Traslladar el problema de l’escassa repercussió del MNAC a l’absència de la marca Barcelona em resulta intolerable. El debat es va obrir amb intenció defensiva perquè, certament, el MNAC està infrautilitzat, però amb l’escassa cultura de la població local, valdria la pena reforçar la col·lecció amb autors amb més “marca” internacional i que els turistes poguessin admirar els Nonell, Casas, Ferrer Miró i Cardona Torrandell -que no està ni representat- amb els Dalí, Picasso, Miró, Fortuny, etc.

Potser caldria treballar més en la projecció, tot sabent que entre el 64 i el 67% dels turistes que vénen a Barcelona ho fan per raons culturals… Amb la població local, el debat derivaria cap a l’ensenyament i la cultura domèstica, però aquí estem perduts. Sobre les relacions entre Generalitat i Ajuntament i les seves polítiques -o no polítiques- culturals, entraríem directament en l’obscurantisme.