L’objectiu és mostrar les àrees culturals de Barcelona que estan en fase de discussió viva, amb energies de transformació i noves propostes (construcció) i també totes aquelles que es troben en una fase de cansament, sense respostes, sense capacitat de transformació però que són essencials pel bon funcionament del món cultural i de la ciutat.
¿Cómo puede ser que en nuestra ciudad sigan en pie estatuas que rinden homenaje a indianos, colonos y esclavistas? ¿Porqué seguimos recordando sus nombres pero pasamos por alto los atroces actos que cometieron? Que en Barcelona haya calles y estatuas que celebran la supremacía blanco-europea es algo injustificable e intolerable. A pesar de las dificultades…
Continuar ... Gisela Chillida – Barcelona, ciudad colonial. Pasado, presente, ¿futuro?
La Renaixença –en síntesi, el romanticisme alemany a la manera catalana que es proposa la recuperació, enaltiment i desenvolupament de la llengua i la cultura catalanes- s´acostuma a localitzar i circumscriure a bona part del segle XIX i al primers anys del segle XX. Per la Renaixença, en la línia del Geist der Volkes del…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La Renaixença a la Barcelona del segle XXI
Els cafès són una forma de vida que han ajudat a conformar el pensament i la crítica política i cultural de la societat occidental durant uns dos segles. Ara, però aquests espais de cultura i llibertat estan en vies d’extinció. Al menys a Barcelona. Quedo amb un amic escriptor per xerrar una estona de les…
Continuar ... Rafael Vallbona. Una forma de vida
No ho puc evitar: sóc voyeur de mena. I des que em dedico a això que es coneix com a desenvolupament de públics, encara se m’ha accentuat més aquesta inevitable i malaltissa tendència a prestar atenció contínuament a com es comporten els públics de la cultura. Em passa abans que tingui lloc l’experiència cultural i…
Continuar ... Pepe Zapata. Malalts de públics culturals
Temps a venir, els artistes hauran d’assolir encara llocs més alts. S’hauràn destruït tantes coses que sols en ells l’home trobarà l’esperança de crear. Joan-Josep Tharrats, Guia elemental de la pintura moderna, Dau al Set, 1948, p. 46 I què se n’ha fet dels somnis d’un Tharrats? És un tòpic que, a casa nostra, l’art…
Continuar ... Àlex Mitrani. A l’atac amb l’art de postguerra!
Quan es passeja per la ciutat de Barcelona –o s´escolta el que es diu- no resulta estrany trobar-se missatges, cartells o pintades on es pot llegir o sentir consignes com ara Primer els de casa? o Casa nostra, casa vostra o Refugees Welcome o One World one Family o De BCN al món, del món…
Continuar ... Miquel Porta Perales – Casa nostra, casa vostra? O no
Les Glòries i el seu entorn estan fent realitat –més de cent cinquanta anys després de la seva formulació- la previsió d’Ildefons Cerdà: esdevenir el centre de la ciutat. I encara una cosa més: esdevenir el reflex de la ciutat. Si és cert que Ildefons Cerdà calculava que les Glòries seria el centre de la…
Continuar ... Miquel Porta Perales – Barcelona Glòries
«No hi ha res tan estable com el canvi» Bob Dylan Fa poc més de cinc anys, les tecnologies digitals col·laboratives nascudes en el si d’aquest univers en expansió que coneixem com a Internet (o La Xarxa), eren encara una terra incògnita per a la gestió cultural. La resposta inicial davant l’adveniment de les…
Continuar ... Juan Insua – Canviar o canviar