Skip to content

El sanejament i la regeneració de l’aigua, claus per a la resiliència hídrica de les ciutats

Aigües de Barcelona aposta per la regeneració com la millor manera de preservar els recursos hídrics

Avançar cap a un món més sostenible requereix l’esforç de tothom. L’emergència climàtica i dels recursos naturals suposa un desafiament per a serveis essencials com l’aigua potable i el sanejament, que són clau per a la sostenibilitat de les ciutats. Cuidar-los és fonamental per a la salut de les persones i la preservació del medi ambient.

El 19 de novembre se celebra el Dia Mundial del Sanejament (o del vàter), amb el lema “Accelerar el canvi”. Encara hi ha al món 3.500 milions de persones que viuen sense vàters segurs i 2.200 milions sense aigua potable. Els infants són els més vulnerables a la triple amenaça de l’aigua insalubre, sanejament insegur i higiene deficient.

Les Nacions Unides (ONU) van aprovar el 2015 els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), amb la finalitat d’erradicar la pobresa i garantir uns serveis mínims a la població mundial. Perquè tothom disposi d’aigua potable i vàters segurs el 2030 —la promesa de l’ODS 6—, el món ha de treballar, de mitjana, cinc vegades més ràpid en les metes de sanejament, sis vegades més ràpid en les d’aigua i tres vegades més ràpid en les d’higiene, segons l’ONU. A molts països, el ritme d’acceleració ha de ser diverses vegades superior a la mitjana.

El sanejament és clau per a la sostenibilitat de les ciutats. Foto: Aigües de Barcelona

 

Accelerar el canvi amb noves fonts d’aigua: l’aigua regenerada

Basat en la disponibilitat d’aigua i en la innovació que va suposar al seu dia el sifó hidràulic i les cisternes domèstiques connectades a una xarxa de desguàs comú, el sanejament és un salvavides que evita la transmissió de malalties i facilita la salubritat dels espais. És una pedra angular de la salut pública i té un paper fonamental en la protecció del medi ambient.

El canvi climàtic, amb els episodis meteorològics extrems (inundacions i sequeres) i la pujada del nivell del mar, pot danyar un sistema vital per a les ciutats. A casa nostra, el context actual de sequera i escassetat d’aigua estructural a l’àrea metropolitana de Barcelona obliga a buscar, i sobretot, a implementar amb urgència solucions efectives i sostenibles. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) estima que el dèficit hídric actual a la regió metropolitana és de 2 m3/s, equivalent a 60 hm3 l’any. Un dèficit que es duplicarà l’any 2027 (4 m3/s i uns 125 hm3 anuals) i arribarà a 6 m3/s el 2039 (aproximadament 190 hm3 l’any). Tenint en compte que durant l’any 2022 es va distribuir un total de 217 hm3 d’aigua potable a l’àrea metropolitana per satisfer tota la demanda, aquesta regió es troba clarament en una situació estructural d’emergència hídrica.

Aigües de Barcelona aposta per noves fonts com l’aigua regenerada, que és aquella que surt de les plantes depuradores i se sotmet a un tractament addicional per ser apta per a nous usos, com urbans, ambientals, industrials o agrícoles. La companyia, un referent internacional en economia circular, va regenerar 50 hm3 d’aigua el 2022, l’equivalent al consum d’aigua durant un any de prop d’1.250.000 persones. La regeneració permet no dependre de la pluja, disminuir l’extracció d’aigua dels recursos superficials i subterranis (rius i aqüífers) i també, molt important, reduir la petjada hídrica, ja que no cal transportar-la de cap altre lloc. El cost energètic de la reutilització de l’aigua regenerada és molt inferior al de la dessalinització.

En l’actualitat s’està bombant aigua regenerada des de l’estació de regeneració del Baix Llobregat aigües amunt del riu fins a Molins de Rei per reutilitzar-la com a aigua prepotable. D’aquesta manera, s’aporta aigua regenerada al riu perquè la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí la capti aigües avall i la tracti de nou per convertir-la en aigua potable i continuar el cicle de l’aigua.

Així doncs, en una situació de sequera com l’actual, el 19% del recurs hídric correspon a aigua superficial (rius, principalment), el 23% a aigua subterrània (pous i aqüífers), el 33% a aigua dessalinitzada i el 25% a aigua regenerada; mentre que en un any normal, el 95% dels recursos d’aigua per a la metròpolis de Barcelona estan vinculats a la climatologia, és a dir, aigua superficial i subterrània.

El colibrí és el símbol del Dia Mundial del Sanejament d’enguany, fent servir una antiga faula guaraní en què aquest petit ocell vol apagar un gran incendi portant gotes d’aigua al bec. Un poderós símbol que mostra que la nostra acció pot ajudar a resoldre un gran problema.

El canvi climàtic ens obliga a la societat i les ciutats a transformar-nos per ser més resilients i sostenibles. Per accelerar aquest canvi, cal que tothom hi faci la seva contribució.

 

L’aigua regenerada que s’aporta al riu Llobregat es pot reutilitzar de nou com a aigua prepotable. Foto: Aigües de Barcelona
Published inARTICLES DE TOTS ELS CICLESCosmopolitisme o el retorn al boscPUBLICACIONS

Be First to Comment

Deixa un comentari

Simple Share Buttons