Publicació Cultural
L’objectiu és mostrar les àrees culturals de Barcelona que estan en fase de discussió viva, amb energies de transformació i noves propostes (construcció) i també totes aquelles que es troben en una fase de cansament, sense respostes, sense capacitat de transformació però que són essencials pel bon funcionament del món cultural i de la ciutat.
Dicen que el hábito no hace al monje, pero en ocasiones el monje agarra el hábito que más le conviene. En nuestro sector, el de la música, el que navega por cauces donde el agua a menudo escasea, deberíamos coger el hábito, sobre todo los músicos – los auténticos forjadores de iniciativas, proyectos y…
Sala de lectura de la biblioteca pública popular establerta a Sant Martí de Provençals per la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Imatge presa per Frederic Ballell Maymí el 17 de desembre de 1905. La SEBAP fou una institució cultural creada l’any 1822 amb actuacions especialment intenses en l’àmbit de la cultura. Una…
Continuar ... Frederic Ballell Maymí – Sala de Lectura, 1905
La publicació del meu últim llibre Del temple simbòlic a la desmaterialització: un recorregut per l’arquitectura bibliotecària del segle XX al XXI, en què faig un repàs global de les transformacions arquitectòniques dels edificis de les biblioteques (i les seves implicacions socials, culturals i filosòfiques) en els darrers 100 anys, és l’excusa perfecta -segurament pretesament…
Continuar ... Daniel Gil Solés – El simbolisme postmodern de les biblioteques de Barcelona
… Llegeix la primera part de l’article En aquest punt, pot semblar estrany reivindicar algunes bondats d’un model sovint qualificat de banal i comercial: el festival. Un format que fins ara ha abraçat la col·laboració d’entitats de diferent titularitat, ha ofert un ventall quantitatiu i qualitatiu d’activitat performativa, ha complementat aquesta programació amb reflexió…
Continuar ... Darío Fernández Faucón – Mediterrània, humanista i contemporània (2a part)
Baños Orientales Col. Fons Jaume Roca / IEFC Autor: Roca Oliva, Jaume Barcelona, 1907
… (Llegeix aquí la primera part de l’article) Nos hemos conformado con un presente precario mientras imaginamos un futuro siempre mejor. Pero día a día la precarización nos ahoga y nos obliga a decidir entre independizarnos o seguir produciendo, entre participar en otra exposición sin cobrar honorarios o pagar facturas prosaicas, entre una compensación simbólica…
Obres de construcció del metro a la plaça Catalunya-Passeig de Gràcia Col·lecció Terradas / IEFC Autor: Terradas Illa, Esteve Barcelona, 192- Esteve Terradas Illa va ser un aficionat a la fotografia i la va practicar en el seu entorn familiar i també com a ajuda en el seu àmbit professional. Matemàtic i enginyer industrial i…
Los trabajadores culturales vivimos en un mundo de mercenarios en busca del mejor empleo, somos un ejército de precariado cultural que apenas puede negociar unas condiciones de empleo que sabe asfixiantes. Trabajamos en un sector que ha terminado por normalizar las prácticas abusivas y las relaciones profesionales injustas, desequilibradas e insatisfactorias. La inestabilidad se extiende…
Continuar ... Trabajo (in)voluntario. (Des)empleo cultural en el sector artístico. (1a part)
La ciutat de Despina és diferent per a qui arriba per terra a qui ho fa per mar. El cameller que s’hi atansa pel desert la veu com una nau a punt de salpar, amb el vent inflant les veles i la passarel·la plena de mercaderies i gent vibrant abans d’aventurar-se a l’oceà. Des de…
Continuar ... Darío Fernández Faucón – Mediterrània, humanista i contemporània (1a part)
Llegeix aquí la primera part de l’article. Bellesa dels cossos en acció En el procés de reconstrucció i posterior construcció de Barcelona, hi ha uns subjectes que la fan possible. Paletes, “peones” , enquitranadors, picapedrers, fusters, guixaires, maquinistes de tota mena….. i un llarg etcètera. Leopoldo Plasencia desvela i fa visible els seus cossos,…
Continuar ... Isabel Segura – Construir Barcelona. Leopoldo Plasencia (2a part)
