Publicació Cultural
L’objectiu és mostrar les àrees culturals de Barcelona que estan en fase de discussió viva, amb energies de transformació i noves propostes (construcció) i també totes aquelles que es troben en una fase de cansament, sense respostes, sense capacitat de transformació però que són essencials pel bon funcionament del món cultural i de la ciutat.
Article publicat originalment a El País. Tomàs Llorens, que és un dels millors historiadors d’art espanyols, si no el millor, ha escrit fa poc un article titulat Cultura o circenses. Mentre que el terme cultura prové del llatí colere —conrear— i significa “educació”, les circenses de la Roma imperial eren espectacles que s’oferien als circs per entretenir, i així neutralitzar —afegeix Llorens—…
La relación entre Barcelona y L’Hospitalet de Llobregat ha sido desde siempre compleja. No es ningún secreto que el cinturón industrial nunca tuvo un cómodo encaje en el programa de reconstrucción nacional que vino con la Transición. Desde tiempos del pujolismo, la cultura oficial promovida por las instituciones ha diseñado una cultura centralizada y homogénea…
Continuar ... Gisela Chillida – Districte Cultural: BCN vs L’H
“Les biblioteques són més que un magatzem de llibres”. Una frase com aquesta, àmpliament emprada en l’àmbit bibliotecari els últims temps, resumeix a la perfecció la percepció actual de bona part de la professió: el desig de deslligar la biblioteca pública de la seva imatge estereotipada tradicional. Els temps canvien, i en el sempre difícil…
De Marta Casals Balaguer Publicat per Centre d’Informació i Documentació Revista Debats. Revista de cultura, poder i societat Coordinadores: Marta Casals (Universitat de Barcelona, Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura) i Anna Villarroya (Universitat de Barcelona, Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura) Els últims anys han estat escenari de…
Continuar ... Article d’Interacció: Laboratoris ciutadans: cultura cocreada i polítiques públiques
En aquest article analitzarem el llibre Las bibliotecas populares y parroquiales, una obra del Pare Antoni Maria Claret, publicada per primera vegada l’any 1863 per la Impremta i Llibreria d’Eusebio Aguado [1], i que serà d’on referenciaré les cites textuals que inclouré en aquest article. El llibre descriu, d’una forma molt breu i senzilla,…
Segons Philippe Dubois[1] la fotografia és una categoria epistemològica, una veritable categoria de pensament que ens introdueix a una relació específica amb l’entorn. Les fotografies són índex, i tot seguit esdevenen semblança (icona) i adquireixen sentit (símbol). Aquesta capacitat simbòlica de les fotografies, que experimenta diferents evolucions al llarg del temps, afavoreix la seva…
Continuar ... Jordi Calafell – L’AFB: un espai propi per al patrimoni fotogràfic i la fotografia
Recuperem l’article que Josep Mª Mestres va escriure per Hänsel* i Gretel* ara farà cinc anys. Ha estat un gran plaer haver gaudit del teu art. * Del cicle : CONSTRUCCIÓ i CANSAMENT A LA BARCELONA CULTURAL Quan vaig acabar els estudis, després d’haver-me ensenyat a fer fugues, sonates, quartetes, simfonies, etc., el mestre Taltavull…
Continuar ... In memoriam – Josep Mª Mestres Quadreny – El camí de la llibertat
* Del cicle : CONSTRUCCIÓ i CANSAMENT A LA BARCELONA CULTURAL Un nuevo espacio de esperanza me empuja a reivindicar las sombras de un mundo emergente que fue real, pese a las jodidas circunstancias políticas. Por aquél entonces sí hubo cultura viva, cultura crítica, cultura abierta, cultura hija del encuentro fortuito. Nació por necesidad imperiosa…
Continuar ... Republicat del 1r compendium: Pepe Ribas – Cultura viva
“Un teatro privado, y también los públicos, comienza a tener beneficios a partir de la butaca que hace el 70% de su aforo” Es más seguro la butaca de un teatro que el sofá de mi casa. O de un cine. ¿Lo tienes claro?, dirían algunos. El secreto está en las rutinas. Para llegar…
Continuar ... Álex Sàlmon – Las butacas de la cultura son saludables
Tantes definicions de ciutat –historiadors, filòsofs, antropòlegs, geògrafs, urbanistes, arquitectes, sociòlegs, economistes, ecologistes o polítics-, ¿què és una ciutat? I, posats a preguntar, ¿quin és el futur de la ciutat en el món globalitzat en què vivim? D’Aristòtil a la globalització Podríem posar-nos d’acord tot caracteritzant la ciutat com el lloc –aires aristotèlics- on existeix…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La dissolució de la ciutat
