Hem estructurat la correlació d’articles de Hänsel* i Gretel* en uns CICLES que ens permeten generar relats paral·lels sobre l’anàlisi d’allò que està passant a la ciutat. Aquests cicles poden ser curts o llargs en funció del tema que toquin o de l’interès que despertin. Alguns seran més amatents a l’actualitat cultural de la ciutat i altres versaran més sobre els grans debats culturals. En tot cas, alguns es tancaran i a partir d’ells podrem generar documents d’anàlisi; d’altres poden quedar oberts subjectes a l’aportació de noves capes successives de coneixement.
1 Al carrer Pelai m’atura una noia amb una carpeta i em pregunta amb simpatia si m’interessa la cultura. Li deixo anar un no rotund, eixut, profundament estúpid, i continuo el meu camí. Probablement m’interessa la cultura, el que no m’interessa és l’hipotètic subproducte comercial que la pobra estava disposada a intentar col·locar-me. Uns minuts…
Continuar ... Rafael Vallbona – Som una xalupa
Els qui –amb major o menor encert- ens dediquem des de fa anys a investigar i reflexionar sobre les polítiques culturals tenim la sensació d’estar sempre iniciant els debats. Massa sovint cal recordar els fonaments per dialogar des del mateix nivell de reflexió: costa molt donar alguna cosa per suposada, a partir d’unes premisses des…
Continuar ... Xavier Fina – L’actualitat de dues tensions clàssiques
¿Cómo puede ser que en nuestra ciudad sigan en pie estatuas que rinden homenaje a indianos, colonos y esclavistas? ¿Porqué seguimos recordando sus nombres pero pasamos por alto los atroces actos que cometieron? Que en Barcelona haya calles y estatuas que celebran la supremacía blanco-europea es algo injustificable e intolerable. A pesar de las dificultades…
Continuar ... Gisela Chillida – Barcelona, ciudad colonial. Pasado, presente, ¿futuro?
Té algun sentit un festival sense creació? Clarament no. El Festival com a aparador és una eina important per posar en valor l’estat de la creació, per evidenciar-ne les potencialitats i les mancances, per posar el focus en zones que sovint es mantenen a l’ombra. Però aquests moments àlgids d’atenció sobre la creativitat d’un país,…
Continuar ... Oriol Gual – Festival sí, però …
La Renaixença –en síntesi, el romanticisme alemany a la manera catalana que es proposa la recuperació, enaltiment i desenvolupament de la llengua i la cultura catalanes- s´acostuma a localitzar i circumscriure a bona part del segle XIX i al primers anys del segle XX. Per la Renaixença, en la línia del Geist der Volkes del…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La Renaixença a la Barcelona del segle XXI
Els cafès són una forma de vida que han ajudat a conformar el pensament i la crítica política i cultural de la societat occidental durant uns dos segles. Ara, però aquests espais de cultura i llibertat estan en vies d’extinció. Al menys a Barcelona. Quedo amb un amic escriptor per xerrar una estona de les…
Continuar ... Rafael Vallbona. Una forma de vida
No ho puc evitar: sóc voyeur de mena. I des que em dedico a això que es coneix com a desenvolupament de públics, encara se m’ha accentuat més aquesta inevitable i malaltissa tendència a prestar atenció contínuament a com es comporten els públics de la cultura. Em passa abans que tingui lloc l’experiència cultural i…
Continuar ... Pepe Zapata. Malalts de públics culturals
