Aquest apartat recull diàriament i dins d’uns cicles clarament identificats, la publicació d’un o varis articles d’algunes de les veus més representatives de l’ecosistema cultural de Barcelona, amb la voluntat de reflexionar i oferir una mirada plural sobre la nova ciutat que entre tots estem pensant i construint.
* Els articles es publiquen en l’idioma original en què l’autor els ha escrit.
La pintura ha intentado ser asesinada tantas veces que hemos perdido la cuenta. A veces la tentativa ha sido tan fructífera que ha permanecido en la UVI durante lustros. Hoy, luego de un dilatado letargo, todo parece indicar que se está recuperando y que ya está lista para salir del hospital. Frente al espíritu kamikaze…
Continuar ... Gisela Chillida – Se ofrece pintor joven (zona Barcelona)
Se han publicado libros, crónicas y artículos que de sobras demuestran la complicidad de Barcelona con la música de jazz. Por tanto, me limitaré a dar unas cuantas pinceladas, todas ellas a partir de 1979. Mi acercamiento a la música se produce cuando descubro el flamenco diez años antes a través de mi participación en…
Continuar ... Lluís Cabrera – Barcelona y el jazz
Ara fa cent anys que l’Original Dixieland Jazz Band va gravar el primer tema conegut amb el nom de jazz, i també es commemora el centenari del naixement d’Ella Fitzgerald. A penes tres anys després, el nou estil musical va arribar als teatres de varietats i cafès-concert del Paral·lel. La relació de Barcelona amb el…
Continuar ... Rafael Vallbona – Barcelona, capital del jazz
article especial de Sant Jordi Quantes vegades hem sentit a dir que és el gos qui tria al seu amo i no al revés. Una cosa semblant passa amb alguns llibres. Són ells els que et miren exposats en els seus prestatges. Són llibres que jo anomeno d’amistat electiva. Són llibres que desprenen un encanteri…
Continuar ... Fèlix Riera – Triats pels llibres
El sociòleg i antropòleg francès Marc Augé, en el seu assaig Non-lieux. Introduction à une anthropologie de la surmodernité (1992), parla d’una sobremodernitat que es caracteritzaria per l’excés de temps, l’excés d’espai i l’excés d’individus. L’acceleració de la història o dels esdeveniments –tret distintiu de la sobremodernitat- provocaria aquests excessos. Com si la història i…
Continuar ... Miquel Porta Perales – Sant Jordi a l’era de la sobremodernitat