Skip to content

Carla Gimeno Jaria – Escenaris d’art urbà a Barcelona

L’art urbà, també conegut com a street art, troba els seus orígens en el graffiti, un moviment que va néixer durant els anys 70 al barri del Bronx a Nova York (EEUU), arrel de la necessitat de diversos col·lectius en reclamar la propietat de l’espai públic. Tot i que tant el graffiti com l’art urbà es troben en un espai comú, al carrer, ambdós difereixen en el seu llenguatge i constitució. Mentre el primer consisteix en l’execució d’inscripcions il·legals en tota mena de mobiliari públic de forma anònima, el segon, engloba totes aquelles expressions artístiques, sovint planificades i signades pels propis artistes, que han estat aprovades per les administracions públiques.

Precisament, en els darrers anys, el reconeixement global de l’art urbà com a disciplina artística ha propiciat una expansió exponencial del muralisme, una de les expressions més reconegudes dins d’aquest moviment. En el muralisme, superfícies i parets de mitjà i gran format o espais en desús a l’espai públic es converteixen en un llenç en blanc per aquells artistes que volen mostrar la seva obra al món, fora dels circuits més purament institucionals.

La ciutat de Barcelona no n’és una excepció. Concretament, entre els anys 90 i principis dels 2000, molts artistes la consideraven la meca del muralisme. El 2006, però, els artistes es van topar amb un gir de 360 graus envers aquest escenari, ja que l’entrada en vigor de la nova Ordenança Cívica va restringir de forma severa l’execució de peces artístiques al carrer. Arran d’aquest canvi de paradigma, artistes i agents culturals van dissenyar diverses iniciatives que pretenien estimular la presència d’art urbà a la ciutat i a l’hora reclamar el seu valor cultural i social.

Durant 4 anys, del 2012 al 2016, els artistes urbans Zosen, Mina Hamada, Kafre i Kenor, entre d’altres, van organitzar el Festival de Murals a La Escocesa, una trobada anual de muralistes locals i internacionals. La Escocesa, antic recinte fabril al barri del Poblenou que actualment està dins del programa de Fàbriques de Creació de l’Ajuntament de Barcelona, es va convertir doncs en un dels escenaris principals del muralisme a la ciutat. En aquest escenari, el 2011, l’entitat cultural Difusor, que anteriorment havia creat el projecte Galeria Oberta al Parc de les Aigües, va impulsar la primera edició de l’Open Walls Conference, una trobada internacional que va celebrar un total de 4 edicions que incloïa seminaris al voltant de l’art urbà i intervencions murals. Així mateix, el 2012, l’Associació Rebobinart, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, va llençar Murs Lliures, un sistema tecnològic pioner en format web i d’aplicació mòbil per a la gestió de diversos murs legals per a la intervenció artística. El sistema, que el 2016 es va internacionalitzar sota el nom de Wallspot, actualment està present a 21 països i compta amb 11 murs legals a Barcelona i amb un total de 85 murs legals a tot el món.

Aquestes iniciatives no només es van convertir en una eina de conciliació de l’expressió artística als carrers de la ciutat de Barcelona sinó que també va evidenciar la necessitat d’alliberar espais de creació a l’espai públic. Per aquest motiu, el 2014, Rebobinart va organitzar la primera edició d’Ús Barcelona, un festival nòmada que pretenia rescatar el valor d’espais en desús de la ciutat dotant-los de nova vida i usos a través d’art i de la participació ciutadana. L’Ús Barcelona no era únicament un festival d’art urbà, sinó que pretenia activar l’espai públic a través de l’expressió artística, tot apropant aquesta disciplina a altres creadors com dissenyadors o il·lustradors. El 2018, en la seva cinquena i última edició, el festival va tenir lloc a l’antiga presó de La Model, on més de 20.000 assistents van poder gaudir de muralisme en viu a l’exterior del recinte de la mà de desenes d’artistes nacionals i internacionals així com d’una àmplia programació d’instal·lacions artístiques, conferències, workshops o rutes culturals, entre altres activitats.

Tot i que durant els últims anys han estat diverses les iniciatives i entitats culturals que han impulsat una reactivació del fenomen de l’art urbà a Barcelona, el muralisme s’ha vist notablement desplaçat cap a zones perifèriques de la ciutat o a altres localitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquest context, ciutats com l’Hospitalet de Llobregat s’han convertit en eixos actius de producció d’art urbà, on hi destaquen projectes de caràcter social que recolzen el talent local i la participació ciutadana amb la creació de murals artístics. En concret, el Pla Integral Les Planes – Blocs La Florida de l’Ajuntament de l’Hospitalet ja ha impulsat nombrosos murals comunitaris al barri La Florida sota un denominador comú, i és que tots ells s’han desenvolupat a través de processos participatius amb l’objectiu d’apoderar a diversos col·lectius de la ciutat a través de l’art. El mes de desembre de 2019, l’Hospitalet va ser escenari de tres intervencions d’art urbà, totes elles produïdes per Rebobinart: el mural comunitari de la gent gran per l’artista Elisa Capdevila i el mural artístic de Santiago Jaén a l’Escola Joaquim Ruyra al barri de La Florida i el mural “Un Castell, moltes llengües i 12 mil km2” de l’artista gallec Yoseba MP a la Plaça Guernica.

Com aquestes iniciatives públiques, també n’hi ha d’altres que han estat impulsades per agents privats. Això mostra, doncs, el creixent interès global en identificar espais on produir murals per tal de reforçar la capacitat revitalitzadora de l’art urbà i a l’hora de reconèixer el talent d’artistes urbans. Un dels exemples a destacar és la constructora Temprano Capital Parners, que ha llençat un projecte d’art urbà a 11 residències d’estudiants de la Península Ibèrica, totes elles dissenyades per incloure un mural de gran format a la façana principal. El juliol de 2018, el duo d’artistes PichiAvo va pintar a la deessa grega Atenea en un mural de 125m2 a la residència Livensa Living Diagonal Alto, ubicada a Esplugues de Llobregat. Més recentment, aquest model s’ha vist replicat pel sistema de transport públic TRAM, que ha llençat Art al TRAM, un projecte gestionat per Rebobinart que consisteix en la remodelació de diverses estacions de tramvia o trambaix a través d’intervencions artístiques. La primera acció, executada aquest mes de febrer per l’artista Iker Muro, va tenir lloc a l’estació de TRAM Cornellà Centre, ubicada a peu de carrer. L’artista ha creat un mural immersiu de més de 1.600m2, integrat a ambdues bandes de l’estació, que representa la multiculturalitat i la diversitat de les persones usuàries del tramvia.

Aquesta deslocalització de murals artístics de gran format a l’espai públic exposa una diversificació d’escenaris de creació. Les conseqüències de l’Ordenança Cívica el 2006, el valor del patrimoni històric reclamat per Paisatge Urbà o els processos de remodelació urbanística que està experimentant la ciutat a barris com el Poblenou fan que Barcelona estigui parcialment coberta per una capa permeable que dificulta l’entrada d’aquest tipus d’expressió artística a certes àrees de la ciutat. Tot i així, l’art urbà és un fenomen que no s’atura. Ja sigui a través d’eines com Wallspot, que faciliten la creació artística al carrer de forma democràtica, o a través del desenvolupament d’iniciatives públiques o privades que recuperen i vivifiquen espais públics a través de murals artístics de qualitat, l’art urbà està fortament arrelat a Barcelona. Perquè, sens dubte, és a l’espai públic, en aquest punt de trobada col·lectiva, on l’art pot exhibir la seva capacitat d’actuar com a eina de transformació social i cultural, tot fomentant el pensament crític, els intercanvis socials, la generació de coneixement i la convivència ciutadana.

*

http://rebobinart.com/

Carla Gimeno Jaria és comissària de projectes a Rebobinart i crítica d’art

Published inARTICLES DE HÄNSEL* i GRETEL*ARTICLES DE TOTS ELS CICLESFestival o creació

Be First to Comment

Deixa un comentari

Simple Share Buttons