Hem estructurat la correlació d’articles de Hänsel* i Gretel* en uns CICLES que ens permeten generar relats paral·lels sobre l’anàlisi d’allò que està passant a la ciutat. Aquests cicles poden ser curts o llargs en funció del tema que toquin o de l’interès que despertin. Alguns seran més amatents a l’actualitat cultural de la ciutat i altres versaran més sobre els grans debats culturals. En tot cas, alguns es tancaran i a partir d’ells podrem generar documents d’anàlisi; d’altres poden quedar oberts subjectes a l’aportació de noves capes successives de coneixement.
Els qui –amb major o menor encert- ens dediquem des de fa anys a investigar i reflexionar sobre les polítiques culturals tenim la sensació d’estar sempre iniciant els debats. Massa sovint cal recordar els fonaments per dialogar des del mateix nivell de reflexió: costa molt donar alguna cosa per suposada, a partir d’unes premisses des…
Continuar ... Xavier Fina – L’actualitat de dues tensions clàssiques
¿Cómo puede ser que en nuestra ciudad sigan en pie estatuas que rinden homenaje a indianos, colonos y esclavistas? ¿Porqué seguimos recordando sus nombres pero pasamos por alto los atroces actos que cometieron? Que en Barcelona haya calles y estatuas que celebran la supremacía blanco-europea es algo injustificable e intolerable. A pesar de las dificultades…
Continuar ... Gisela Chillida – Barcelona, ciudad colonial. Pasado, presente, ¿futuro?
Té algun sentit un festival sense creació? Clarament no. El Festival com a aparador és una eina important per posar en valor l’estat de la creació, per evidenciar-ne les potencialitats i les mancances, per posar el focus en zones que sovint es mantenen a l’ombra. Però aquests moments àlgids d’atenció sobre la creativitat d’un país,…
Continuar ... Oriol Gual – Festival sí, però …
La Renaixença –en síntesi, el romanticisme alemany a la manera catalana que es proposa la recuperació, enaltiment i desenvolupament de la llengua i la cultura catalanes- s´acostuma a localitzar i circumscriure a bona part del segle XIX i al primers anys del segle XX. Per la Renaixença, en la línia del Geist der Volkes del…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La Renaixença a la Barcelona del segle XXI
Els cafès són una forma de vida que han ajudat a conformar el pensament i la crítica política i cultural de la societat occidental durant uns dos segles. Ara, però aquests espais de cultura i llibertat estan en vies d’extinció. Al menys a Barcelona. Quedo amb un amic escriptor per xerrar una estona de les…
Continuar ... Rafael Vallbona. Una forma de vida
No ho puc evitar: sóc voyeur de mena. I des que em dedico a això que es coneix com a desenvolupament de públics, encara se m’ha accentuat més aquesta inevitable i malaltissa tendència a prestar atenció contínuament a com es comporten els públics de la cultura. Em passa abans que tingui lloc l’experiència cultural i…
Continuar ... Pepe Zapata. Malalts de públics culturals
El mundo del graffiti es mayormente masculino. Si la representatividad femenina en los museos está muy por debajo de la de los hombres, su presencia en la calle es aún menor. Explicar las cifras no es complicado si entendemos que mujeres y hombres usan, ocupan y experimentan la ciudad de manera distinta. En la calle,…
Continuar ... Gisela Chillida. ¿Y si Banksy fuera una mujer?
Temps a venir, els artistes hauran d’assolir encara llocs més alts. S’hauràn destruït tantes coses que sols en ells l’home trobarà l’esperança de crear. Joan-Josep Tharrats, Guia elemental de la pintura moderna, Dau al Set, 1948, p. 46 I què se n’ha fet dels somnis d’un Tharrats? És un tòpic que, a casa nostra, l’art…
Continuar ... Àlex Mitrani. A l’atac amb l’art de postguerra!
