Un dels elements claus de les institucions públiques i els seus equipaments culturals (MACBA, L’Auditori, MNAC, Liceu, TNC, etcètera) és la seva bona governança i funcionament eficient. Estem vivint una etapa de renovació institucional provocada per noves mirades polítiques, nous compromisos ciutadans, amb una crisi econòmica que encara cueja, la constant tensió política Catalunya versus Espanya, i la queixa d’algunes veus sobre la pèrdua de projectes globals d’impuls per part de la ciutat. Des de Hänsel* i Gretel* volem reflexionar sobre la necessitat d’una bona governança institucional per potenciar culturalment Barcelona.
Desde hace tiempo, son cada vez más las que deciden no ser madres. Entre un 25% y un 30% de las mujeres europeas en edad fértil no tendrá descendencia. El año pasado, las tasas de natalidad llegaron a mínimos históricos en muchos países occidentales. En España, El número de nacimientos bajó en todas las comunidades…
Article publicat a La Vanguardia Suplement cultural 11 de juliol La crisi de la Covid-19 ha projectat sobre Barcelona el fantasma de la decadència econòmica. El que no va aconseguir la crisi econòmica de l’any 2006 ni els atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils, ni tampoc el dur desgast polític i social del procés, ho…
Continuar ... Fèlix Riera i Llucià Homs – Barcelona ens necessita
“L’any 1985 la Generalitat de Catalunya va impulsar el Pacte Cultural, pel qual els polítics establien que la cultura havia de ser el pont d’entesa entre esquerres i dretes. La cultura era destinada a administrar el discurs de la nova democràcia”. Amb aquesta frase com a pròleg, comença un conegut documental creat l’any 2013 per…
La cultura, com la natura, identifica el nostre paisatge particular i la nostra pertinença. Per tant tenim tantes cultures i paisatges com comunitats i manifestacions artístiques. Les manifestacions culturals i artístiques es desenvolupen de forma orgànica en qualsevol punt del país, la cultura i l’art no és exclusiva ni de la vida urbana ni de…
10 propostes polítiques des del confinament M’agrada molt la idea de “vida cultural”. En algunes llengües remotes, “vida” i “cultura” designen la mateixa idea. Potser mai ens haguéssim hagut de separar d’aquesta unió originària. Potser molts dels nostres problemes i malestars actuals (anteriors i posteriors al confinament i a la COVID-19) deriven d’aquesta…
Publicat per Centre d’Informació i Documentació Davant d’aquest títol tan inspirador Small Cities with Big Dreams es plantegen una mescla de conceptes interessants com ara: urbanitat, polítiques culturals, processos participatius, polítiques socials, gestió cultural… Tots ells son etiquetes presents al llarg del llibre que busquen descriure quin és el paper que han de tenir les ciutats petites…
Continuar ... Article d’Interacció – Un escenari de somni: la cultura com a motor de canvi
Estagnació de la cultura Hi ha una estagnació de la cultura. De la cultura entesa com a reflexió, per tant, en topada constant -i inevitable- amb el concepte d’entreteniment. Però no hi a res de pitjor que el despotisme il·lustrat del “Vine que ja et diré el que has d’escoltar”. No, la cultura només…
Continuar ... Marià Marín i Torné – Cultura de gran recorregut
Hi ha desenes d’articles als mitjans sobre l’afectació de la crisi del coronavirus al sector de la cultura. Tots ells coincideixen a destacar la gravíssima afectació i la més que probable transformació que patirà aquest sector un cop superem la pandèmia. Cal recordar que es tracta d’un sector colpejat repetidament per la pujada de l’IVA…
Un país sano se descubre por su cultura. No hay mucho más. Con una cultura sana y una educación activa las sociedades avanzan. En sencillo decirlo y debería ser fácil hacerlo. Sin embargo, ocurre todo lo contrario. En culturas como la catalana, cuando la economía va bien se hacen políticas culturales de expansión que al…
Continuar ... Álex Sàlmon – Por fin se queja el sector cultural
El passat mes d’octubre vaig publicar al digital La Marfanta un article sobre quins eren els noms que portaven les biblioteques públiques a les Terres de l’Ebre. La conclusió era ben demolidora: de les 34 biblioteques públiques que hi ha l’Ebre, només dues porten noms de dona. És a dir, un escàs 5,89%. Els noms…
