Durant molts anys, Màlaga ha estat una ciutat desconeguda. Per ser més exactes, Màlaga –malgrat el teatre romà, la Alcazaba, el Castell de Gibralfaro, la Catedral, i el centre històric amb el carrer Marquès de Larios– ha estat una ciutat eclipsada per d’altres capitals d’Andalusia com ara Sevilla i Granada i, també, per la Costa del Sol malaguenya. Però, d’un temps ençà, Màlaga ha demostrat que és molt més que un aeroport –també, un port– que transporta turistes a Marbella, Torremolinos, Fuengirola o Estepona. El secret del renaixement de la ciutat de Màlaga: cultura i tecnologia digital sense oblidar la Màlaga monumental i el turisme.

La crisi econòmica i d’altres entrebancs, que van perjudicar la ciutat i els seus ciutadans, van fer que Màlaga –cal afegir l’actitud emprenedora de l’alcalde Francisco de la Torre– es veiés obligada a buscar alternatives, no sols per sobreviure, sinó també –detall important- per poder viure millor. En aquest cas, l’afany de prosperitat i modernitat –noves ofertes, noves empreses, més i nous negocis, més tecnologia d’última generació, més coneixement, més museus, més teatre, més visitants, més beneficis d’índole diversa, més qualitat de vida- es materialitzarà via cultura i tecnologia. Tot plegat –un altre detall important– amb el consens dels partits polítics del consistori municipal.

La cultura

El Museo Picasso (2003), el CAC o Centro de Arte Contemporáneo (2003), el Museo Automovilístico y de la Moda (2007), el Museo del Vidrio y Cristal (2009), el Museu Aeronàutico (2009), la Fundació y Museo Carmen Thyssen (2011), la Casa Gerald Brenan (2014), el centre Colección del Museo Ruso San Petersburgo (2015), el Centre Pompidou, (2015), el Centro Cultural Fundación Unicaja (2019) i així fins a uns 40 museus i un nombre important de monuments –recuperats i dignificats- a la via pública. Unes instal·lacions que s’insereixen en un paisatge urbà peatonalitzat on sobresurten edificis com ara l’Ajuntament, el Banc d’Espanya, Correus, la Universitat de Málaga, la Catedral amb el Museo del Arzobispo o la Aduana amb el Museo de Málaga y la Real Academia de les Artes de san Telmo. Al que s’ha dit, cal afegir la recuperació de la façana marítima, la platja i la restauració. Al respecte, s’ha dit que Màlaga ha sabut copiar el millor de Barcelona i el millor de Bilbao. Ja ho va avançar Picasso: “Els grans artistes copien, els genis roben”.

Màlaga ha “robat” idees i models de Barcelona i Bilbao. Pregunta: ¿per què Màlaga ha esdevingut un model de d’èxit fins i tot per damunt de Barcelona i Bilbao? ¿On és el secret de Màlaga? En la seva modèstia. Traducció: “no hi ha un únic monument, un únic aspecte que centri tot l’interès del viatger, de la premsa, o del turista… Màlaga no pot reduir-se a un únic aspecte… res no destaca, res és únic, res és tan especial com per ocupar la portada del National Geographic. Màlaga ha necessitat més de quinze anys per començar a veure els fruits d’un treball fet amb menys escarafalls que d’altres ciutats, però vistos els resultats, esdevé molt més atractiu” (Íñigo Pedrueza, Málaga, el dilema del éxito en una ciudad genial).

La tecnologia digital

Hi ha un cartell de Málaga, editat pel seu Ajuntament, on la ciutat està empaperada per un centenar o més de rètols que responen a les empreses tecnològiques que conformen la Málaga Valley (el cartell es pot veure a l’article de Carlos del Castillo titulat El insospechado éxito de ‘Málaga Valley’: así le está levantando la inversión tecnológica a capitales europeas, 2021).

Allò que ens interessa de l’anomenada Málaga Valley és el futur que plantegen els emprenedors que han impulsat l’anomenat miracle malagueny. Diuen: Màlaga no ha de ser Silicon Valley. Màlaga ha de ser i ha fer una altra cosa i unes altres coses.

Entre d’altres: s’ha de dissenyar una estratègia per captar el capital risc que ara inverteix en d’altres ciutats; no es pot innovar apropiadament si es té in mente el curt termini i el retorn immediat de la inversió; la universitat ha de respondre a les demandes de les empreses tecnològiques tot formant millor els alumnes; s’ha de facilitar habitatge al talent i oficines als emprenedors; no s’ha d’exportar talent, sinó productes; s’han de constituir startups pròpies; s’ha de construir un campus tecnològic propi –juguem les cartes pròpies- en lloc de crear un Silicon Valley, perquè Andalusia no és ni serà Califòrnia; l’èxit mai no és flor d’un dia; s’ha d’implementar un BarCamp cada a cap de setmana on els creadors tecnològics es reuneixin per intercanviar idees i durant la setmana es posin a treballar; s’han de crear empreses locals disruptives; si perdem el tren, serà molt més difícil; cada dia que passa sense guanyar terreny és una pèrdua de cara al futur; fa molt de temps que parlem del mateix i no podem mantenir el mateix discurs de fa deu anys: “què bé que ho fem i què bé el sol de Màlaga”; s´han de prendre decisions valentes; no hem d’atraure més, sinó millor; Màlaga no s’ha d‘assemblar a Hollywood; Màlaga pot estar de moda, però no és suficient; Màlaga et pot donar moltes coses, però ¿que faràs tu per Màlaga?

Màlaga ha de decidir el que vol ser

Luis Hernández, cofundador y CEO d’Uptodown, referent mundial en la distribució de software –130 milions d’usuaris mensuals i 450 milions de descàrregues mensuals: tot plegat sense cap inversor inicial-, que ha esdevingut la competència de Google Play, afirma que “Màlaga s’ha fet gran i ha de decidir què fer amb la seva vida, i no es tracta de ser una opció econòmica per a les multinacionals, sinó per als emprenedors pota negra, connectats amb el producte… és el gran repte: alinear l’acció local amb la regional i la nacional, per jugar en la lliga internacional i atraure talent pota negra… la ciutat ha de mantenir el focus, que és qualitat i no quantitat, amb projectes a llarg termini perquè els inversors inverteixin en llocs on succeeixen coses”.
La ciutat de Barcelona també hauria de decidir què vol fer amb la seva vida ara que ja s’ha fet gran. La clau de volta: a Barcelona haurien de “succeir coses”. Com a Màlaga.

Cinc articles per aprofundir i/o inspirar-se en la revolució tecnològica digital malaguenya:
Ignacio Lillo, El futuro tecnológico de Málaga pasa por impulsar el talento local, Sur, 18/11/2021.
Demófilo Peláez, La Málaga tecnológica vista desde dentro: los 10 grandes retos. El Español de Málaga, 18/7/2021.
Demófilo Peláez, Joaquín Cuenca: “Tener una empresa malagueña entre las grandes puede ser más valioso que el 95% restante“, El Español de Málaga, 18/9/2021.
Demófilo Peláez, El próximo paso de la Málaga tecnológica, según el CEO de Uptodown: no atraer más, atraer mejor, El Español de Málaga, 22/11/2021.
Demófilo Peláez: Los “pueblerinos” que revolucionaron la Málaga tecnológica, El Español de Málaga. 28/11/2021.