L’objectiu és mostrar les àrees culturals de Barcelona que estan en fase de discussió viva, amb energies de transformació i noves propostes (construcció) i també totes aquelles que es troben en una fase de cansament, sense respostes, sense capacitat de transformació però que són essencials pel bon funcionament del món cultural i de la ciutat.
L’habitatge 4.0 a Barcelona Redactat per Miquel Porta Perales Durant la segona meitat del segle XX –especialment els anys 60, 70 i 80–, una part significativa dels habitatges de la ciutat de Barcelona tenien el seu segell distintiu. Un segell –si volen, un estil– que aportaven empreses constructores o immobiliàries com ara Núñez y Navarro, Sanahuja, Vallet, Vertix, Habitat, La Llave de Oro o Metro…
Continuar ... Els articles recomanats de la setmana
Propostes de cultura digital per innovar i trencar estereotips Publicat originalment a Interacció A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts…
Continuar ... Els 6 articles recomanats de la setmana
El comunisme és el camí més llarg per anar del capitalisme al capitalisme. El comunisme és l’enciclopèdia de les mentides que ha tingut èxit entre les esquerres. Res no era/és cert. El materialisme dialèctic és una fantasia, el materialisme històric ja fa temps que ha estat arxivat, la teoria del valor marxista reposa a la…
Continuar ... Miquel Porta Perales – L’arquitectura també parla
CaixaForum Barcelona El centro cultural de la Fundación ”la Caixa” acoge la exposición Top secret. Cine y espionaje, en una nueva colaboración con la Cinémathèque française que explora la historia inédita de los vínculos entre el oficio de actores y de espías, así como de ficción y los hechos históricos. La exposición toma como punto de partida…
Continuar ... CaixaForum Barcelona se cita con los grandes espías del cine
Durant anys vaig mantenir al salvapantalles de l’ordinador un vers de Joan Brossa del llibre ‘La clau a la boca’ del 1996: «Per ser feliç, mortal, camina i oblida». Era un vers terapèutic per a un home que caminava molt per Barcelona enmig de la seva vida ociosa, que contrastava amb la ciutat laboriosa del tòpic. Brossa…
Continuar ... David Castillo — Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida
Com si hagués mimetitzat un dels seus personatges divertidament fantasmagòrics, quan llegeixo Beckett em converteixo en una criatura beckettiana. Em passa des de l’adolescència i els recomano que entrin en aquesta dimensió. Així, no sentiran tant les dissorts de la nostra ciutat desgraciada, de la nostra estimada ciutat. Ell mateix va renunciar a la seva adorada…
Continuar ... David Castillo — Beckett sempre a Barcelona
Ara que hi ha qui diu que Barcelona està perdent –o ha perdut ja– la carta del disseny, fora bo que aixequéssim el cap i guaitéssim el Tibidabo. Sí, la Torre de Collserola de Norman Foster. ¿Què ens interessa? L’afany d’innovació i la vocació futurista d’una obra arquitectònica/artística –investigació, tecnologia, disseny– que regenera la ciutat. Un afany i una vocació…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La Barcelona d’Ivan Leonidov