En els últims anys estem vivint el replegament d’una bona part de les energies creatives i de gestió cultural cap a la profunditat del bosc. Un trànsit que implica engalipar-se, ocultar, resistir, abandonar i generar una nova identitat connectada a preservar i establir la construcció de la ciutat des d’una concepció local. Davant, la ciutat segueix alçant una visió cosmopolita, oberta, destinada a generar incorporacions, juxtaposicions i enriquir-se de la modernitat com a única forma d’habitar la ciutat. Hänsel* i Gretel* vol reflexionar sobre el posicionament davant de dos posicionaments, el del bosc, símbol de resistència al canvi, i el de la ciutat, lloc de l’esdevenir del nou.
El 10 de febrero de 2021 se publicó “Rapto de Europa 2.0”, el manifiesto del director de cinema ruso Konstantín Bogomólov (clica para saber más), uno de los cineastas más famosos actualmente en su país natal. Hänsel* y Gretel* junto con la Fundación Casa de Rusia en Barcelona ofrecen una traducción al castellano del manifiesto y les invitan a debatir…
Continuar ... Manifiesto “Rapto de Europa 2.0” — Konstantín Bogomólov
A partir del 11 de noviembre las mujeres vamos a seguir trabajando, pero sin cobrar. Se trata de una fecha simbólica que busca hacernos reflexionar acerca de la brecha salarial. Pues en España, los hombres ganan casi un 12 % más respecto a las mujeres que ocupan cargos similares. El 25 de noviembre se conmemora…
Continuar ... Gisela Chillida — No seas ese chico que
A Barcelona hi vivim aproximadament 1,6 milions de persones, el 20% de les quals són residents estrangers procedents d’unes 175 nacionalitats, el que suposa que a la Ciutat Comtal es parlin unes 300 llengües. Tanmateix, tots sabem que només hi ha dues llengües oficials i que aquestes fa temps que es troben en pugna, evidentment,…
Continuar ... Gisela Chillida — Barcelona, la ciutat de les 300 llengües
Francesc Serra, Retrat d’Irene Narezo Dragoné, 1904 | Imatge cedida per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Irene Narezo era pintora. En les seves obres s’inclouen paisatges però, sobretot, retrats de dona. Deia llavors “La Ilustració Catalana” que «Dragoné es presenta com una pintora realment personal, que sap donar a una visió realista de les coses un ambient…
Continuar ... Gisela Chillida — Cinc dones artistes de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Article publicat originalment a Política i prosa. Si observem els testimonis que ens van deixar els homes primitius a la cova de Lascaux observarem, com adverteix l’escriptor Georges Bataille en el seu assaig Lascaux o el naixement de l’art, que la relació del caçador amb la presa era semblant al joc de la seducció. A…
Continuar ... Fèlix Riera – El rodeig i els seus límits culturals
No hi ha reflexió, proposta o programa que no parli de la ciutat intel·ligent. És a dir, que no demani de construir una ciutat intel·ligent. Tan és així, que l’expressió anglesa smart city està substituint a marxes forçades al seu equivalent català o espanyol “ciutat intel·ligent”. De fet, l’smart city ja ha esdevingut un neologisme…
Continuar ... Miquel Porta Perales – Una ciutat plena de sensors, càmeres i drons
6 obras, 6 lecturas En este marzo de 2021, ¿dónde debemos y podemos situar las teorías y prácticas feministas que tienen lugar dentro del campo cultural? A día de hoy, el feminismo avanza con un espíritu tan agonal como conciliador que opera aunando la táctica guerrillera con la estrategia largoplacista. Anotadas en la agenda común…
Continuar ... Gisela Chillida – Ser mujer en el tiempo de Despentes*