En els últims anys estem vivint el replegament d’una bona part de les energies creatives i de gestió cultural cap a la profunditat del bosc. Un trànsit que implica engalipar-se, ocultar, resistir, abandonar i generar una nova identitat connectada a preservar i establir la construcció de la ciutat des d’una concepció local. Davant, la ciutat segueix alçant una visió cosmopolita, oberta, destinada a generar incorporacions, juxtaposicions i enriquir-se de la modernitat com a única forma d’habitar la ciutat. Hänsel* i Gretel* vol reflexionar sobre el posicionament davant de dos posicionaments, el del bosc, símbol de resistència al canvi, i el de la ciutat, lloc de l’esdevenir del nou.
“Caminar no es solo estar en el mundo, es estar en él de forma interrogante; caminar es cuestionar el estado del mundo, es sopesar lo que puede ofrecer a los hombres que están en él, caminar es una experimentación del mundo y de sus valores” escribe Sophie Bessis en Occidente y los otros: historia de…
Continuar ... Gisela Chillida – Barcelona a la deriva. Andar es subversivo
“Aprenguem a mirar com aquell qui va a un concert. En la música hi ha formes sonores compostes dins un tros de temps. En la pintura formes visuals compostes dins un tros d’espai.” Antoni Tàpies El Golden Record de les sondes Voyager llançades l’any 1977 conté sons i imatges que reflecteixen la diversitat de…
Continuar ... Víctor Garcia de Gomar – Què vol dir programar música clàssica avui?
Poc podia imaginar-se William Seward Burroughs –avi de l´escriptor del mateix nom-, un comptable nordamericà que el 1888 va patentar una màquina, batejada com Adding and listing machine, l´objecte de la qual era el de sumar automàticament –per ser més exactes, mecànicament- les inscripcions del llibre de comptabilitat, que el seu invent obriria el camí…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La Biblioteca d´Alexandria
Está claro que mejorar la ciudad va más allá de solucionar problemas de vivienda, sostenibilidad o movilidad. Por eso, merecen especial atención aquellas prácticas que, sin la necesidad de ser consideradas artísticas y al margen de la institución, entienden la cultura como potencial transformador. En la calle, surgen iniciativas que desde el Street Art reclaman…
El 1956, Bette Davis interpretava a “Storm Center” -“Enmig de la tempesta”- a la bibliotecària Alicia Hull. L’Alicia era la típica bibliotecària d’una petita localitat dels Estats Units d’Amèrica: treballadora, professional respectada, amant de la seva feina i estimada per tothom. Un dia el ple municipal li demana de retirar un llibre sobre el somni…
Continuar ... Josep Vives i Gràcia – Llibertat intel·lectual: sí al “malgrat”, no al “però”
El mundo del graffiti es mayormente masculino. Si la representatividad femenina en los museos está muy por debajo de la de los hombres, su presencia en la calle es aún menor. Explicar las cifras no es complicado si entendemos que mujeres y hombres usan, ocupan y experimentan la ciudad de manera distinta. En la calle,…
Continuar ... Gisela Chillida. ¿Y si Banksy fuera una mujer?
La globalització econòmica domina la política i construeix un imaginari urbà segons els seus interessos. Les ciutats, atrapades en estats ineficaços i caducs, han claudicat a l’especulació immobiliària, la depredació turística i la deslocalització industrial, i estan abocades a una crisi irreparable de la seva personalitat. Castigant durament les capitals, la nova pesta negra està…
De todas las fobias y filias que pueda padecer el arte contemporáneo una de las que seguramente sea más acusada es la agorafobia. Acostumbrado a la asepsia de la institución, los agentes patógenos del exterior parecen poner el peligro una salud ya de por sí delicada. Pero el arte no está sólo en los museos…
Continuar ... Gisela Chillida. Space Invaders: El arte no está solo en los museos
En un moment en què es discuteix si Barcelona està en el circuit del que anomenem “les grans exposicions” potser hauríem de preguntar quin és, des del punt de vista de les institucions públiques, el sentit i la utilitat de coproduir exposicions amb centres i museus estrangers. Compartir projectes, sigui a través de la coproducció o de la itinerància, té indiscutiblement…
Continuar ... Carlota Broggi. Dime con quién andas, y te diré quién eres
Pocs llenguatges artístics tenen avui tanta vigència com el teatre de titelles entès en el seu sentit més ampli: un gènere que s’emmiralla en les Gran Tradicions de les Ombres i els Titelles d’arreu del món, i que alhora es defineix com un camp d’hibridació amb una pluralitat d’altres arts i llenguatges: tecnologia, robòtica, arts…
Continuar ... Toni Rumbau – Titelles i teatre visual: avantguarda i ric fons patrimonial
