Fa ja algun temps que no paro de donar-li voltes a una idea que denomino la ‘teoria del supergrup’. Sempre, en tots els equips que m’ha tocat formar afora, les bases estaven integrades per gent de la casa, alguns amics i uns altres als qui vaig tenir la sort de conèixer per casualitat. No conec…
Continuar ... Chus Martínez – Les anxoves somnien amb panteó d’oliva