposta. Potser, entre altres coses, perquè no estic segur de saber què hauria de dir, en un…
Continuar ... Toni Casares – Perdó per no haver contestat el mail
Hem construït una realitat amb peus de fang. Una realitat que basada en un sistema econòmic especulatiu i unes relacions humanes cada vegada més intangibles, conseqüència directa d’un ús acrític i constant de les xarxes socials, ens ha anat desproveint de valors sòlids i on la incertesa i la rapidesa dels fets ens ha portat,…
Com cada matí i com si tot anés bé, els mitjans ens desperten anunciant “La cultura es lleva amb un munt de propostes… “ Efectivament si hi ha alguna cosa que la majoria de nosaltres estem fent fet més durant aquest confinament és passar hores davant d’una pantalla consumint cultura. A Barcelona les institucions culturals…
Continuar ... Eva Sòria – Drets d’autor. Tema del futur i del present
A la luz de la crisis que pisamos, proponemos tres reflexiones encadenadas entorno al arte y la necesidad: 1) reflexión sobre el concepto de “lo necesario” (para vivir); 2) la innecesidad de arte (como fuente de libertad); 3) las necesidades del artista (como limitación a esa libertad). _1 Lo necesario_ La presión ejercida sobre nuestra…
De finals del 2015 a finals del 2018 vaig servir com a director del Museu Nacional d’Art Modern i Contemporani (MMCA) de la República de Corea, a Seül. Allà em vaig submergir en un context cultural molt diferent de l’Europeu. Avui escric aquestes línies en una nova destinació professional, aquest cop a Lima, al Perú.…
Continuar ... Bartomeu Marí – L’arcaic és futurista. Què és modern o contemporani?
Fenómeno merece atención: desde la periferia -una pequeña finca en Sant Llorenç des Cardassar- y en una variante de una lengua minoritaria -el mallorquín- un preadolescente logra hacerse un hueco entre influencers compartiendo contenido acerca de la vida rural. Rara avis en este mundo 2.0. El momento de gloria le llegó a finales del 2019…
Continuar ... Gisela Chillida – Miquel Montoro: Instagramers a los koljoses
Article publicat a La Vanguardia el 27-10-2019 Continuem les reflexions post-Gallery Weekend. Si la setmana passada parlàvem de la fragilitat de les galeries i de com, a Barcelona, la deslocalització les ha perjudicat, avui m’endinsaré en un altre factor: la rellevància de les inauguracions i, d’aquí, la pèrdua de centralitat d’aquestes galeries en el debat…
Article publicat a La Vanguardia el 20-10-2019 Diumenge passat valorava el Barcelona Gallery Weekend i posava en relleu la bona feina de les galeries a l’hora de promocionar els seus artistes mentre constatava la seva extrema fragilitat, entre moltes raons, per un factor que veient el mapa s’aprecia que juga en contra seu: la deslocalització.…
Un dia normal. Ens despertem, mirem el mòbil per veure l’agenda. Llevem els nens. Els portem a l’escola. Anem a treballar —els qui tenim sort—. Al metro, mirem el mòbil (Twitter, notícies, WhatsApp…). Arribem a la feina i ens endinsem en l’ordinador. Pleguem tard… no hi ha temps. I hem de fer moltes coses. I…
Superamos década. Y con ello, inevitablemente hilvanamos pasado-presente-futuro. ¿Qué mejor momento para pensar el tiempo histórico? Esto es, ¿cómo nos acercamos a los fantasmas de la tradición? ¿De qué modo debemos lidiar con el acervo común? ¿Qué mejor momento, entonces, para replantearnos la tarea del historiador del arte? Ese sujeto que trabaja con artefactos del…
Continuar ... Gisela Chillida – Érase una vez… tres o cuatro historias del arte
