[:ca]
Tros
Rafael Vallbona
Pagès Editors
A Tros, Rafael Vallbona ens proposa el repte de deixar-nos emportar per una novel·la negra que trenca els esquemes del gènere. El text, que ha estat reconegut amb el XXVè Premi Ferran Canyameres de Novel·la 2016, es troba a mig camí entre Cormac McCarthy, A sang freda i els westerns de John Ford. En paraules de l’autor: “La trama, les descripcions de l’espai i el temps (una sola nit que acaba essent tota una vida) situen els personatges enfront de la seva pròpia condició humana. I aquesta és innoble i grisa com tota condició humana”.
La terra humanitza, el contacte amb la gent embruteix. No hi ha res que decanti la balança en favor de les persones, creu en Joan, un vell xaruc, vidu i malcarat. El Pepe ha tornat al poble pel seu pare, vell i sol en morir-se la mare. Però també per amagar-se del seu fracàs a ciutat i d’algú que el busca per què li torni el que és seu. I Alcastrer, un no lloc en mig del secà, quatre cases i un centenar d’ànimes sense inquietuds, un poble d’on no es pot ni fugir, no és el millor indret per a una vida rica i plena. I a més hi ha els robatoris, i les patrulles que fan els pagesos a les nits per vigilar les finques. I la boira glaçada que cobreix el país com una flassada que asfixia: massa ànsia per a tant poques sortides. I ni en Joan ni el Pepe no han acomplert mai cap dels seus anhels. Per això topen.[:es]
Tros
Rafael Vallbona
Pagès Editors
A Tros, Rafael Vallbona ens proposa el repte de deixar-nos emportar per una novel·la negra que trenca els esquemes del gènere. El text, que ha estat reconegut amb el XXVè Premi Ferran Canyameres de Novel·la 2016, es troba a mig camí entre Cormac McCarthy, A sang freda i els westerns de John Ford. En paraules de l’autor: “La trama, les descripcions de l’espai i el temps (una sola nit que acaba essent tota una vida) situen els personatges enfront de la seva pròpia condició humana. I aquesta és innoble i grisa com tota condició humana”.
La terra humanitza, el contacte amb la gent embruteix. No hi ha res que decanti la balança en favor de les persones, creu en Joan, un vell xaruc, vidu i malcarat. El Pepe ha tornat al poble pel seu pare, vell i sol en morir-se la mare. Però també per amagar-se del seu fracàs a ciutat i d’algú que el busca per què li torni el que és seu. I Alcastrer, un no lloc en mig del secà, quatre cases i un centenar d’ànimes sense inquietuds, un poble d’on no es pot ni fugir, no és el millor indret per a una vida rica i plena. I a més hi ha els robatoris, i les patrulles que fan els pagesos a les nits per vigilar les finques. I la boira glaçada que cobreix el país com una flassada que asfixia: massa ànsia per a tant poques sortides. I ni en Joan ni el Pepe no han acomplert mai cap dels seus anhels. Per això topen.[:en]
Tros
Rafael Vallbona
Pagès Editors
A Tros, Rafael Vallbona ens proposa el repte de deixar-nos emportar per una novel·la negra que trenca els esquemes del gènere. El text, que ha estat reconegut amb el XXVè Premi Ferran Canyameres de Novel·la 2016, es troba a mig camí entre Cormac McCarthy, A sang freda i els westerns de John Ford. En paraules de l’autor: “La trama, les descripcions de l’espai i el temps (una sola nit que acaba essent tota una vida) situen els personatges enfront de la seva pròpia condició humana. I aquesta és innoble i grisa com tota condició humana”.
La terra humanitza, el contacte amb la gent embruteix. No hi ha res que decanti la balança en favor de les persones, creu en Joan, un vell xaruc, vidu i malcarat. El Pepe ha tornat al poble pel seu pare, vell i sol en morir-se la mare. Però també per amagar-se del seu fracàs a ciutat i d’algú que el busca per què li torni el que és seu. I Alcastrer, un no lloc en mig del secà, quatre cases i un centenar d’ànimes sense inquietuds, un poble d’on no es pot ni fugir, no és el millor indret per a una vida rica i plena. I a més hi ha els robatoris, i les patrulles que fan els pagesos a les nits per vigilar les finques. I la boira glaçada que cobreix el país com una flassada que asfixia: massa ànsia per a tant poques sortides. I ni en Joan ni el Pepe no han acomplert mai cap dels seus anhels. Per això topen.[:]
