Barcelona és una ciutat fantàstica per la que sento passió i de la que m’he anat enamorant a mesura que m’he implicat en la seva vida cultural. Però Barcelona és una ciutat amb certs complexes, que és molt crítica amb ella mateixa, sobretot quan es compara amb altres capitals europees. Potser perquè no pren prou consciència de la lliga a la que realment juga. Ho he vist clar aquests dos últims anys que les circumstàncies m’han portat a viure i treballar parcialment a Londres. Una metròpoli multicultural, desacomplexada i ambiciosa, que ha fet de la cultura i de les indústries culturals un senyal d’identitat i de riquesa.

En la meva etapa de director a l’Institut de Cultura de Barcelona em vaig trobar amb un ecosistema cultural molt fràgil, amb una multitud de projectes interessants però que tenien molt poca musculatura econòmica. Calia mimar-los i dotar-los de les eines que encara mancaven.

En el camp de les galeries, la crisi econòmica d’aquests últims anys ha estat especialment crua. Per una vocació indòmita han sobreviscut a base de sacrificis, però els hi ha mancat un col·leccionisme potent que les dinamitzés, una política clara d’adquisicions públiques, més complicitat amb els seus museus i una fira d’art generalista, per bé que LOOP s’ha convertit en un referent internacional del vídeo.

Amb l’actual panorama de desconcert, amb unes institucions o aturades per les circumstàncies polítiques o començant un nou camí després de repetits canvis de lideratge, què pot fer Barcelona?

Té una capacitat immensa d’atracció. Més enllà d’eslògans i polítiques d’aparador, pot potenciar les seves fortaleses i recolzar-s’hi. Pot potenciar aquells projectes que ajuden a articular sectors estratègics per la ciutat, pels seus barris i pel seu posicionament internacional.

La 6ª edició de Talking Galleries va reunir a Barcelona més de 250 professionals del galerisme vinguts de 22 països diferents, que varen aprofundir en els grans debats de la professió. De manera transversal, es varen reunir al Macba especialistes i galeristes rellevants per compartir neguits i esperances imbricats amb el sector local. La periodista Melanie Gerlis escrivia al Financial Times uns dies més tard, fent un joc de paraules, que Talking Galleries era el Davos del galerisme.

Barcelona pot ser el think tank del galerisme mundial. De moment, ja ha exportat el debat a París, Seul, Berlin, Madrid o Nova York, i properament l’ampliarà a Londres o Dubai.

Està a les nostres mans treure tot el potencial que té aquesta ciutat. Podem quedar-nos en un cert victimisme o en una certa complaença, però podem també, amb una mica d’ajuda institucional i la generositat de tots plegats, sabent molt bé la lliga que juguem, fer que la ciutat torni a ser referent en allò que pot ser-ho. Alguns ens ho creiem cegament i per això lluitem.

 

*

Llucià Homs és assessor cultural i cofundador de Hänsel* i Gretel*

 

(Article publicat a La Vanguardia el 31-01-2018)