Aquestes darreres setmanes d’un confinament sobtat i estrany hem viscut en una paradoxa constant, aïllats de la nostra comunitat més propera com la família, els amics i els companys de feina, i al mateix temps ‘hiperconnectats’ amb col·legues d’arreu del món que potser feia molts mesos que no veiem. Així he pogut compartir situació i preocupació amb amics de Regne Unit, Finlàndia, Holanda, Itàlia, França, Alemanya, Colòmbia, Estats Units o Mèxic, amb els quals ens uneix l’ajornament o cancel·lació dels nostres festivals creatius (la Barcelona Design Week d’aquest any l’hem posposada fins novembre), l’anàlisi de la situació de les respectives indústries creatives, la cerca d’oportunitats, les propostes als diferents governs o les bones pràctiques en uns moments de crisi però també de solidaritat.

La nostra tasca permanent, des del Barcelona centre de Disseny, de promoció del disseny de Barcelona al món, ens ha permès aquesta connectivitat global que, en moments de soledat, s’agraeix per poder compartir i saber què estan fent els altres, com ho estan gestionant i com podem col·lectivament pensar en positiu i cercar noves fórmules per superar els reptes als quals enfrontem com a sectors creatius. És a dir, ens toca, un cop més, repensar els nostres models, els continguts, els projectes i els formats per sortir d’aquesta nova crisi i, alhora, no perdre oportunitats.

El Creative Industries Council del Regne Unit, que inclou el disseny, evidentment, està treballant amb el Design Council (que seria l’homòleg del Barcelona centre de Disseny) en proposar mesures de reactivació. I la revista Dezeen ha creat el Virtual Design Festival, coincidint amb la cancel·lació de la Milan Design Week i la fira del moble, perquè hi ha vist una oportunitat comercial i de promoció dels seus clients que aquest any no podran exposar. Per posar dos exemples.

Els sectors creatius i culturals són imprescindibles per al desenvolupament de les societats i són la base de l’economia creativa, generant riquesa i llocs de treball i aportant identitat cultural. Són motor d’innovació i, en molts casos, actuen com a catalitzadors d’altres sectors més o menys tradicionals, convertint-se cada cop més en un component decisiu de molts productes i serveis. I especialment ho és el disseny per la seva transversalitat i capacitat de repensar situacions i actuacions, i perquè més enllà de productes o serveis, el disseny genera nous processos i sistemes, nous imaginaris on les persones sempre estan al centre. I si alguna cosa hem après aquests dies és la vulnerabilitat de les persones i la importància de la nostra qualitat de vida en tots els sentits.

La gran majoria de sectors econòmics a la nostra ciutat estan patint aquesta aturada d’activitat brutal, i el sector del disseny n’és un d’ells, a mig camí entre la cultura i l’activitat econòmica. Però al mateix temps, el disseny com actitud estratègica i prospectiva pot ser un revulsiu alhora de plantejar nous imaginaris, noves solucions per reprendre la normalitat tant de la societat com dels negocis.

El disseny és un tret de la nostra identitat cultural i un sector econòmic estratègic per a la ciutat, però ha de ser molt més que això, i ara és un bon moment per donar-li una oportunitat. Des del disseny podem abordar solucions per al turisme, el comerç, la sostenibilitat alimentaria o la soledat de la gent gran. Donar-li veu i participació per promoure la recuperació serà imprescindible.

I per això serà necessari que el disseny es normalitzi com a Indústria Creativa que és, tal i com apareix a la Mesura de Govern presentada per la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives, o en el futur programa d’Europa Creativa 2021-2027 de la Comissió Europea, que inclourà mesures sectorials amb accions de suport dels sectors de la moda i el disseny, així com del turisme cultural.

Però, per altra banda, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) només inclou els sectors de les Arts escèniques, Arts visuals, Audiovisual, Cultura digital, Llibre i Música. Ara seria el moment per incloure el Disseny i que el sector pugui tenir accés als seus programes d’ajuts, formatius o de mercats exteriors, i poder competir a Europa en les mateixes condicions, com a mínim. És una oportunitat, hauríem d’aprofitar-la.

*

Isabel Roig és la directora general de Barcelona Centre de Disseny (BCD)