En els últims anys estem vivint el replegament d’una bona part de les energies creatives i de gestió cultural cap a la profunditat del bosc. Un trànsit que implica engalipar-se, ocultar, resistir, abandonar i generar una nova identitat connectada a preservar i establir la construcció de la ciutat des d’una concepció local. Davant, la ciutat segueix alçant una visió cosmopolita, oberta, destinada a generar incorporacions, juxtaposicions i enriquir-se de la modernitat com a única forma d’habitar la ciutat. Hänsel* i Gretel* vol reflexionar sobre el posicionament davant de dos posicionaments, el del bosc, símbol de resistència al canvi, i el de la ciutat, lloc de l’esdevenir del nou.
Publicat originalment a Interacció el 04/12/2022. A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts culturals sinó també, i fonamentalment, la manera…
Continuar ... Interacció — Propostes de cultura digital per innovar i trencar estereotips
Les biblioteques són, sense cap mena de dubte, el principal equipament cultural de què disposa el país. Tenim biblioteques escampades per tota Catalunya —la llei hi obliga—, i tot municipi de més de 3.000 habitants en té una. En una cerca ràpida al Cercador de Biblioteques de la Generalitat veurem que s’hi comptabilitzen fins a 945 biblioteques…
Continuar ... Daniel Gil — Les biblioteques i el respecte pel bé comú
La massa és un producte de la ciutat. La ciutat permet d’aplegar i acumular els ciutadans tot transformant-los en massa. I és a la ciutat on la massa neix i es cohesiona. I és a la ciutat on la massa actua, sia per iniciativa pròpia o sia per inducció. I és la ciutat que, sovint,…
Després d’ocupar més de deu anys de lectura, amb tota mena de documents sobre la Guerra Civil i la postguerra, per a la construcció de la meva novel·la ‘El tango de Dien Bien Phu’ –es va vendre sense pena ni glòria immersa en els tancaments del coronavirus–, la imatge més nítida que em va quedar…
Una ciutat heterogènia com ara és la Barcelona d’avui no pot ser sinó una ciutat de ciutats. Una ciutat oberta on conviuen, no sols individus més o menys autònoms, sinó també diferents maneres de ser, de viure i de relacionar-se. També, diferents concepcions del món i ideologies. Amb un detall important –un tret distintiu, si…
La trilogia L’atzar i les ombres s’ha reeditat recentment i per primera vegada en un únic volum. L’autor revisa (i reescriu) una de les obres més importants de la història recent en el 25è aniversari de la seva primera publicació: un gran fris històric sobre la consciència popular dels barris industrials de la perifèria barcelonina…
Continuar ... Julià de Jòdar — Contingut, forma i llengua en «L’atzar i les ombres»
Publicat originalment per Interacció el 13/09/2022 El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) promou la publicació d’Impuls d’una estratègia de cultura digital als municipis, elaborada per Marc Hernandez Güell, amb el propòsit de facilitar el plantejament estratègic d’ajuntaments que vulguin repensar, millorar i articular la dimensió digital en la seva acció cultural. L’objectiu és que els tècnics…
Continuar ... Interacció — Impuls d’una estratègia digital als municipis
Malgrat viure en una societat de consum, el luxe no acostuma a estar ben vist. Almenys, fins ara. Històricament parlant, el luxe i l’ostentació han estat considerats com una ofensa i, fins i tot, com una immoralitat. Una qüestió, aquesta, que ha estat objecte de discussió des dels estoics –el luxe com a exemple de l’excés– fins al…
Publicat originalment per Ataec, Artistes & Acció Climàtica | Xarxa Glocal Associativa a Interacció el 31/05/2022 El arte, como generalmente se refiere a la sociedad, trae a la mente pinturas, estatuas y actuaciones arraigadas en la sociedad occidental. La pintura del Renacimiento y las películas de Hollywood suelen estar a la vanguardia del arte para muchos grupos…
1 MareNostrum és el nom del supercomputador –fins ara, quatre actualitzacions o versions: la cinquena va ser cancel·lada el 2021 per qüestions d’orde tècnic-polític: ¿tecnologia europea, nordamericana o japonesa? ¿comprar-lo o construir-lo? ¿empreses europees o no europees?– que Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha instal·lat a la ciutat. En la capella Torre Girona, al costat del…
Continuar ... Miquel Porta Perales — I si la intel·ligència artificial pogués predir el futur
