Barcelona és una ciutat íntimament literària, una ciutat que s’emmiralla en les seves més de 300 llibreries, que s’inscriuen en una tradició editora que el mateix Cervantes va lloar en El Quixot. També un jovenívol Gustave Flaubert va situar a Barcelona la seva novel·la breu Bibliomanie, protagonitzada per un llibreter boig, capaç de matar empès per la seva atracció fatal als llibres. Tota una llegenda romàntica sobre la dèria lletraferida de la ciutat que recull ja al segle XXI Carlos Ruíz Zafón en el seu best-seller L’ombra del vent, on el protagonista troba amagat al barri vell un misteriós cementiri de llibres perduts. El cert és que Barcelona exhala literatura pels quatre cantons i només cal vagarejar una mica pel casc antic per descobrir-se al carrer de la Llibreteria, recordatori que és un dels oficis més antics de la capital: les primeres confraries daten del segle XV.

Per culpa de la pressió immobiliària que ha convertit la pròspera Barcino en un camp de cultiu fèrtil per als especuladors, han anat tancat una rere l’altra les llibreries de més solera. Penso en la històrica Canuda, que es veure engolida per un Mango el 2013, o la mítica Catalònia, des del 2015 un MacDonnalds. D’altres van haver de traslladar-se, com la francesa Jaimes, que del Passeig de Gràcia va mudar-se al carrer València, o la llibreria Ona, de Gran Via a un petit local de Gran de Gràcia. Davant d’aquestes tristes abaixades de persiana, nous establiments obren, molts d’ells esperonats per l’Escola de Llibreters de la UB, que ja ha va per la sisena fornada de llicenciats. Per exemple, a l’Eixample dret han sortit en poc temps dues noves llibreries, Sendak, especialitzada en literatura infantil i juvenil, i l’Obaga, literària. Al Raval, acaba d’obrir aquest abril Lata Peinada, de Literatura Llatinoamericana, i a Sant Andreu, La Tribu, de tipus generalista. Es tracta de llibreries del pot petit i la bona confitura, amb una personalitat marcada i que no pretenen competir amb les grans superfícies, sinó potenciar precisament el tracte personal amb el client i una exquisida qualitat preceptiva. De fet, davant l’allau de publicacions anuals (cada setmana es calcula que es publiquen 500 títols), els llibreters són els fanalers que il·luminen el camí de la lectura. “El nou model de llibreria passa per ser un centre cultural; és important crear una comunitat i que els lectors tinguin un sentiment de pertinença a un projecte”, explica Xavier Vidal, de la llibreria No Llegiu del Poblenou. Va començar fa 5 anys i aposta per la literatura solvent i l’assaig. “A través de la tria es defineix l’espai i el tipus de llibres que la gent es trobarà; nosaltres, per exemple, tenim pocs best-sellers”. Per tirar endavant, Vidal sap que ha de fidelitzar els lectors. “La idea és fer de la lectura una experiència i donar recursos de coneixement perquè la gent s’introdueixi a un determinat tipus de literatura o matèria que d’altra manera no ho faria”. “Obrir una llibreria avui no és només per vendre llibres, sinó per fer vermuts literaris, tallers i cursos”, explica Carol Porta, de l’Obaga. Lletraferida de mena, va decidir obrir una llibreria prop d’on hi havia Les Punxes, a l’Eixample: “Ens trobem una clientela de barri, que troba a faltar un espai literari a la zona, i organitzem diverses activitats; dona molta feina però val la pena, fa caliu, fa barri, la gent s’anima, i coneixes moltes qüestions al voltant del llibre”.

Les noves llibreries neixen amb el repte, doncs, d’ocupar un espai de reflexió, debat i intercanvi d’idees que en la modernitat es produïa normalment en el cafè, tal com el professor de Literatura Comparada de la UB Antoni Martí Monterde va analitzar a Poètica del Café (Anagrama). Els llibreters són els autèntics animadors culturals d’avui: els herois que s‘involucren en la vida pública esdevenint referents intel·lectuals, com ara Guillem Terribas, llibreter durant dècades de la Llibreria 22 de Girona i que el 2017 va merèixer el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català. Les llibreries estan cinc punts per sobre de la mitjana pel que fa l’ús d’equipaments culturals de la població, que és del 16%, segons el darrer informe del CoNCA. Iniciatives com ara la Nit de les Llibreries, que es va celebrar el 18 d’octubre passat dins la Biennal de Pensament, fora bo que tinguessin continuïtat per prestigiar i visibilitzar aquest sector que ha sabut parar el cop de la irrupció del digital amb imaginació, dedicació, compromís i, al capdavall, amor pels llibres.

*

Valèria Gaillard és filòsofa i periodista cultural especialitzada en literatura, dansa i música clàssica. Ha traduït al català A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust.