En els últims anys estem vivint el replegament d’una bona part de les energies creatives i de gestió cultural cap a la profunditat del bosc. Un trànsit que implica engalipar-se, ocultar, resistir, abandonar i generar una nova identitat connectada a preservar i establir la construcció de la ciutat des d’una concepció local. Davant, la ciutat segueix alçant una visió cosmopolita, oberta, destinada a generar incorporacions, juxtaposicions i enriquir-se de la modernitat com a única forma d’habitar la ciutat. Hänsel* i Gretel* vol reflexionar sobre el posicionament davant de dos posicionaments, el del bosc, símbol de resistència al canvi, i el de la ciutat, lloc de l’esdevenir del nou.
A Catalunya 2 terços dels 7.543.825 habitants viuen a la regió metropolitana de Barcelona, i, només, el 6,7% dels 32.000 km2 estan ocupats per àrees urbanes. Vet aquí doncs un país amb quilòmetres de sòl destinat al conreu, als prats i pastures i als boscos. Sí, un 43,4% de Catalunya és bosc. Amb tot, la…
Un cop aconseguim que titulars com aquest, en plena cultura clickbait, ens obrin un enllaç, he d’aclarir que aquesta profecia apocalíptica no és meva. Succeí a Cracòvia el passat 7 d’octubre. El crit indignat d’un adolescent en la conferència sobre emergència climàtica que va celebrar el festival de música Unsound. Captura de Twitter El que…
Continuar ... Darío Fernández Faucón – Sou vells i morireu aviat
L´obra de l´antropòleg i etnòleg urbà francès Marc Augé –des d´Els no llocs a El metro revisitat passant per Travessia pels jardins de Luxemburg, Elogi del bistrot o Per una antropologia de la mobilitat- és una referència inexcusable per percebre i entendre allò que passa a les nostres ciutats. Al respecte, aquest autor de capçalera…
El postmodernisme secular El postmodernisme com a continuïtat secular i retorn inexorable, encara que sembli una contradicció, tot succeint-se a ell mateix quan la idea del futur es desintegra i volem interpretar o endevinar allò que transcorre abans que s’esvaeixi, o abans que les lleis científiques quedin en entredit per qualsevol determinisme. Formem part d’un…
“De tots els misteris de l’univers, cap de tan profund com el de la creació. El nostre esperit humà és capaç de comprendre qualsevol desenvolupament o transformació de la matèria, però cada vegada que sorgeix allò que no havia existit mai abans, (…) ens venç la sensació que s’ha esdevingut una cosa sobrenatural (…). De…
Continuar ... Enric Martínez-Castignani – Programacions musicals: risc i atractiu
Membre de la Guàrdia Urbana xerrant amb dues dones amb nens Col. Plasencia / IEFC Autor: Plasencia Pons, Leopoldo Barcelona, 194- 195
Eduardo Goligorsky -escriptor argentí nacionalitzat espanyol que viu a Barcelona des de fa quaranta-dos anys- ha escrit que el govern de l´ajuntament de la ciutat “sobresurt en l´art del postureig que practica en dues variants: la iconodulia i la iconoclàstia” (Artistas del postureo, 2016). Ben cert. Val a dir que aquesta manera de fer –també,…
Continuar ... Miquel Porta Perales – Iconodulia i iconoclàstia a la ciutat de Barcelona
Cada vez más mujeres se autodenominan feministas. También cada vez más hombres se consideran a ellos mismos “aliados de la causa feminista”. Puede que el 2018 haya sido el año en que el feminismo salió masivamente a las calles y llenó nuestras pantallas. A finales de 2017 el movimiento #metoo dio pistoletazo de salida. Millones…
Continuar ... Gisela Chillida – ¿De qué hablamos cuando hablamos de feminismo?
El arte y su problema de audiencias Es un debate que resurge una y otra vez: ¿El arte es para la élite? Un sinfín de iniciativas reclama como objetivo “la democratización del arte” pero pocas veces se llega realmente a trascender el umbral del público habitual del sector. Las razones para que esto sea así…
A la Barcelona de les últimes dècades –en matèria d´arquitectura, d´urbanisme i de mobiliari urbà- es percep un ambient semblant al generat a la França de finals del XVII –tot i que l´origen es localitza a Anglaterra i Itàlia amb el cànon de William Covell i els antichi i moderni d´Alessandro Tassoni del XVI i…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La `Querelle´ a la Barcelona de les últimes dècades
