Hem estructurat la correlació d’articles de Hänsel* i Gretel* en uns CICLES que ens permeten generar relats paral·lels sobre l’anàlisi d’allò que està passant a la ciutat. Aquests cicles poden ser curts o llargs en funció del tema que toquin o de l’interès que despertin. Alguns seran més amatents a l’actualitat cultural de la ciutat i altres versaran més sobre els grans debats culturals. En tot cas, alguns es tancaran i a partir d’ells podrem generar documents d’anàlisi; d’altres poden quedar oberts subjectes a l’aportació de noves capes successives de coneixement.
Sobre el patrimoni teatral català pesen tota mena de llasts. La història de la nostra cultura, plena d’abruptes interrupcions, ha vist com s’estroncaven massa sovint les millors dinàmiques escèniques quan aquestes tot just començaven a consolidar-se. Per si això no fos poc, els afanys de renovació formals han fet mirar enfora moltes vegades sense conèixer…
Continuar ... Xavier Albertí – Epicentre
“L’obra d’art és un enigma clar.” En la tercera sessió del cicle Guinovart. La realitat transformada, Fèlix Riera cità un dels Pensaments de Joseph Joubert (1754-1824), assagista i moralista francès unit per llaços d’amistat amb Chateaubriand, l’insigne autor d’El geni del cristianisme. Llavors l’art encara distava molt de la pèrdua de “l’aura” que W. Benjamin…
Continuar ... Mercè Rius – L’esperit de la matèria
No hi ha un mercat de l’art a Barcelona. Però aquesta és una constatació que cal analitzar amb cert detall per no caure en una simplificació excessiva. A Barcelona hi ha una burgesia que compra art, institucions que el col·leccionen i alguns Museus que tenen política d’adquisició. Però la suma d’aquests elements no és suficientment…
Continuar ... Xavier Marcé – El mercat de l’art a Barcelona
Quan la creació no qüestiona el poder, esdevé còmplice de les vel·leïtats oficials i hostatge de les seves arbitrarietats. Llavors, situacions insostenibles com la inacció del Departament de Cultura o l’erràtica gestió de l’ajuntament de Barcelona, són també responsabilitat dels propis agents culturals que no interpel·len el poder públic. En quaranta anys d’autogovern, la cultura…
Continuar ... Rafael Vallbona – El paradís de la il·lusió
Obres de construcció del Dispensari Central Antituberculós, actual CAP Raval Nord, 1934. Autora: Margaret Michaelis El Dispensari antituberculós de Josep Maria Sert, pertany al moviment GATPAC que va impulsar l’arquitectura moderna a Barcelona. Partint dels principis de l’arquitectura racionalista que triomfava a Europa, el GATPAC va assimilar les idees de Le Corbusier i també de la…
Continuar ... Margaret Michaelis – Construcció del Dispensari Central Antituberculós
Mai la cultura havia tingut tants mecanismes econòmics per abordar amb plenitud la seva causa en favor de crear una societat més culta com els té ara i, no obstant això, el que domina és el desànim, una sensació d’apatia i d’esgotament de les seves energies. Aquesta sensació s’ha aguditzat a Catalunya a causa de…
Continuar ... Fèlix Riera – Com acabar amb els artistes