Malgrat la literatura que ha generat al llarg de la història, d’Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer a Mercè Rodoreda, Terenci Moix o Montserrat Roig, Barcelona és una ciutat on la presència dels escriptors en l’imaginari popular urbà és escassa, per no dir nul·la: al nomenclàtor i poc més. Plantat davant l’estàtua de Fernando Pessoa assegut…

Continuar ... Rafael Vallbona – La ciutat sense escriptors

Cada vez que visito el estudio de un artista, ya sea emergente o con trayectoria siento que entro en un espacio íntimo, donde el artista trabaja a veces meses sin que nadie vea su creación. Veo mucha soledad entre las cuatro paredes de aquel estudio. El objetivo final de una obra es ser compartida, transmitida.…

Continuar ... Joan Antón Maragall – Article d’opinió sobre “No sólo de visibilidad vive el artista” de Gisela Chillida

-He vingut caminant, i estic ofegat de calor, -vaig dir tot saludant en Jordi, que havia arribat uns minuts abans que jo a la nostra cita al cafè de la Laie. Era una salutació en la qual anava implícit un tema de conversa. En temps de convulsió com aquells jo intentava fer dels passeigs urbans…

Continuar ... Rafael Vallbona – La moto del Pijoaparte (recensió simulada)