Hem estructurat la correlació d’articles de Hänsel* i Gretel* en uns CICLES que ens permeten generar relats paral·lels sobre l’anàlisi d’allò que està passant a la ciutat. Aquests cicles poden ser curts o llargs en funció del tema que toquin o de l’interès que despertin. Alguns seran més amatents a l’actualitat cultural de la ciutat i altres versaran més sobre els grans debats culturals. En tot cas, alguns es tancaran i a partir d’ells podrem generar documents d’anàlisi; d’altres poden quedar oberts subjectes a l’aportació de noves capes successives de coneixement.
No ho puc evitar: sóc voyeur de mena. I des que em dedico a això que es coneix com a desenvolupament de públics, encara se m’ha accentuat més aquesta inevitable i malaltissa tendència a prestar atenció contínuament a com es comporten els públics de la cultura. Em passa abans que tingui lloc l’experiència cultural i…
Continuar ... Pepe Zapata. Malalts de públics culturals
El mundo del graffiti es mayormente masculino. Si la representatividad femenina en los museos está muy por debajo de la de los hombres, su presencia en la calle es aún menor. Explicar las cifras no es complicado si entendemos que mujeres y hombres usan, ocupan y experimentan la ciudad de manera distinta. En la calle,…
Continuar ... Gisela Chillida. ¿Y si Banksy fuera una mujer?
Temps a venir, els artistes hauran d’assolir encara llocs més alts. S’hauràn destruït tantes coses que sols en ells l’home trobarà l’esperança de crear. Joan-Josep Tharrats, Guia elemental de la pintura moderna, Dau al Set, 1948, p. 46 I què se n’ha fet dels somnis d’un Tharrats? És un tòpic que, a casa nostra, l’art…
Continuar ... Àlex Mitrani. A l’atac amb l’art de postguerra!
La globalització econòmica domina la política i construeix un imaginari urbà segons els seus interessos. Les ciutats, atrapades en estats ineficaços i caducs, han claudicat a l’especulació immobiliària, la depredació turística i la deslocalització industrial, i estan abocades a una crisi irreparable de la seva personalitat. Castigant durament les capitals, la nova pesta negra està…
Continuar ... Rafael Vallbona. Pesta negra
En un moment en què es discuteix si Barcelona està en el circuit del que anomenem “les grans exposicions” potser hauríem de preguntar quin és, des del punt de vista de les institucions públiques, el sentit i la utilitat de coproduir exposicions amb centres i museus estrangers. Compartir projectes, sigui a través de la coproducció o de la itinerància, té indiscutiblement…
Continuar ... Carlota Broggi. Dime con quién andas, y te diré quién eres
Quan es passeja per la ciutat de Barcelona –o s´escolta el que es diu- no resulta estrany trobar-se missatges, cartells o pintades on es pot llegir o sentir consignes com ara Primer els de casa? o Casa nostra, casa vostra o Refugees Welcome o One World one Family o De BCN al món, del món…
Continuar ... Miquel Porta Perales – Casa nostra, casa vostra? O no
En una societat que te en l’espectacle la fòrmula moderna de coneixement, els grans festivals de música s’han convertit en el paradigma de la cultura. Ho tenen tot: gran difusió, volum de negoci, atractiu ciutadà, rendibilitat política i fins i tot, en algun cas, continguts pensats en funció d’un projecte. Així Sónar, Primavera Sound, Cruïlla…
Continuar ... Rafael Vallbona – Folk a la ciutat