“Ras i curt: allò que diuen no significa absolutament res. Aquest no significat és directament proporcional a la incapacitat de comprendre la magnitud del canvi i de la necessitat d’un abrandament, la manca del qual, segons Bauçà, hagués estat inimaginable fa uns anys.” En els anteriors tres articles d’aquesta sèrie hem incidit en una…
Tenía que fotografiarle en la sede del Grupo Planeta. Allí no existe un rincón digno de un retrato decente, además de que hay demasiadas miradas atentas a todo lo que ocurre. Obligué a José Antonio Marina a recorrer todos los rincones del edificio y él me siguió sin rechistar. Hasta que, en cierto momento,…
Juan Marsé abrió la puerta envuelto en su batín y con las zapatillas de andar por casa. Le esperé en su despacho mientras se vestía. Regresó con una camisa planchada, con los pantalones a juego y la cabellera peinada. Pero seguía llevando las zapatillas. Le insinué que se cambiara el calzado y respondió que así…
©Marta Calvo En el salón de su casa había una enorme casa de muñecas. Ana María siempre fue aficionada a construirlas, pero en aquella época prefería comprarlas porque, según me dijo, el pulso ya no era tan firme como antes. Parecía menuda y frágil; se apoyaba en una muleta que me pidió que no…
Detrás de cada retrato hay una historia que contar. La fotógrafa literaria Marta Calvo nos presenta sus experiencias a través de una selección de fotos donde explora sus recuerdos con el escritor retratado. * Hola Marta, muchas gracias por acceder a colaborar con Hänsel y Gretel* y crear con nosotros esta exposición, en la que…
“En un agradable cafè compartit amb Albert Bou, President de Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí, entitat impulsora d’un festival del que en vaig poder aprendre moltes coses, em deia com el públic, en l’actualitat, prefereix molt més «reconèixer» que no pas «conèixer»” La moda és la mare de la mort J.W.Goethe…
“La potència i envergadura de la transformació que hem estat convidats a viure, ens ha de fer adonar que el moment és de naturalesa estranya i, per tant, distòpica.” La comparativa entre l’actual moment històric amb altres moments de canvi i transformació esdevinguts al llarg de la història ha fet que, insistentment, els historiadors…
L’esclat de la pandèmia de la COVID-19 ha posat sobre la taula la constatació de com aquesta no només ens ha conduït fins a uns temps de naturalesa pandèmica sinó també distòpica. Són temps relacionats amb les conegudes novel·les distòpiques d’Aldous Huxley, Un món feliç; George Orwell, 1984; Ray Bradbury, Fahrenheit 451 i moltes altres, fins…
Continuar ... 0. A mode de pròleg: una reflexió inicial en temps pandèmics
Ampliant la pregunta pel paper que juguen els escriptors en la construcció del model de ciutat és pertinent demanar-se també per quins són els referents actuals a nivell de pensament a Barcelona. D’entrada, la resposta queda vaga, difusa, i en comptes de venir-nos al cap ràpidament noms d’intel·lectuals capdavanters, més aviat apareix el dels múltiples…
Continuar ... Valèria Gaillard – Una ciutat de pensament, una ciutat més democràtica
Quin paper han de jugar els escriptors a l’hora de construir el model de ciutat que volem? Quin pes té la veu d’aquests intel·lectuals en les actuals polítiques culturals? Com poden contribuir des de les seves reflexions literàries a millorar Barcelona? La reedició de l’assaig La ciutat interrompuda (Anagrama), de l’escriptor i crític literari Julià…
Continuar ... Valèria Gaillard – Els escriptors, els grans oblidats de Barcelona
