L’objectiu és mostrar les àrees culturals de Barcelona que estan en fase de discussió viva, amb energies de transformació i noves propostes (construcció) i també totes aquelles que es troben en una fase de cansament, sense respostes, sense capacitat de transformació però que són essencials pel bon funcionament del món cultural i de la ciutat.
Obres de construcció del que va ser l’escenari principal dels actes del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, el 1952 Col. Plasencia / IEFC Autor: Plasencia Pons, Leopoldo Barcelona, 1950 1951 Avui recuperem un exemple d’arquitectura efímera que es va fer als anys 50 de la mà del fotoperiodista Leopoldo Plasencia i el fons de l’IEFC. El…
Continuar ... Leopoldo Plasencia – Construcció escenari Congrés Eucarístic, 1953
Dicen que el hábito no hace al monje, pero en ocasiones el monje agarra el hábito que más le conviene. En nuestro sector, el de la música, el que navega por cauces donde el agua a menudo escasea, deberíamos coger el hábito, sobre todo los músicos – los auténticos forjadores de iniciativas, proyectos y…
Continuar ... Lluís Cabrera – Crucemos las miradas
Sala de lectura de la biblioteca pública popular establerta a Sant Martí de Provençals per la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Imatge presa per Frederic Ballell Maymí el 17 de desembre de 1905. La SEBAP fou una institució cultural creada l’any 1822 amb actuacions especialment intenses en l’àmbit de la cultura. Una…
Continuar ... Frederic Ballell Maymí – Sala de Lectura, 1905
La publicació del meu últim llibre Del temple simbòlic a la desmaterialització: un recorregut per l’arquitectura bibliotecària del segle XX al XXI, en què faig un repàs global de les transformacions arquitectòniques dels edificis de les biblioteques (i les seves implicacions socials, culturals i filosòfiques) en els darrers 100 anys, és l’excusa perfecta -segurament pretesament…
Continuar ... Daniel Gil Solés – El simbolisme postmodern de les biblioteques de Barcelona
… Llegeix la primera part de l’article En aquest punt, pot semblar estrany reivindicar algunes bondats d’un model sovint qualificat de banal i comercial: el festival. Un format que fins ara ha abraçat la col·laboració d’entitats de diferent titularitat, ha ofert un ventall quantitatiu i qualitatiu d’activitat performativa, ha complementat aquesta programació amb reflexió…
Continuar ... Darío Fernández Faucón – Mediterrània, humanista i contemporània (2a part)
Los trabajadores culturales vivimos en un mundo de mercenarios en busca del mejor empleo, somos un ejército de precariado cultural que apenas puede negociar unas condiciones de empleo que sabe asfixiantes. Trabajamos en un sector que ha terminado por normalizar las prácticas abusivas y las relaciones profesionales injustas, desequilibradas e insatisfactorias. La inestabilidad se extiende…
Continuar ... Trabajo (in)voluntario. (Des)empleo cultural en el sector artístico. (1a part)