Té algun sentit un festival sense creació? Clarament no. El Festival com a aparador és una eina important per posar en valor l’estat de la creació, per evidenciar-ne les potencialitats i les mancances, per posar el focus en zones que sovint es mantenen a l’ombra. Però aquests moments àlgids d’atenció sobre la creativitat d’un país, d’una ciutat o d’un àmbit cultural, són energies i recursos malbaratats si no es fonamenten sobre un teixit creatiu que doti de continguts i de continuïtat les dinàmiques dels diversos sectors culturals.

De manera recurrent, alguns agents del sector de les arts visuals contemporànies de Barcelona han anat reivindicant la necessitat d’organitzar una gran Fira d’Art Contemporani a la ciutat. Mai però se n’han sortit i, sincerament, crec que no és la solució. Altra cosa son esdeveniments com Loop, que en els seus anys de existència s’ha anat consolidant i aconseguint un prestigi internacional, Swab que continua treballant per situar-se en el circuit de les fires d’artistes emergents, o Accions com el Gallery Weekend que coordina els esforços del món de les galeries per ajudar a potenciar el col·leccionisme i la internacionalització. Aquests, i alguns altres, són moments puntuals en l’activitat de la ciutat que ajuden a visibilitzar-ne la creativitat.

El sector de les arts visuals al nostre país viu, bàsicament, en la precarietat. Són pocs els artistes que poden mantenir-se d’una forma digna amb el seu treball. Amb tot però, des del sector públic operem a Barcelona un seguit d’institucions que posem en el centre de l’activitat el treball dels artistes emergents. Sant Andreu Contemporani, Can Felipa, La Sala d’art Jove de la Generalitat, l’Espai 13 de la Fundació Miró i La Capella, cadascuna des de les nostres possibilitats i amb les característiques que ens són pròpies, treballem per donar sortida als treballs dels artistes que, en una fase inicial de la seva carrera, es constitueixen en la base del teixit del sector a Barcelona.

La Capella centra la seva activitat en la convocatòria Barcelona Producció. És un programa que té com a objectiu incentivar la producció en l’àmbit de les pràctiques artístiques contemporànies. Promou la participació d’artistes, comissaris, crítics, investigadors i altres professionals centrats en l’art i la cultura contemporània a través d’una convocatòria oberta i una selecció de projectes efectuada per un jurat independent. Amb aquesta iniciativa, La Capella ofereix un suport a les necessitats econòmiques i de producció de la comunitat artística de Barcelona i la seva àrea d’influència, amb l’objectiu d’acostar a tots els públics les línies discursives de l’art actual.

Es tracta de plantejar unes condicions de selecció que possibilitin als autors dels projectes concórrer de manera transparent i sense intermediacions. El jurat és una comissió de persones independents de la institució que intervenen en la selecció dels projectes i en tota la fase de producció. En aquesta segona fase actuen com a suport als artistes per acompanyar-los en el procés de producció oferint-los assessorament i assistència en funció de les necessitats particulars de cada projecte.

La convocatòria té la voluntat de mostrar clarament la diversitat de disciplines i la hibridació de llenguatges que caracteritzen les pràctiques artístiques contemporànies. En aquest sentit, Barcelona Producció posa de manifest la voluntat d’afavorir la porositat i la transversalitat entre sectors tot interpel·lant-ne els actors i animant-los a presentar les seves propostes. Pretén incentivar la innovació quant a discurs, format, procés… sense, però, plantejar la convocatòria en termes de disciplines, i espera que la creativitat de les propostes superi les expectatives generades.

Hi tenen cabuda totes les tècniques i tots els llenguatges, i és voluntat de Barcelona Producció prioritzar els que són, habitualment, menys presents en el context de Barcelona. Tot i que és una convocatòria adreçada als sectors emergents de la comunitat artística, no s’estableixen limitacions per raó d’edat. La convocatòria s’estructura en diverses modalitats que comporten la possibilitat de plantejar projectes tant en format expositiu com en altres formats.

La convocatòria va començar el 2006 i en les diferents edicions ha anat creixent i evolucionant fins a l’edició 2017/18 en què s’han produït un total de 19 projectes en les diferents modalitats i té, entre les seves característiques, la voluntat de repensar-se a cada edició.

Barcelona Producció és una de les opcions que tenen els artistes emergents de la nostra ciutat per a poder produir els seus treballs en condicions econòmiques raonables i amb un suport institucional que, en molts casos, els ajuda en el camí de la seva professionalització. Que passa però després? Un cop explorada la via dels espais emergents es planteja un gran buit. Els artistes que ja han transitat per les diverses opcions del tram dedicat a l’emergència i que per les característiques del seu treball tenen un encaix difícil en l’àmbit galerístic, no tenen pràcticament opcions de produir i mostrar el seu treball a Barcelona ni eines que, més enllà de l’Institut Ramon Llull, facilitin la projecció internacional.

Barcelona necessita d’un Centre per a les Arts Contemporànies fort, estructurat, i ben dotat que permeti donar continuïtat a aquest segment de la producció artística i la ajudi a connectar-se amb el context internacional. Aquest és un dèficit que des que varen començar les successives crisi d’Arts Santa Mònica, venim arrossegant . La redefinició i potenciació del Centre d’Art Contemporani de Barcelona, i la seva estreta relació amb la Fàbrica de Creació de la Fabra i Coats, ofereix la possibilitat de resoldre-ho en un projecte que integri La Fàbrica de creació, el Centre d’Art i es vinculi amb la resta d’equipaments del recinte (Espai Bota, Casal l’Harmonia, Institut d’ensenyament, Escola primària, escola de música.. ) i té potencialitat per a convertir-se en un dels pols d’atracció i de generació de continguts més actius de la ciutat. Per a això però, cal una aposta ferma i decidida que consolidi definitivament aquest equipament dotant-lo dels recursos i les estructures necessàries per a un funcionament eficaç. Aquesta però, és tan sols una part de la solució, cal també trobar els mecanismes que facilitin la consolidació del teixit creatiu la connexió amb l’entorn més immediat i la inserció en els circuits internacionals.

Calen festivals, fires, biennals, calen com a revulsiu i com a punts d’inflexió, però han de ser la conseqüència natural d’un sector creatiu sòlid, innovador i professional. Si no és així corren el risc de convertir-se en productes de consum fàcil que un cop acabats no deixin cap pòsit en l’entramat de la ciutat.

*

Oriol Gual és Director de La Capella