En los últimos años estamos viviendo el repliegue de una buena parte de las energías creativas y de gestión cultural hacia la profundidad del bosque. Un tráfico que implica embaucar, ocultar, resistir, abandonar y generar una nueva identidad conectada a preservar y establecer la construcción de la ciudad desde una concepción local. Enfrente, la ciudad sigue levantando una visión cosmopolita, abierta, destinada a generar incorporaciones, yuxtaposiciones y enriquecerse de la modernidad como única forma de habitar la ciudad. Hänsel * i Gretel * quiere reflexionar sobre el posicionamiento ante dos posicionamientos, el del bosque, símbolo de resistencia al cambio, y el de la ciudad, lugar del devenir del nuevo.
Francesc Serra, Retrat d’Irene Narezo Dragoné, 1904 | Imatge cedida per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Irene Narezo era pintora. En les seves obres s’inclouen paisatges però, sobretot, retrats de dona. Deia llavors “La Ilustració Catalana” que «Dragoné es presenta com una pintora realment personal, que sap donar a una visió realista de les coses un ambient…
Continuar ... Gisela Chillida — Cinc dones artistes de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Estic abandonat en una illa deserta… Però sóc viu… No tinc ningú per parlar-hi, ningú que em pugui oferir consol. Però prodigiosament Déu va col·locar el vaixell prou a la vora perquè en pogués treure tot un bé de déu de coses bàsiques (Daniel Defoe, Robinson Crusoe, 1719) El confinament és una crida clamorosa…
Continuar ... Miquel Porta Perales — Robinson Crusoe a la Barcelona de la pandèmia del 2020
La veritat dura poc temps, potser uns minuts. Després comencem a mentir. En la literatura, els escriptors han trobat aquest espai últim on hi ha tota una bellesa continguda en un minut de veritat. Autors com Joseph Ponthus o Imre Kertész han superat el temps per abraçar l’experiència paradoxal d’estar vius. August Strindberg deia…
Continuar ... Ariana Harwicz i Ariana Saenz Espinoza — Els set minuts d’un artista
Article publicat originalment a Política i prosa. Si observem els testimonis que ens van deixar els homes primitius a la cova de Lascaux observarem, com adverteix l’escriptor Georges Bataille en el seu assaig Lascaux o el naixement de l’art, que la relació del caçador amb la presa era semblant al joc de la seducció. A…
Continuar ... Fèlix Riera – El rodeig i els seus límits culturals
No hi ha reflexió, proposta o programa que no parli de la ciutat intel·ligent. És a dir, que no demani de construir una ciutat intel·ligent. Tan és així, que l’expressió anglesa smart city està substituint a marxes forçades al seu equivalent català o espanyol “ciutat intel·ligent”. De fet, l’smart city ja ha esdevingut un neologisme…
Continuar ... Miquel Porta Perales – Una ciutat plena de sensors, càmeres i drons
Aquest article relata l’experiència d’un conductor que puja a Vallvidrera el matí d’un diumenge assolellat. L’autor fa un paral·lelisme entre l’actitud dels ciclistes que dificulten la circulació dels cotxes i determinades idees o conceptes de la filosofia. L’objectiu: assenyalar la psicologia del col·lectiu ciclista –d’una part d’aquest, és clar- que diàriament envaeix els carrers de…
6 obras, 6 lecturas En este marzo de 2021, ¿dónde debemos y podemos situar las teorías y prácticas feministas que tienen lugar dentro del campo cultural? A día de hoy, el feminismo avanza con un espíritu tan agonal como conciliador que opera aunando la táctica guerrillera con la estrategia largoplacista. Anotadas en la agenda común…
Continuar ... Gisela Chillida – Ser mujer en el tiempo de Despentes*
Durant 36 anys consecutius, del 1951 al 1987, la Sisena Flota dels Estats Units -la Unitat Operacional de les Forces Navals nord-americanes a Europa- atracava al port de la ciutat de Barcelona. Generalment, ho feia al gener. Per ser més exactes, el 9 de gener. Com assenyala Xavier Theros, en la seva magnífica crònica…
Las crisis son oportunidades. Han existido tantas en los últimos años que hemos podido comprobar que ésta no es una frase hecha. Todo lo contrario. Es una realidad. Lo que no hay duda con las crisis es que son cambiantes. Su fuerza transforma nuestra realidad, la rutina, las prioridades y otras muchas cuestiones. Para ello…
Continuar ... Álex Sàlmon – La Barcelona del diseño perdió el rumbo
La destrucció creativa –en síntesi: l’adaptació de l’empresa a les noves dinàmiques com a resultat d’una crisi o d’una fallida-, de què va parlar Joseph Schumpeter a Capitalisme, Socialisme i Democràcia (1942), té el seu vessant positiu. Resumidament: hi ha creació perquè, prèviament, hi ha destrucció. En d’altres termes, la destrucció és la condició de…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La ciutadania de l’oci i l’altra cara de la moneda
