Article publicat originalment a El Món el 12 de març de 2020

Tot aquell que ha viatjat en tren ha experimentat la torbadora sensació de voler saltar d’ell en marxa. Ho hem vist mil vegades en pel·lícules de l’oest però també en pel·lícules tan reeixides com Missió Impossible. En voler saltar del tren advertim que no volem seguir per més temps en un projecte conduït per uns altres, amb els quals estem en desacord, per por que descarrili. Per una raó o una altra tots hem desitjat alguna vegada saltar/abandonar un tren/projecte que ja no ens il·lusiona.

A mesura que avança i es concreta l’evolució del coronavirus som més conscients que estem atrapats en la síndrome de Cassandra. Cassandra és la sacerdotessa d’Apol·lo a la qual se li va conferir el do de profetitzar el que anava a ocórrer, però sota la maledicció que ningú creuria els seus pronòstics. Hem passat anys profetitzant que arribaria una pandèmia, a través de la literatura o el cinema, sense que ningú cregués que algun dia podia arribar a succeir. No només als ratpenats, els vampirs i els extraterrestres se’ls ha conferit el do de contagiar als humans llevant-los la vida o la seva voluntat. Hem de sumar a ells als governs. Una mirada conspirativa pels fets tràgics que es desencadenen en el món és suficient per vincular qualsevol desastre a les zones fosques del poder.

Hi ha hagut tantes Cassandres anunciant els pitjors presagis per al futur de la humanitat que no han estat escoltades, que quan arriba el desastre tots volem saltar del tren. El sorprenent no rau en voler baixar d’un tren en marxa instants abans que col·lideixi o es descarrili sinó que, un cop que l’hem abandonat, volem pujar a un altre. Sabem instintivament que el nou tren al qual pugem acabarà com l’altre, però poc importa si notem els vents del progrés en el nostre rostre en passar a tota velocitat sense parar a les estacions. Volem saltar no per parar i recaminar per altres senders, sinó per reprendre la nostra normalitat. En la ficció, la gent salta del tren per canviar de vida i allunyar-se com més aviat millor dels perills d’aquest estrany viatge enlloc; per contra, nosaltres només pretenem canviar de tren.

La nostra Cassandra és Li Wenliang que va alertar del perill de contagi del Coronavirus a la Xina sent ignorat i estigmatitzat pel govern xinès. La policia li va advertir que “deixés de fer comentaris falsos” i va ser investigat per “propagar rumors”. Va morir poc després de contraure el virus mentre tractava a pacients a Wuhan. També fa quatre anys, el científic Peter Hotez va estar a punt d’aconseguir la vacuna per combatre el Covid-19 però es va quedar sense fons per acabar el seu treball de recerca, en considerar el govern que no era rendible.

*

Fèlix Riera és cofundador de Hänsel* i Gretel*