Skip to content

David Sierra Amanós – Cultura i educació, binomi indisociable

El fet cultural ens acompanya com a espècie des del moment precís en què naixem. Som cultura, ens construïm de tradicions, records i moments culturals. La nostra biografia és una biografia cultural que s’alimenta de multitud d’elements: dels llibres que hem llegit, de les pel·lícules que hem vist i de les relacions que hem tingut, o els esports que hem practicat, per posar uns exemples. Més enllà d’aquest fet, indissociable de la condició humana, el fet cultural té la capacitat d’empoderar i transformar a qui el viu.

Participar d’un esdeveniment cultural, contemplar una obra d’art, crear-la, escoltar una cançó que ens agrada, aturar el temps davant d’un llibre… no només ens identifica com a humans, sinó que ens connecta amb una identitat i ens transforma. Si pensem en les accions i manifestacions culturals més conegudes però també en les més alternatives, totes responen a la necessitat que tenim els Humans de comunicar i transmetre, emprant cadascuna un llenguatge propi. Una obra cultural ens interpel·la, i en el moment precís en què això passa, independentment del sentit en què succeeix, ens transforma.

Hi ha determinats espais de la nostra societat que són universos que amplifiquen la cultura i que són escenari per a la creació permanent. Un d’ells és l’escola i cal reivindicar-la com a institució de llibertat, com un espai viu, creatiu, curiós i eminentment cultural. Com diu Dewey “L’educació no és la preparació per a la vida, és la vida mateixa”. Perquè si hi ha esdeveniment cultural, aquest és el fet educatiu.

Dalmau & Górriz, Cartografies de la Memòria. Escola Ramon Fuster

L’escola és un lloc on la curiositat és la guia, un espai de respecte i estima a l’alteritat: la relació entre l’alumnat i el personal docent i no docent que forma l’escola; un espai de trobada entre el present i el futur: cada un dels moments compartits a l’aula, amb les famílies, amb les companyes i companys de professió. Com diu en Joan Manuel del Pozo, “l’educació mateixa és una exigència ètica per a la millor construcció possible de les persones (..), és l’eina que proporciona els ingredients comunitaris i els estímuls per a l’autonomia i la creativitat personal que ens singularitzen”.

Desenvolupar la curiositat per conèixer, per experimentar, per pensar i repensar allò que aprenem, per explicar allò que vivim, anant integrant nou coneixement a partir dels coneixements ja apresos i dedicar temps a les experiències culturals perquè sense elles, sense aquesta experimentació prèvia, sense l’aprenentatge del fet cultural, les noves generacions no podrien participar del plaer de la cultura. No es pot estimar allò que no s’ha conegut.

Si volem que l’alumnat assoleixi criteri propi, que siguin capaços de pensar per ells mateixos i tinguin a més la capacitat de construir un univers cultural propi, els hem d’educar per aconseguir-ho.

Apropar-los a l’art antic però també a l’art contemporani, educar-los des de la normalització i la proximitat a la cultura. A la Fundació Collserola fa temps que apostem per fer, de les instal·lacions de les nostres escoles, un espai per a l’art. Comptem amb obres d’artistes contemporanis (Tom Carr, Ignasi Aballí, Salvador Juanpere, Tatiana Blanqué, Jordi Dalmau. Lídia Górriz, Ramon Moscardó, Josep M. Subirachs…) que afavoreixen i potencien la convivència, l’acostament i la comprensió de diferents manifestacions i formes d’art.

Ignasi Aballí, Carta de Colors. Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia

La creació artística i cultural del nostre alumnat també es veu representada a les escoles, amb la publicació de les seves obres literàries, artístiques i de pensament a la revista anual Mirèio, de la qual enguany hem publicat el número 35 i també en espais permanents dedicats a l’exposició d’obres. En aquest sentit, a l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, tenim “una finestra d’art” permanentment oberta per a Batxillerat o els espais expositius a les escoles Avenç i Ramon Fuster: tots ells serveixen per donar a conèixer també les obres de Primària i Secundària.

Finestra Art de Batxillerat. Escola Frederic Mistral – Tècnic Eulàlia

Una altra manera de participar de la cultura és a través dels convenis amb diferents institucions com la Fundació FotoColectània, la Fundació Joan Miró, l’Orquestra Simfònica del Vallès, Fundació Museu Picasso, Centre d’Art Maristany o el Col·legi de Llicenciats, entitats amb les quals compartim el mateix esperit de promoció i difusió de la cultura i el propòsit de fomentar-ne el coneixement.

L’àmbit de l’educació abasta de forma compartida entre la societat, les famílies, els professionals, amb altres institucions i la mateixa Administració, però és responsabilitat directa de cada escola construir una experiència cultural al voltant del temps que els estudiants comparteixen. I no és senzill. Més que mai, entendre com a fet cultural l’etapa de l’ensenyament obligatori, ens ajudarà a comprendre’ns des de la diferència i ens connectarà amb un paradigma cultural que lluny d’homogeneitzar, el que ha de fer és donar eines per comprendre i construir realitats en què no val només un punt de vista.

Juan Pere Salvador, Cultura 2. Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia

L’educació, i l’escola com a institució, han de ser espais on es faci valer l’esperit crític i creatiu que ens allunya del pensament únic, incompatible amb la cultura. L’escola ha de ser també l’espai on el fet vulnerable de la condició humana no sigui mai entès com a debilitat, sinó com a oportunitat de saber-nos interdependents, element clau per a la creació i difusió cultural.

Quan la Judith Butler diu “sigui quina sigui la llibertat per la qual lluitem, ha de ser una llibertat basada en la igualtat”, nosaltres des de l’escola la podríem reformular com a “fem de l’escola un espai de màxima expressió cultural de la llibertat, basada en la igualtat”.

Aquest és l’objectiu principal de l’educació i l’escola: fer de la cultura, la vida; de l’educació, cultura; de la vida, un acte de permanent d’alteritat.

*
David Sierra Amanós és Director General de la Fundació Collserola

Published inARTICLES DE HÄNSEL* i GRETEL*CICLESPeriodisme cultural i altres pistes

Be First to Comment

Deixa un comentari

Simple Share Buttons