La pèrdua de pes de la crítica cultural com a generadora de pistes bàsiques per identificar el camí en el nostre ecosistema preocupa al món de la comunicació i molt especialment als seus protagonistes. La manera com es comunica la cultura obre alguns debats dels quals Hänsel* i Gretel* se’n vol fer ressò. L’enorme pes de l’entreteniment i una certa frivolitat en com s’explica el fet creatiu i les pràctiques culturals contemporànies han portat a controvèrsies que qüestionen la seva efectivitat i han mermat el seu prestigi social.
Grec Festival de Barcelona. Velòdrom d’Horta. “Peret i les estrelles de la rumba” amb la participació de Peret, Los Amaya, Ramonet, Chipén, Laureta, Rosita i Mami, El Paló, Tarragona, Petitet. Barcelona, 1991 Autor: Desconegut Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Continuar ... Peret i les estrelles de la rumba catalana, 1991
El LAAB és el laboratori barceloní que promou l’adaptació d’obres literàries editades per al sector audiovisual vinculades a la ciutat de Barcelona, impulsat des la Barcelona Film Commission Els precedents que van afavorir el naixement d’aquesta primera edició del Programa LAAB tenen a veure amb la trajectòria literària de la ciutat: • La UNESCO l’any…
Continuar ... Carme Melús – LAAB: Laboratori d’adaptacions audiovisuals de Barcelona
El canvi climàtic ja afecta la majoria dels ecosistemes planetaris, per això, ja no és raonable plantejar-ho com una preocupació de futur, és un repte del present. Som els primitius d’una nova civilització, com ens definia l’exposició Després de la fi del món que va organitzar el CCCB. A hores d’ara només hi ha lloc…
Continuar ... Elisenda Lara – Cultura, canvi climàtic i innovació social
Revetlla de Sant Joan a la bodega Ca la Rosita al Poble-sec. Autor:Jacques Léonard Any: 1958 – 1962
Continuar ... Jaques Léonard – Revetlla de Sant Joan a la bodega Ca la Rosita
Taller de Músics neix el 1979 al barri del Raval de Barcelona, recollint l’eclosió creativa de l’època i la confluència de músics d’orígens diversos que residien a la ciutat. Inicialment s’articula al voltant d’una escola de música especialitzada en jazz, flamenco i músiques populars, on tocar en grup i trepitjar escenari singularitzen el mètode pedagògic.…
Continuar ... Lluís Cabrera – Taller de músics. 40 anys fent música (1979-2019)
Escriu Valèria Gaillard en aquest mateix digital que «Barcelona és una ciutat íntimament literària, una ciutat que s’emmiralla en les seves més de 300 llibreries». I equipara les llibreries com els nous cafès de pensament, a l’estil dels antics cafès-tertúlia literaris de principis del segle XX. Hi estic intensament d’acord amb les afirmacions de Gaillard,…
Continuar ... Daniel Gil Solés – Les altres biblioteques de Barcelona
Desde la Salomé de Oscar Wilde, interpretada por Margarida Xirgu en 1910 y la de Núria Espert, bajo la dirección de Terenci Moix en 1985, el mito bíblico sigue presente en nuestra cultura. Quizás por el valor universal de que todas las grandes tragedias se inician en el seno de la familia… La primera intención…
La crítica cultural catalana sovint actua en sentit contrari als objectius que diu promoure. No és el de contribuir a un estàndard de qualitat, ni a l’homologació internacional, ni la difusió global de la producció cultural: el que pretén aquest conjunt amorf de propostes vagament assagístiques que s’escampen per diaris i digitals és l’avorriment de…
Sobre el patrimoni teatral català pesen tota mena de llasts. La història de la nostra cultura, plena d’abruptes interrupcions, ha vist com s’estroncaven massa sovint les millors dinàmiques escèniques quan aquestes tot just començaven a consolidar-se. Per si això no fos poc, els afanys de renovació formals han fet mirar enfora moltes vegades sense conèixer…
“L’obra d’art és un enigma clar.” En la tercera sessió del cicle Guinovart. La realitat transformada, Fèlix Riera cità un dels Pensaments de Joseph Joubert (1754-1824), assagista i moralista francès unit per llaços d’amistat amb Chateaubriand, l’insigne autor d’El geni del cristianisme. Llavors l’art encara distava molt de la pèrdua de “l’aura” que W. Benjamin…
