*  Del cicle : CONSTRUCCIÓ i CANSAMENT A LA BARCELONA CULTURAL

És notable que la Torre Eiffel obtingués 13.000 seguidors a les xarxes socials en un dia i que els museus parisencs creessin una web única per vendre entrades gràcies a la campanya #ParisWeLoveYou, impulsada després dels atemptats del novembre a la capital francesa.

Aquesta crida que envolta la solidaritat com a resposta a la barbàrie incentiva els internautes a expressar els seus sentiments vers una metròpolis que de mica en mica es refà de l’horror. París recupera l’ànima. Sí, les ciutats tenen ànima. I són vives i canviants. Bateguen. Tenen una imatge pròpia. I una marca que les ajuda a projectar-se tot i que evidentment són molt més que una marca.

La sagnia de París també va esquitxar Brussel·les, etiquetada des d’aleshores com a refugi de gihadistes, que va haver de tancar uns dies museus, escoles i botigues amb una pèrdua notable d’ingressos. Per fer front a la caiguda del turisme cultural, el consistori va dur a la pràctica un pla de xoc singular: #CallBrussels situava tres cabines telefòniques en llocs emblemàtics de la capital com ara el mont de les Arts perquè els vianants despengessin el telèfon i convencessin els potencials visitants que, de cap manera, podien deixar d’anar-hi.

Aquesta acció comunicativa que compta amb la complicitat ciutadana ha permès la marca Brussel·les sortir enfortida de la crisi. Per sort, la violència gihadista de París no ha colpejat directament Barcelona, que viu una bonança creativa que de vegades no sap com acabar de vehicular en aquests temps en què les marques conviuen amb les banderes. Uns temps en els quals es corre el risc de perdre la identitat si la imatge només s’utilitza per instal·lar-hi franquícies. Té sentit que Barcelona acabi tenint un Hermitage? Hi encaixa? Es parla menys de model de ciutat que de marca perquè la simplificació i el mercantilisme resulten més fàcils i tenen més impacte. Però el debat esdevé inútil si no es valora que sense una bona estratègia i la complicitat de tothom (sí, de tothom), ni marca ni model acaben tenint cap sentit.

*

Marta Monedero és periodista d’EL PUNT-AVUI i autora de ‘El sueño de Barcelona. ¿Una ciudad para vivir o para ver?’