En els últims anys estem vivint el replegament d’una bona part de les energies creatives i de gestió cultural cap a la profunditat del bosc. Un trànsit que implica engalipar-se, ocultar, resistir, abandonar i generar una nova identitat connectada a preservar i establir la construcció de la ciutat des d’una concepció local. Davant, la ciutat segueix alçant una visió cosmopolita, oberta, destinada a generar incorporacions, juxtaposicions i enriquir-se de la modernitat com a única forma d’habitar la ciutat. Hänsel* i Gretel* vol reflexionar sobre el posicionament davant de dos posicionaments, el del bosc, símbol de resistència al canvi, i el de la ciutat, lloc de l’esdevenir del nou.
Publicat per Interacció el 15/03/2022 Les competències digitals són cada vegada més necessàries en qualsevol àmbit de la cultura i, especialment, en el dels museus. Els perfils professionals del món museístic requereixen unes aptituds específiques per fer front a una societat canviant – evidenciades amb la pandèmia – per tal d’oferir experiències que involucrin els visitants habituals…
Hi ha ciutats que han apostat per un urbanisme flàccid –també anomenat tàctic– que limita la construcció de nous hotels, l’obertura de bars i restaurants, la requalificació de nous pisos turístics, l’obertura de certs negocis per raons de sostenibilitat, la circulació de l’automòbil o la càrrega i descàrrega de les furgonetes; tot plegat, en benefici de les superilles, l’esperit veïnal,…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La ciutat del decreixement
Publicat originalment per Interacció el 17/09/2021 Quin paper juga la cultura en la promoció de la igualtat de gènere? Com atènyer la igualtat de gènere dins dels sectors culturals i creatius? El recent informe de la Unió Europa ‘Towards gender equality in the cultural and creative sectors’ se centra en aquests aspectes amb l’objectiu d’identificar…
El 10 de febrero de 2021 se publicó “Rapto de Europa 2.0”, el manifiesto del director de cinema ruso Konstantín Bogomólov (clica para saber más), uno de los cineastas más famosos actualmente en su país natal. Hänsel* y Gretel* junto con la Fundación Casa de Rusia en Barcelona ofrecen una traducción al castellano del manifiesto y les invitan a debatir…
Continuar ... Manifiesto “Rapto de Europa 2.0” — Konstantín Bogomólov
Publicat orginalment a Interacció el 17/12/2021 – Fundação Calouste Gulbenkian Les crisis socials evidencien la necessitat que l’art posi les persones al centre del relat i la pràctica artística degut, en part, a la seva capacitat per connectar l’individu amb la comunitat i en tant que poderosa eina emancipadora i d’inclusió social. “A restless art: how…
Continuar ... Interacció — L’art incansable: sobre el triomf de l’art comunitari i participatiu
A partir del 11 de noviembre las mujeres vamos a seguir trabajando, pero sin cobrar. Se trata de una fecha simbólica que busca hacernos reflexionar acerca de la brecha salarial. Pues en España, los hombres ganan casi un 12 % más respecto a las mujeres que ocupan cargos similares. El 25 de noviembre se conmemora…
A Barcelona hi vivim aproximadament 1,6 milions de persones, el 20% de les quals són residents estrangers procedents d’unes 175 nacionalitats, el que suposa que a la Ciutat Comtal es parlin unes 300 llengües. Tanmateix, tots sabem que només hi ha dues llengües oficials i que aquestes fa temps que es troben en pugna, evidentment,…
Continuar ... Gisela Chillida — Barcelona, la ciutat de les 300 llengües
Francesc Serra, Retrat d’Irene Narezo Dragoné, 1904 | Imatge cedida per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Irene Narezo era pintora. En les seves obres s’inclouen paisatges però, sobretot, retrats de dona. Deia llavors “La Ilustració Catalana” que «Dragoné es presenta com una pintora realment personal, que sap donar a una visió realista de les coses un ambient…
Continuar ... Gisela Chillida — Cinc dones artistes de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Estic abandonat en una illa deserta… Però sóc viu… No tinc ningú per parlar-hi, ningú que em pugui oferir consol. Però prodigiosament Déu va col·locar el vaixell prou a la vora perquè en pogués treure tot un bé de déu de coses bàsiques (Daniel Defoe, Robinson Crusoe, 1719) El confinament és una crida clamorosa…
Continuar ... Miquel Porta Perales — Robinson Crusoe a la Barcelona de la pandèmia del 2020
Article publicat originalment a Política i prosa. Si observem els testimonis que ens van deixar els homes primitius a la cova de Lascaux observarem, com adverteix l’escriptor Georges Bataille en el seu assaig Lascaux o el naixement de l’art, que la relació del caçador amb la presa era semblant al joc de la seducció. A…
Continuar ... Fèlix Riera – El rodeig i els seus límits culturals
