Publicació Cultural
L’objectiu és mostrar les àrees culturals de Barcelona que estan en fase de discussió viva, amb energies de transformació i noves propostes (construcció) i també totes aquelles que es troben en una fase de cansament, sense respostes, sense capacitat de transformació però que són essencials pel bon funcionament del món cultural i de la ciutat.
… (Llegeix aquí la primera part de l’article) Nos hemos conformado con un presente precario mientras imaginamos un futuro siempre mejor. Pero día a día la precarización nos ahoga y nos obliga a decidir entre independizarnos o seguir produciendo, entre participar en otra exposición sin cobrar honorarios o pagar facturas prosaicas, entre una compensación simbólica…
Obres de construcció del metro a la plaça Catalunya-Passeig de Gràcia Col·lecció Terradas / IEFC Autor: Terradas Illa, Esteve Barcelona, 192- Esteve Terradas Illa va ser un aficionat a la fotografia i la va practicar en el seu entorn familiar i també com a ajuda en el seu àmbit professional. Matemàtic i enginyer industrial i…
Los trabajadores culturales vivimos en un mundo de mercenarios en busca del mejor empleo, somos un ejército de precariado cultural que apenas puede negociar unas condiciones de empleo que sabe asfixiantes. Trabajamos en un sector que ha terminado por normalizar las prácticas abusivas y las relaciones profesionales injustas, desequilibradas e insatisfactorias. La inestabilidad se extiende…
Continuar ... Trabajo (in)voluntario. (Des)empleo cultural en el sector artístico. (1a part)
La ciutat de Despina és diferent per a qui arriba per terra a qui ho fa per mar. El cameller que s’hi atansa pel desert la veu com una nau a punt de salpar, amb el vent inflant les veles i la passarel·la plena de mercaderies i gent vibrant abans d’aventurar-se a l’oceà. Des de…
Continuar ... Darío Fernández Faucón – Mediterrània, humanista i contemporània (1a part)
Llegeix aquí la primera part de l’article. Bellesa dels cossos en acció En el procés de reconstrucció i posterior construcció de Barcelona, hi ha uns subjectes que la fan possible. Paletes, “peones” , enquitranadors, picapedrers, fusters, guixaires, maquinistes de tota mena….. i un llarg etcètera. Leopoldo Plasencia desvela i fa visible els seus cossos,…
Continuar ... Isabel Segura – Construir Barcelona. Leopoldo Plasencia (2a part)
Durante la década de los 80, los aficionados al jazz tuvimos la suerte de disfrutar de un programa de televisión, Jazz entre Amigos, que dirigía y presentaba el afable Juan Claudio Cifuentes “Cifu”. Hombre de una franqueza admirable: yo en mi programa de TVE y en los de Radio pongo a los grupos y músicos…
El fons fotogràfic de Leopoldo Plasencia(1), constitueix un relat de la reconstrucció física de Barcelona, una crònica que abasta des dels primers anys quaranta del segle XX, fins a mitjans dels anys setanta. Els seus reportatges fotogràfics, depassen els estrictes marges de la ciutat i s’endinsa en ciutats properes, Mollet del Vallès, Terrassa, Badia del…
Continuar ... Isabel Segura – Construir Barcelona. Leopoldo Plasencia (1a part)
Si René Magritte visités el Museu d´Història de Catalunya, en acabar el recorregut afirmaria el següent: Ceci n´est pas un musée. Aquest René Magritte –avantguardista, futurista, cubista òrfic, objectivista, surrealista, metafísic, pop, conceptual- que tira per terra la realitat amb l´objecte de conèixer-la o reconèixer-la. Aquest René Magritte que esborra la frontera entre allò intern…
Continuar ... Miquel Porta Perales – Ceci n´est pas un musée
Els amics de Hänsel i Gretel em van demanar si podia fer un reflexió sobre la tasca social que té la nostra fundació i quin paper hi té la cultura per aconseguir aquest objectiu. Primerament m’agradaria posar en context i situació la nostra entitat. La Fundació Catalunya La Pedrera és una fundació de règim especial…
Continuar ... Marga Viza – Com més saps, millor deceideixes…
A finals de 1991 intentàvem donar-li un to modern i cosmopolita a la secció de cultura d’un diari local, per estar en sintonia amb l’aire mundà d’eufòria olímpica que començava a envair tots els racons de la ciutat. Un cop desaparegut el Festival de Cinema, el Festival de Tardor posava el teatre en primer pla…
