[:ca]*  Del cicle : CONSTRUCCIÓ i CANSAMENT A LA BARCELONA CULTURAL

El patrimoni fotogràfic ha estat àmpliament recollit pels arxius del nostre país, però mai com als darrers anys hi ha hagut un interès tan gran per la fotografia. Ja sigui com a tècnica, com a creació artística o com a document testimoni de la història, les imatges són objecte d’un interès creixent per part de museus d’art, galeries i centres de patrimoni en general.

A la dècada dels 80, amb la celebrada primavera fotogràfica, es va impulsar la redacció d’un llibre blanc de la fotografia a Catalunya que radiografiava el sector i proposava actuacions públiques, posant les bases d’una política fotogràfica. Tot i els avenços evidents, ben entrat el segle XXI el sector de la fotografia demana encara més coordinació en les polítiques públiques, diàleg amb els fotògrafs, i també amb les escoles, les galeries, les associacions i altres agents que conformen l’entramat del que podríem anomenar sociograma de la fotografia catalana.

Més enllà de la demanda d’un centre nacional de Fotografia, que pot ser un edifici o un observatori, el Pla Nacional proposa una sèrie d’eixos que van des de la formació fins a la restauració, passant per les polítiques d’adquisicions i procediments d’ingressos així com la definició d’una col·lecció i d’un fons nacional de fotografia, posant l’accent en la difusió d’aquest patrimoni amb eines digitals, a través del Portal de fotografia de Catalunya: Alabern.

La xarxa de centres que avui en dia treballem en aquest camp és prou rica i variada, però podríem treballar millor amb més recursos i una coordinació més eficaç. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona, que creà una secció de fotografia dins l’Arxiu Històric cap a l’any 1931, i que és l’origen de l’actual Arxiu Fotogràfic de Barcelona, manté actualment una àmplia oferta en aquest àmbit amb el Centre de la imatge a La Virreina, així com quatre centres cívics especialitzats i una biblioteca pública dedicada a la fotografia.

En un moment de crisi de la professió de fotògraf és necessari coordinar esforços entre totes les institucions per recollir adequadament el patrimoni en risc, i tractar-lo en condicions, per facilitar la seva difusió. En aquest sentit, la tecnologia digital pot ser un gran aliat dels centres que hi treballem, tot i les amenaces de futur que comporta la preservació digital.

Jordi Serchs Serra

*

Jordi Serchs Serra, és llicenciat en Geografia i Història, diplomat en documentació per la Universitat de Barcelona, és arxiver i dirigeix l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona des de l’any 2008. Participa al Pla Nacional de fotografia, impulsat des de la Generalitat de Catalunya

* * *
Segueix el debat diari de Hänsel* i Gretel* al nostre compte de TWITTER[:es]*  Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL

El patrimoni fotogràfic ha estat àmpliament recollit pels arxius del nostre país, però mai com als darrers anys hi ha hagut un interès tan gran per la fotografia. Ja sigui com a tècnica, com a creació artística o com a document testimoni de la història, les imatges són objecte d’un interès creixent per part de museus d’art, galeries i centres de patrimoni en general.

A la dècada dels 80, amb la celebrada primavera fotogràfica, es va impulsar la redacció d’un llibre blanc de la fotografia a Catalunya que radiografiava el sector i proposava actuacions públiques, posant les bases d’una política fotogràfica. Tot i els avenços evidents, ben entrat el segle XXI el sector de la fotografia demana encara més coordinació en les polítiques públiques, diàleg amb els fotògrafs, i també amb les escoles, les galeries, les associacions i altres agents que conformen l’entramat del que podríem anomenar sociograma de la fotografia catalana.

Més enllà de la demanda d’un centre nacional de Fotografia, que pot ser un edifici o un observatori, el Pla Nacional proposa una sèrie d’eixos que van des de la formació fins a la restauració, passant per les polítiques d’adquisicions i procediments d’ingressos així com la definició d’una col·lecció i d’un fons nacional de fotografia, posant l’accent en la difusió d’aquest patrimoni amb eines digitals, a través del Portal de fotografia de Catalunya: Alabern.

La xarxa de centres que avui en dia treballem en aquest camp és prou rica i variada, però podríem treballar millor amb més recursos i una coordinació més eficaç. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona, que creà una secció de fotografia dins l’Arxiu Històric cap a l’any 1931, i que és l’origen de l’actual Arxiu Fotogràfic de Barcelona, manté actualment una àmplia oferta en aquest àmbit amb el Centre de la imatge a La Virreina, així com quatre centres cívics especialitzats i una biblioteca pública dedicada a la fotografia.

En un moment de crisi de la professió de fotògraf és necessari coordinar esforços entre totes les institucions per recollir adequadament el patrimoni en risc, i tractar-lo en condicions, per facilitar la seva difusió. En aquest sentit, la tecnologia digital pot ser un gran aliat dels centres que hi treballem, tot i les amenaces de futur que comporta la preservació digital.

Jordi Serchs Serra

*

Jordi Serchs Serra, és llicenciat en Geografia i Història, diplomat en documentació per la Universitat de Barcelona, és arxiver i dirigeix l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona des de l’any 2008. Participa al Pla Nacional de fotografia, impulsat des de la Generalitat de Catalunya

* * *
Sigue el debate diario de Hänsel* i Gretel* en nuestra cuenta de TWITTER[:en]*  From the cycle :  CREATION AND EXHAUSTION IN CULTURAL BARCELONA

El patrimoni fotogràfic ha estat àmpliament recollit pels arxius del nostre país, però mai com als darrers anys hi ha hagut un interès tan gran per la fotografia. Ja sigui com a tècnica, com a creació artística o com a document testimoni de la història, les imatges són objecte d’un interès creixent per part de museus d’art, galeries i centres de patrimoni en general.

A la dècada dels 80, amb la celebrada primavera fotogràfica, es va impulsar la redacció d’un llibre blanc de la fotografia a Catalunya que radiografiava el sector i proposava actuacions públiques, posant les bases d’una política fotogràfica. Tot i els avenços evidents, ben entrat el segle XXI el sector de la fotografia demana encara més coordinació en les polítiques públiques, diàleg amb els fotògrafs, i també amb les escoles, les galeries, les associacions i altres agents que conformen l’entramat del que podríem anomenar sociograma de la fotografia catalana.

Més enllà de la demanda d’un centre nacional de Fotografia, que pot ser un edifici o un observatori, el Pla Nacional proposa una sèrie d’eixos que van des de la formació fins a la restauració, passant per les polítiques d’adquisicions i procediments d’ingressos així com la definició d’una col·lecció i d’un fons nacional de fotografia, posant l’accent en la difusió d’aquest patrimoni amb eines digitals, a través del Portal de fotografia de Catalunya: Alabern.

La xarxa de centres que avui en dia treballem en aquest camp és prou rica i variada, però podríem treballar millor amb més recursos i una coordinació més eficaç. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona, que creà una secció de fotografia dins l’Arxiu Històric cap a l’any 1931, i que és l’origen de l’actual Arxiu Fotogràfic de Barcelona, manté actualment una àmplia oferta en aquest àmbit amb el Centre de la imatge a La Virreina, així com quatre centres cívics especialitzats i una biblioteca pública dedicada a la fotografia.

En un moment de crisi de la professió de fotògraf és necessari coordinar esforços entre totes les institucions per recollir adequadament el patrimoni en risc, i tractar-lo en condicions, per facilitar la seva difusió. En aquest sentit, la tecnologia digital pot ser un gran aliat dels centres que hi treballem, tot i les amenaces de futur que comporta la preservació digital.

Jordi Serchs Serra

*

Jordi Serchs Serra, és llicenciat en Geografia i Història, diplomat en documentació per la Universitat de Barcelona, és arxiver i dirigeix l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona des de l’any 2008. Participa al Pla Nacional de fotografia, impulsat des de la Generalitat de Catalunya

* * *

Follow Hänsel* i Gretel*’s daily debate in our TWITTER account[:]