Publicació Cultural
L’objectiu és mostrar les àrees culturals de Barcelona que estan en fase de discussió viva, amb energies de transformació i noves propostes (construcció) i també totes aquelles que es troben en una fase de cansament, sense respostes, sense capacitat de transformació però que són essencials pel bon funcionament del món cultural i de la ciutat.
Els qui –amb major o menor encert- ens dediquem des de fa anys a investigar i reflexionar sobre les polítiques culturals tenim la sensació d’estar sempre iniciant els debats. Massa sovint cal recordar els fonaments per dialogar des del mateix nivell de reflexió: costa molt donar alguna cosa per suposada, a partir d’unes premisses des…
Continuar ... Xavier Fina – L’actualitat de dues tensions clàssiques
¿Cómo puede ser que en nuestra ciudad sigan en pie estatuas que rinden homenaje a indianos, colonos y esclavistas? ¿Porqué seguimos recordando sus nombres pero pasamos por alto los atroces actos que cometieron? Que en Barcelona haya calles y estatuas que celebran la supremacía blanco-europea es algo injustificable e intolerable. A pesar de las dificultades…
Continuar ... Gisela Chillida – Barcelona, ciudad colonial. Pasado, presente, ¿futuro?
La Renaixença –en síntesi, el romanticisme alemany a la manera catalana que es proposa la recuperació, enaltiment i desenvolupament de la llengua i la cultura catalanes- s´acostuma a localitzar i circumscriure a bona part del segle XIX i al primers anys del segle XX. Per la Renaixença, en la línia del Geist der Volkes del…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La Renaixença a la Barcelona del segle XXI
Diada de Sant Jordi. Dues noies en una parada de roses al costat de la venedora a la plaça Sant Jaume. 23 d’abril 1931. Autors: Josep Maria Sagarra Plana i Pau Lluís Torrents Roig Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Continuar ... Plana Sagarra i Torrents Roig – Diada de Sant Jordi, 1931
Els cafès són una forma de vida que han ajudat a conformar el pensament i la crítica política i cultural de la societat occidental durant uns dos segles. Ara, però aquests espais de cultura i llibertat estan en vies d’extinció. Al menys a Barcelona. Quedo amb un amic escriptor per xerrar una estona de les…
No ho puc evitar: sóc voyeur de mena. I des que em dedico a això que es coneix com a desenvolupament de públics, encara se m’ha accentuat més aquesta inevitable i malaltissa tendència a prestar atenció contínuament a com es comporten els públics de la cultura. Em passa abans que tingui lloc l’experiència cultural i…
Temps a venir, els artistes hauran d’assolir encara llocs més alts. S’hauràn destruït tantes coses que sols en ells l’home trobarà l’esperança de crear. Joan-Josep Tharrats, Guia elemental de la pintura moderna, Dau al Set, 1948, p. 46 I què se n’ha fet dels somnis d’un Tharrats? És un tòpic que, a casa nostra, l’art…
Continuar ... Àlex Mitrani. A l’atac amb l’art de postguerra!
A la ciutat de Barcelona existeix una llarga tradició d’educació popular a càrrec de la societat civil. Una de les primeres manifestacions –probablement, la més reeixida- va ser el Ateneo Catalán de la Clase Obrera (1862-1874), amb seu, primer, al carrer Mercaders i, després, al convent de Sant Felip Neri. Una institució sotmesa a la…
Continuar ... Miquel Porta Perales. De l’Ateneo del XIX a l´ateneu i el centre cívic del XXI
Quan es passeja per la ciutat de Barcelona –o s´escolta el que es diu- no resulta estrany trobar-se missatges, cartells o pintades on es pot llegir o sentir consignes com ara Primer els de casa? o Casa nostra, casa vostra o Refugees Welcome o One World one Family o De BCN al món, del món…
Continuar ... Miquel Porta Perales – Casa nostra, casa vostra? O no
Les Glòries i el seu entorn estan fent realitat –més de cent cinquanta anys després de la seva formulació- la previsió d’Ildefons Cerdà: esdevenir el centre de la ciutat. I encara una cosa més: esdevenir el reflex de la ciutat. Si és cert que Ildefons Cerdà calculava que les Glòries seria el centre de la…
