Skip to content

Marta Esteve – Els superpoders de la cultura

Un dia normal. Ens despertem, mirem el mòbil per veure l’agenda. Llevem els nens. Els portem a l’escola. Anem a treballar —els qui tenim sort—. Al metro, mirem el mòbil (Twitter, notícies, WhatsApp…). Arribem a la feina i ens endinsem en l’ordinador. Pleguem tard… no hi ha temps. I hem de fer moltes coses. I tenim llistes de coses pendents. I en fem una, però ens en queden moltes més. I llegim que hem d’aturar el canvi climàtic. I anem al supermercat i tot és de plàstic. El mar és ple de persones que fugen dels seus països perquè viuen en condicions extremes, i els països defugen acollir els vaixells de salvament. Dones d’arreu del món clamen l’himne feminista. Cada dia vivim històries de violència. Les llibertats i els drets humans estan en crisi. I nosaltres atrapats en dies voraços que passen volant.

Necessitem humanitzar-nos. Mirar-nos als ulls i convertir els dies en petites experiències que transformin el món. I per això, tenim una aliada. Una superheroïna.

Com és usual porta capa. La capa de la inclusió, capaç de generar espais on tothom hi és benvingut. El seu vestit està fet de llenguatges artístics: els parla tothom. També porta un antifaç que li emmarca la mirada, sempre atenta al que passa al seu voltant, al que vivim les persones. I les mira als ulls. Destaca pel seu cor, que dona vida mentre batega emocions diverses: la ràbia, la tristesa, el plor, la indiferència, el somriure, la felicitat… i ens connecta. Té la capacitat de volar (i fer-nos volar), és omnipresent i el seu objectiu és mantenir-nos desperts, fer-nos pensar i viure.

Que qui és? És la cultura, una superheroïna, i té el poder de la transformació.

I viu en cadascuna de nosaltres. La tenim totes.

Segur que quan pensem en moments importants de les nostres vides, moltes vegades els associem amb una cançó; o ens hem quedat fascinats davant un quadre imaginant les emocions que hi ha dins, o hem pogut gaudir d’una interpretació teatral que ens parlava de la soledat i l’hem sentida a la pell com mai…

Els llenguatges artístics connecten directament amb les nostres emocions. És com si les cuirasses que ens anem posant dia a dia (tant invulnerables a vegades) fossin transparents quan l’art ens penetra. La cultura ens fa persones més felices.

Hem de posar-la en valor, reivindicar-la i explicar-nos els uns als altres quins són els seus poders i com ens afecten.

Però la màgia va més enllà dels efectes individuals. Col·lectivament, quan la cultura surt al carrer, sorprèn i cohesiona. Dignifica i dona vida. La ciutat de Medellín es va transformar i es transforma dia a dia per una aposta cultural, urbanística i educativa. Incidint significativament en la reducció de la violència i l’increment del sentiment d’orgull i pertinença.

Què pot fer la cultura per ser més permeable i connectar-se amb els reptes que vivim?

Aquest 2019 a la Fundació Carulla hem estat treballant amb diferents persones de la cultura i l’educació per respondre aquesta pregunta.

El punt de partida ha estat el decàleg mutare, i hem aprofundit en quatre punts: l’accés, la participació, l’educació i la metodologia dels projectes culturals.1

Els projectes culturals esdevenen complets el dia que obren la porta i les persones comencem a gaudir de l’experiència. La millor recompensa al procés creatiu és quan el públic hi interactua. És per això que cal posar i obrir una porta ben gran. Física, però també simbòlica. Imaginem-nos cartells ben grossos animant tothom a entrar, fent-nos saber que hi serem benvinguts. Les portes obertes també faciliten que la cultura s’instal·li en el carrer, l’origen de la cultura i les arts.

Calen polítiques culturals que treballin per l’equitat i la participació. La suma dels projectes culturals ha de poder ser un reflex de la societat.

Obrir-nos a la realitat vol dir crear projectes oberts i híbrids, i que convidin a participar-hi i a formar-ne part. Perquè més cultura no es sinònim de més participació.

I si la cultura transforma… no pot ser residual en el nostre sistema educatiu. Cultura i creativitat van de la mà. Necessitem mestres i artistes treballant junts a l’aula, acompanyant en el desenvolupament de la creativitat dels infants. No podrem apreciar la cultura si mai ningú ens ha ensenyat a fer-ho.

I finalment: els objectius de desenvolupament sostenible necessiten sumar la dimensió cultural. Hem de parlar l’emergència climàtica, de les persones que hauran de marxar de casa seva pel clima, de la revolució feminista, de l’habitatge, de com ens afectarà la revolució tecnològica. La cultura és transversal i no pot quedar lluny del dia a dia de les persones. L’agenda 2030 de les Nacions Unides contempla la cultura com un element clau per oferir respostes creatives i no convencionals als reptes socials actuals.

Però, i nosaltres? Què ha de canviar en les nostres vides per connectar amb les emocions i participar en una vida cultural activa?

Segurament haurem d’aturar-nos i pensar. Desconnectar per tornar a connectar. Desaprendre per tornar a aprendre. El que viuen els nostres veïns, més tard o més d’hora ens pot passar a nosaltres.

Tenim els superpoders de la cultura: fem-los servir!

Regalem cultura, guardem espais per crear i imaginar. Descobrim els llenguatges artístics. Tinguem una vida cultural activa i compartim-la.

Ara que comença un nou any…. fem-ho!

 *Consulta les propostes d’acció dels tallers Mutare.

*

Marta Esteve és directora general de la Fundació Carulla

Published inARTICLES DE HÄNSEL* i GRETEL*ARTICLES DE TOTS ELS CICLESCICLESCosmopolitisme o el retorn al bosc

Be First to Comment

Deixa un comentari

Simple Share Buttons