L’objectiu és mostrar les àrees culturals de Barcelona que estan en fase de discussió viva, amb energies de transformació i noves propostes (construcció) i també totes aquelles que es troben en una fase de cansament, sense respostes, sense capacitat de transformació però que són essencials pel bon funcionament del món cultural i de la ciutat.
El I Congrés Internacional d’Espectadors, organitzat per Àfora Focus, va culminar amb la lectura del Manifest de Barcelona sobre els espectadors de teatre, que recollim íntegrament. Podeu descarregar aquí la versió en pdf. 1. Dubtes raonables Què uneix els/les espectadors/es? Qui és l’espectador/a que arriba al teatre? Qui creieu que som? Qui voldríeu que…
Continuar ... Manifest de Barcelona sobre els espectadors
“Una altra ciutat, no la meva”, així acaba Ramón de España el seu recull de postals de la Barcelona dels setanta i primers vuitanta del segle passat, titulat Barcelona fantasma. Personas y lugares que ya no existen (2022). L’autor ens transporta a la Barcelona underground d’aquella època en què ell mateix es va moure –sessió continua– de dia i de nit. Una mena de guia que convida a passejar…
Continuar ... Miquel Porta Perales — Another city, not my own
Els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 ja formen part de la història de Barcelona. També, de la història de Catalunya i d’Espanya. ¿Què van significar els Jocs? Per començar, els recomano un llibre indispensable per saber i entendre els Jocs del 1992. Autor: Jordi Canal. Títol: 25 de julio de 1992. La vuelta al mundo de España, 2021. Una història…
Continuar ... Miquel Porta Perales — Quan Barcelona va tornar al món
Publicat originalment per Interacció el 15/03/2022 La pandèmia ha intensificat la necessitat que els responsables de les biblioteques, com ha passat amb la resta de sectors de la cultura, actuïn amb rapidesa. Encara que el treball amb les col·leccions i les experiències amb els usuaris ha evolucionat durant els darrers anys, la resposta als reptes…
Continuar ... Interacció — Cap a un nou model de biblioteques
Els anys que portem del segle XXI estan donant la raó a Henri Lefebvre que deia que el món esdevindria un continu urbanitzat que es caracteritzaria per la discontinuïtat –les ciutats no són un ectoplasma– funcional i jeràrquica. Una societat urbanitzada formada per un seguit de nòduls en xarxa. Al costat d’aquests nòduls existirien d’altres d’auxiliars o de marginals…
Continuar ... Miquel Porta Perales — La ciutat empresa de l’economia global