Revetlla de Sant Joan a la bodega Ca la Rosita al Poble-sec. Autor:Jacques Léonard Any: 1958 – 1962
Continuar ... Jaques Léonard – Revetlla de Sant Joan a la bodega Ca la Rosita
Hänsel * i Gretel *
Publicación Cultural
La pérdida de peso de la crítica cultural como generadora de pistas básicas para identificar el camino en nuestro ecosistema preocupa al mundo de la comunicación y muy especialmente a sus protagonistas. La forma en que se comunica la cultura abre algunos debates de los que Hänsel * y Gretel * se quiere hacer eco. El enorme peso del entretenimiento y una cierta frivolidad en cómo se explica el hecho creativo y las prácticas culturales contemporáneas han llevado a controversias que cuestionan su efectividad y han mermado su prestigio social.
Revetlla de Sant Joan a la bodega Ca la Rosita al Poble-sec. Autor:Jacques Léonard Any: 1958 – 1962
Continuar ... Jaques Léonard – Revetlla de Sant Joan a la bodega Ca la Rosita
Taller de Músics neix el 1979 al barri del Raval de Barcelona, recollint l’eclosió creativa de l’època i la confluència de músics d’orígens diversos que residien a la ciutat. Inicialment s’articula al voltant d’una escola de música especialitzada en jazz, flamenco i músiques populars, on tocar en grup i trepitjar escenari singularitzen el mètode pedagògic.…
Continuar ... Lluís Cabrera – Taller de músics. 40 años haciendo música (1979-2019)
Escriu Valèria Gaillard en aquest mateix digital que «Barcelona és una ciutat íntimament literària, una ciutat que s’emmiralla en les seves més de 300 llibreries». I equipara les llibreries com els nous cafès de pensament, a l’estil dels antics cafès-tertúlia literaris de principis del segle XX. Hi estic intensament d’acord amb les afirmacions de Gaillard,…
Continuar ... Daniel Gil Solés – Les altres biblioteques de Barcelona
Desde la Salomé de Oscar Wilde, interpretada por Margarida Xirgu en 1910 y la de Núria Espert, bajo la dirección de Terenci Moix en 1985, el mito bíblico sigue presente en nuestra cultura. Quizás por el valor universal de que todas las grandes tragedias se inician en el seno de la familia… La primera intención…
La crítica cultural catalana sovint actua en sentit contrari als objectius que diu promoure. No és la de contribuir a un estàndard de qualitat, ni a l’homologació internacional, ni la difusió global de la producció cultural: el que pretén aquest conjunt amorf de propostes vagament assagístiques que s’escampen per diaris i digitals és l’avorriment de…
Sobre el patrimoni teatral català pesen tota mena de llasts. La història de la nostra cultura, plena d’abruptes interrupcions, ha vist com s’estroncaven massa sovint les millors dinàmiques escèniques quan aquestes tot just començaven a consolidar-se. Per si això no fos poc, els afanys de renovació formals han fet mirar enfora moltes vegades sense conèixer…
“L’obra d’art és un enigma clar.” En la tercera sessió del cicle Guinovart. La realitat transformada, Fèlix Riera cità un dels Pensaments de Joseph Joubert (1754-1824), assagista i moralista francès unit per llaços d’amistat amb Chateaubriand, l’insigne autor d’El geni del cristianisme. Llavors l’art encara distava molt de la pèrdua de “l’aura” que W. Benjamin…
Conocido científicamente como el ciclo hidrológico, el agua circula constantemente en un ciclo de evaporación o transpiración (evapotranspiración), precipitación y desplazamiento hacia el mar. Esto implica una serie de procesos físicos que producen un intercambio de agua continuo entre la atmósfera, el agua superficial y subterránea y los organismos vivos. En la naturaleza, es la…
Continuar ... Gisela Chillida. Arte y agua. Cuando el arte imita el ciclo hidrológico
“En un principio fue el agua.” Tales de Mileto En un papiro egipcio que seguramente consultó Tales de Mileto se puede leer “en el principio era el Nu, masa líquida primordial, en cuyas infinitas profundidades se agitaban, confusos, los gérmenes de las cosas”. Asimismo, en la propia mitología griega se atribuye al agua un…
Continuar ... Gisela Chillida – Agua y arte. Fuente y muerte
A hores d’ara parlar de Rosalía és, o escampar una lletania d’elogis suats, o invocar un anatema per purificar el flamenc vexat. No penso fer ni una cosa ni l’altra, però tampoc no m’estaré sense dir res; no sigui que Hänsel* i Gretel*, adduint l’alta dignitat del debat cultural, es cregui immunitzada d’un terrabastall d’aquestes…
Continuar ... Rafael Vallbona – CANSAR, CANSA. CANSADAMENT (E)