Skip to content

Roger Bernat – Quan neix un festival?

[:ca]*  Del cicle : FESTIVAL O CREACIÓ

El festival neix en el moment en el que la institució fracassa. El Festival Grec en podria ser l’exemple. L’any 1976, l’Assemblea d’Actors i Directors organitza el festival en resposta a una efervescent escena ciutadana i teatral que no troba un espai a on representar-se. El règim, tot i que tolera certes teatralitats, les segueix abocant a la marginalitat. A la sempre invocada majoria silenciosa no li interessa el teatre. I tanmateix, el festival és un èxit i un parell d’anys més tard l’Ajuntament de Barcelona es fa càrrec de l’esdeveniment. Són temps de conquestes democràtiques i les institucions assumeixen responsabilitats.

Amb el temps, un munt de festivals de teatre es creen i desapareixen. Fins i tot alguns són creats des de les institucions en una meravellosa pirueta on les administracions assumeixen el fracàs de les programacions que lideren. Per què necessitem un festival si la programació dels teatres és prou rica i diversa? D’uns anys ençà, per exemple, es reclama més presència del teatre d’arreu a Barcelona. Una ciutat que vol ser porta del món n’hauria de ser també escenari i per aquesta raó fins i tot s’havia reclamat la refundació del Festival de Tardor, la versió barcelonina del famós Festival d’Automne parisenc, on companyies d’arreu del món converteixen els escenaris de la ciutat en finestres obertes als conflictes y debats del món sencer. Temporada Alta, el festival gironí, va assumir aquesta responsabilitat ja fa uns quants anys.

És així com les disfuncions o malfiances dels teatres públics són esmenades per festivals que, en la majoria dels casos, sobreviuen gràcies al treball voluntariós d’equips precaris. El mateix que succeeix amb les anomenades sales alternatives. Els recursos públics són abocats en estructures privades que tenen la missió de fer amb la meitat de recursos allò que els teatres públics no fan, amb l’inconvenient afegit de ser estructures que, per la seva pròpia precarietat, no gaudeixen de la regeneració que s’exigeix en estructures de titularitat pública. Però, com deia Philippe Muray, som a l’era de la societat hiperfestiva i la celebració acrítica del no-res s’imposa. La festa es torna festival alhora que la gent es converteix en públic.

Roger Bernat

*

Roger Bernat és director de teatre.

* * *
Segueix el debat diari de Hänsel* i Gretel* al nostre compte de TWITTER
[:es]*  Del ciclo : FESTIVAL O CREACIÓN

El festival neix en el moment en el que la institució fracassa. El Festival Grec en podria ser l’exemple. L’any 1976, l’Assemblea d’Actors i Directors organitza el festival en resposta a una efervescent escena ciutadana i teatral que no troba un espai a on representar-se. El règim, tot i que tolera certes teatralitats, les segueix abocant a la marginalitat. A la sempre invocada majoria silenciosa no li interessa el teatre. I tanmateix, el festival és un èxit i un parell d’anys més tard l’Ajuntament de Barcelona es fa càrrec de l’esdeveniment. Són temps de conquestes democràtiques i les institucions assumeixen responsabilitats.

Amb el temps, un munt de festivals de teatre es creen i desapareixen. Fins i tot alguns són creats des de les institucions en una meravellosa pirueta on les administracions assumeixen el fracàs de les programacions que lideren. Per què necessitem un festival si la programació dels teatres és prou rica i diversa? D’uns anys ençà, per exemple, es reclama més presència del teatre d’arreu a Barcelona. Una ciutat que vol ser porta del món n’hauria de ser també escenari i per aquesta raó fins i tot s’havia reclamat la refundació del Festival de Tardor, la versió barcelonina del famós Festival d’Automne parisenc, on companyies d’arreu del món converteixen els escenaris de la ciutat en finestres obertes als conflictes y debats del món sencer. Temporada Alta, el festival gironí, va assumir aquesta responsabilitat ja fa uns quants anys.

És així com les disfuncions o malfiances dels teatres públics són esmenades per festivals que, en la majoria dels casos, sobreviuen gràcies al treball voluntariós d’equips precaris. El mateix que succeeix amb les anomenades sales alternatives. Els recursos públics són abocats en estructures privades que tenen la missió de fer amb la meitat de recursos allò que els teatres públics no fan, amb l’inconvenient afegit de ser estructures que, per la seva pròpia precarietat, no gaudeixen de la regeneració que s’exigeix en estructures de titularitat pública. Però, com deia Philippe Muray, som a l’era de la societat hiperfestiva i la celebració acrítica del no-res s’imposa. La festa es torna festival alhora que la gent es converteix en públic.

Roger Bernat

*

Roger Bernat és director de teatre.

* * *
Sigue el debate diario de Hänsel* i Gretel* en nuestra cuenta de TWITTER
[:en]*  From the cycle : FESTIVAL OR CREATION

El festival neix en el moment en el que la institució fracassa. El Festival Grec en podria ser l’exemple. L’any 1976, l’Assemblea d’Actors i Directors organitza el festival en resposta a una efervescent escena ciutadana i teatral que no troba un espai a on representar-se. El règim, tot i que tolera certes teatralitats, les segueix abocant a la marginalitat. A la sempre invocada majoria silenciosa no li interessa el teatre. I tanmateix, el festival és un èxit i un parell d’anys més tard l’Ajuntament de Barcelona es fa càrrec de l’esdeveniment. Són temps de conquestes democràtiques i les institucions assumeixen responsabilitats.

Amb el temps, un munt de festivals de teatre es creen i desapareixen. Fins i tot alguns són creats des de les institucions en una meravellosa pirueta on les administracions assumeixen el fracàs de les programacions que lideren. Per què necessitem un festival si la programació dels teatres és prou rica i diversa? D’uns anys ençà, per exemple, es reclama més presència del teatre d’arreu a Barcelona. Una ciutat que vol ser porta del món n’hauria de ser també escenari i per aquesta raó fins i tot s’havia reclamat la refundació del Festival de Tardor, la versió barcelonina del famós Festival d’Automne parisenc, on companyies d’arreu del món converteixen els escenaris de la ciutat en finestres obertes als conflictes y debats del món sencer. Temporada Alta, el festival gironí, va assumir aquesta responsabilitat ja fa uns quants anys.

És així com les disfuncions o malfiances dels teatres públics són esmenades per festivals que, en la majoria dels casos, sobreviuen gràcies al treball voluntariós d’equips precaris. El mateix que succeeix amb les anomenades sales alternatives. Els recursos públics són abocats en estructures privades que tenen la missió de fer amb la meitat de recursos allò que els teatres públics no fan, amb l’inconvenient afegit de ser estructures que, per la seva pròpia precarietat, no gaudeixen de la regeneració que s’exigeix en estructures de titularitat pública. Però, com deia Philippe Muray, som a l’era de la societat hiperfestiva i la celebració acrítica del no-res s’imposa. La festa es torna festival alhora que la gent es converteix en públic.

Roger Bernat

*

Roger Bernat és director de teatre.

* * *

Follow Hänsel* i Gretel*’s daily debate in our TWITTER account[:]

Published inARTICLES DE TOTS ELS CICLES
Simple Share Buttons