L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha estat molt contundent a les seves darreres entrevistes a l’hora de manifestar que un dels seus objectius als propers comicis municipals és plantejar batalla a l’extrema dreta. “Tinc l’objectiu de convertir Barcelona en la seva tomba”, ha manifestat recentment a Betevé i a l’Ara.

Les intencions anunciades per Collboni coincideixen amb una tendència que s’està veient a Europa, on les ciutats i els alcaldes de centre-esquerra s’han constituït en una mena de línia de resistència contra l’auge dels populismes d’ultradreta. Diuen alguns anàlisis que una cosa és votar a l’extrema dreta en unes eleccions generals, però quan es tracta que els autobusos arribin a l’hora i les escombraries es recullin amb eficàcia, no hi ha bromes que valguin, aquí seguiran sent els alcaldes en qui els electors seguiran confiant.

En aquest sentit, s’ha d’emmarcar també que l’alcalde de Manchester i de la seva regió metropolitana, el laborista Andy Burnham, s’hagi erigit com la gran esperança de l’esquerra britànica en un país on l’actual primer ministre, Keir Starmer, ha decebut i on l’extrema dreta de Nigel Farage té cada cop més simpatitzants.

Burnham s’enfrontarà el proper 18 de juny a la gran prova de foc per saber si forma part d’aquest conjunt d’alcaldes progressistes que poden fer front amb garanties a l’escomesa del populismes ultradretans. Aquell dia, hi haurà eleccions parcials per dirimir l’escó de diputat que ha quedat pendent en representació de la demarcació de Makerfield. S’enfrontaran Burnham i el candidat de Reform UK que lidera Farage.

Per a Burnham és imprescindible guanyar l’escó si vol seguir mantenint les seves aspiracions de liderar els labour. Josh Simons, el diputat que ocupava l’escó, va deixar-lo per donar pas precisament a Burnham, que fa anys que ja no és membre del Parlament per dedicar-se plenament al Grand Manchester. Ha estat al front d’aquesta regió metropolitana, la segona més potent d’Anglaterra després del Greater London, que aquest metro mayor ha adquirit una gran popularitat i és el favorit per un lideratge alternatiu a Starmer entre els laboristes. És per això, que Burnham s’ho juga tot el dia 18. A Gran Bretanya, és impensable arribar al 10 de Downing Street, sense ser diputat. Una victòria sobre al candidat de la ultradreta catapultarà les seves opcions, però una derrota pot acabar amb la seva carrera política.

Makerfield serà una circumscripció difícil. Forma part del Grand Manchester, una regió metropolitana que ha crescut molt en el darrers anys, sobretot després de l’èxit que ha estat la descentralització política metropolitana d’Anglaterra amb el procés conegut com a devolution, que va començar amb la recuperació del govern metropolità de Londres, que, alhora, va servir de model per la constitució d’altres àrees al voltant de les grans ciutats, com és el cas de Manchester, però també de Liverpool, Birmingham i una dotzena més de regions. L’èxit econòmic ha estat molt gran. De fet, les àrees metropolitanes són avui la gran aposta pel creixement d’una Anglaterra post-Brexit, i els alcaldes d’aquestes regions són avui figures polítiques amb més projecció que els ministres.

L’èxit econòmic del Grand Manchester no ha estat, però, homogeni, i algunes zones històricament industrialitzades y de vot laborista han quedat enrere, el que ha originat un moviment sociològic cap a les posicions populistes de Farage. Makerfield és precisament una d’elles. El 65% de la població va recolzar el Brexit en el referèndum. Per tot això, Burnham no ho tindrà fàcil, però si algú ho pot aconseguir és ell. Ningú pot tenir més oportunitats.

Si finalment el metro mayor de Manchester aconsegueix derrotar al candidat de Reform UK en un dels seus feus, donarà noves perspectives a uns laboristes que s’estan enfonsant amb Starmer. En la figura de Burnham conflueixin algunes condicions que el fan el millor candidat de l’esquerra en aquests moments. La seva motxilla és la de l’èxit com a alcalde de la regió de Manchester. En el seu projecte pel país està, a més, una concepció d’estat descentralitzat que es recolza molt en el model de la devolution metropolitana, segons explica ell mateix en el llibre Head North. A Rallying Cry for a More Equal Britain, escrit conjuntament amb el seu homòleg de la regió metropolitana de Liverpool, el també laborista Steve Rotheram.

Burnham es pot estavellar —a ningú se li escapa— contra una extrema dreta, en estat de gràcia, especialment després de l’èxit de la manifestació celebrada a Londres fa unes setmanes. El signant d’aquest article va tenir l’oportunitat de presenciar-la en directe. El que més impressionava era que els manifestants eren famílies que podríem considerar normals, lluny de l’estètica i els estereotips dels votants de la ultradreta. Però si guanya —també té moltes possibilitats—, farà bona la previsió que els alcaldes de centre-esquerra són, tal com diu Collboni, els que cavaran la tomba de l’extrema dreta a Europa.