En els últims anys estem vivint el replegament d’una bona part de les energies creatives i de gestió cultural cap a la profunditat del bosc. Un trànsit que implica engalipar-se, ocultar, resistir, abandonar i generar una nova identitat connectada a preservar i establir la construcció de la ciutat des d’una concepció local. Davant, la ciutat segueix alçant una visió cosmopolita, oberta, destinada a generar incorporacions, juxtaposicions i enriquir-se de la modernitat com a única forma d’habitar la ciutat. Hänsel* i Gretel* vol reflexionar sobre el posicionament davant de dos posicionaments, el del bosc, símbol de resistència al canvi, i el de la ciutat, lloc de l’esdevenir del nou.
“Resulta sorprenent comprovar com, després d’un segle d’urbanització accelerada i em mig d’una societat llur tret distintiu és, abans que res i sobretot, el caràcter urbà, encara no hagin estat plantejats i resolts de manera adequada els problemes de configuració de les àrees metropolitanes”. Això deia el 1979 Elías Cruz Atienza (1923-2015). Parlava de Madrid,…
Les àrees metropolitanes són avui grans motors econòmics. Tant, que són molts els experts que consideren que, de fet, les economies nacionals no són més que la suma de les diferents economies metropolitanes. Malgrat això, no tenen un reconeixement institucional. Ciutats i àrees metropolitanes són els infants de les administracions, mentre que els governs centrals,…
Continuar ... Xavi Casinos-La gran assignatura pendent metropolitana
Periòdicament i com si fos un mantra, els mitjans de comunicació es fan ressò del desastre de l’educació a Catalunya, el nivell més baix en el conjunt d’Espanya i el drama que comporta per a la institució i les famílies. De tant repetir la història, amb les sigles dels organismes que ho analitzen i les…
Continuar ... David Castillo-La veritat és l’única realitat!
Trobo tirat pel carrer un manual d’ètica d’Epictet. És un volum de començament dels anys noranta, publicat per Edicions 62 i que a la portada marca que valia 200 pessetes. El primer que cal recordar és que no hem de confondre el preu amb el valor. Assegut en un dels bancs de plàstic de l’Avinguda…
Continuar ... David Castillo-Les coses que depenen de nosaltres i les que no
La majoria dels escriptors no catalans que han escrit sobre Barcelona –“la ciutat viscuda i jutjada”, en paraules de Lluís Permanyer- ho han fet de la Rambla, el Raval i el Paral·lel. Entre aquests autors en destaquen un parell, Henry de Montherlant i André Pieyre de Mandiargues. Uns escriptors que han deixat uns clixés de…
Sempre he admirat Miquel de Palol, tant per les coses que escriu com per la forma com les diu. També per la voluntat de creure en el seu projecte personal. El llunyà 1989 va decidir abandonar l’arquitectura per dedicar-se exclusivament a la literatura, cosa que alguns vam considerar suïcida, més en un país d’analfabets. Li…
Enyoro quan la impremta i l’editorial Descontrol eren a la plaça del Sol, en ple cor del barri de Gràcia. Sovint hi anava a fer fotocòpies, a imprimir galerades de llibres o simplement a buscar alguns dels valuosos exemplars que publicaven, esgotats a tot arreu. Per exemple, els pocs reivindicats volums memorialístics de Ricardo Sanz, heroi dels…
Continuar ... David Castillo — T’atreviries a fer dejuni digital?
Aigües de Barcelona aposta per la regeneració com la millor manera de preservar els recursos hídrics Avançar cap a un món més sostenible requereix l’esforç de tothom. L’emergència climàtica i dels recursos naturals suposa un desafiament per a serveis essencials com l’aigua potable i el sanejament, que són clau per a la sostenibilitat de les…
