Miquel Galmes (Barcelona 1937-2015) sempre va tenir una predilecció i una passió per la ciutat de Barcelona, on va nèixer i viure tota la seva vida. I queda manifest en la col·lecció d’objectes fotogràfics que va aplegar i que es conserven a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Les peces procedents de Barcelona i de barcelonins van ser objecte d’un interés especial per part seva i les trobem a bastament dins la col·lecció. Algunes són autentiques rareses i peces úniques. I com a conjunt, la col·lecció explica la història de la fotografia al nostre país, i de manera significativa a Barcelona, amb una exhaustivitat que no trobem en altres col·leccions ni entitats.

La fotografia entra a Barcelona l’any 1839, el mateix any en que és presentada a París com a invent d’interés mundial. Cinquanta anys més tard, l’Exposició Universal de 1888, confirma la seva importancia com a mitjà de comunicació i de significació social, omnipresent en l’àmbit públic de la política i la cultura, però també en el lleure i en la quotidianitat de l’espai familiar. En aquests primers cinquanta anys la ciutat s’omple d’estudis fotogràfics que ofereixen la possibilitat de que tothom pugui disposar d’un retrat propi a preus a l’abast de les classes mitges i populars. Els que van aconseguir més renom van ser Napoleon, Audouard, Esplugas…
En aquests primers anys, la fotografia exigía uns coneixements i un temps considerable ja que tant els professionals com els aficionats havien de dur a terme el revelatge dels negatius i el tiratge de les còpies sobre paper. La feina de laboratori implicava la manipulació de productes químics que es compraven en establiments especialitzats, així com coneixements bàsics de química fotográfica. Sorgeixen manuals, cursos i associacions per afavorir l’aprenentatge i la pràctica fotográfica. També era possible recòrrer als comerços i establiments especialitzats on dur els negatius per a que siguin revelats i poder recollir les còpies ja fetes, ja al s.XIX trobem firmes com Rus, Busquets…

Retratar la ciutat va ser una distracció que reforçava els imaginaris d’un nacionalisme cultural i polític promogut per la burgesia. Els nous espais de l’Exposició Universal del 1888 els trobem repetits en premsa, publicacions comercials com àlbums gràfics i postals i també en els àlbums familiars i d’aficionats: l’estàtua de Colom, l’Arc de Triomf, els nous espais de la Ciutadella, etc.

Trenta anys més tard, l’Exposició Universal de 1929 i la transformació urbana que va comportar, van popularitzar altres icones de la metrópoli, especialment Montjuïc. Aquestes imatges es comercialitzaven en format de tarjeta postal, en àlbums gràfics de diferents mides i qualitats. També van ser molt populars les estereoscopies que permetien gaudir de les fotografies en volum, ja fos sobre paper o sobre plaques de vidre. Tot plegat, un merchandising de la marca Barcelona que no tenia res a envejar al que podem trobar actualment, i que hem viscut successivament pels Jocs Olímpics del 1992 o el Fòrum de les Cultures l’any 2004.

La Col·lecció Miquel Galmes és un projecte personal del seu autor: el fruit de tota una vida dedicada a la fotografia. Miquel Galmes va exercir com a fotògraf professional, però va ser especialment reconegut per la tasca al capdavant de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), entitat que va crear l’any 1972, amb l’objectiu de fomentar, estimular i impulsar l’estudi, la investigació i la difusió de la fotografia. Paral·lelament, en Miquel Galmes va bastir una col·lecció particular inmensa. La fotografia era la seva passió i el seu ofici. La fotografia com a acte creatiu, però també com tècnica, ciència, indústria i professió. I sobretot, també com a història. En Miquel Galmes va voler col·leccionar la fotografia en ple, tota sencera.

La col·lecció es divideix en tres blocs: un primer bloc de càmeres i altres aparells fotogràfics; la biblioteca i documentación textual; i un tercer bloc de fotografies de diferents èpoques i temàtiques. El seu objectiu era crear com a espai d’estudi i investigació, de caràcter multidisciplinar. Justament, la simbiosi de les diferents parts de la col·lecció, la material, la documental i la creativa, doten al conjunt d’una força i una importància de primer ordre dins el marc patrimonial i fotogràfic del nostre país.

*

Laia Foix és Coordinadora Departament de Documentació i Investigació
Pep Parer és especialista en fotografia antiga.  
https://www.iefc.cat/