En temps de pandèmia, un debat comença sempre igual però diferent a l’habitual. Una pantalla amb diferents cares que saluden càlidament a tots aquells desconeguts amb els que difícilment mai tindran un contacte físic, i un nombre a dalt a la dreta que va augmentant que bàsicament senyala la xifra d’impuntuals que presencien la conferència. En aquest cas no va ser diferent.

La Maite Esteve es presenta com a moderadora del debat i directora de la Fundació Catalunya. A penes han passat uns minuts que ja entrem en matèria presentant les quatre dones que acompanyen a la Maite. Quatre dones directives del sector cultural que tenen una veu forta i algunes coses que anunciar. Elles són la Belén Latorre, directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes – BBV; la Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla; la Marta Montalbán, gerent de Bitò Produccions i la Nadia Arroyo, directora de l’Àrea de Cultura de la Fundació Mapfre.

Com a moderadora, la Maite deixa un primer incentiu sobre la taula a l’espera que alguna de les seves companyes decideixin trencar el gel i anuncia: “els homes directius estan en procés de substitució per dones directives, però és lent. Però en el món cultural aquest canvi s’està fent més ràpid”.

La Belén Latorre  decideix ser la primera en parlar per posar-se d’acord amb la opinió de la moderadora. Argumenta que el femení és un tipus de lideratge que defineix la dona per el seu caràcter general i històricament adquirit, en el que regna l’empatia, la pregunta, la generositat i la responsabilitat sense oblidar mai l’exigència.

La Marta Montalbán, abans que res, vol posar l’èmfasi en el perill que pot tenir diferenciar entre homes i dones perquè al final no és tant innat com après, però recolza la idea de les seves companyes de debat quan defensa  que les dones “tenim una major capacitat de treballar en paral·lel”. També s’abraça a la idea de la diferència entre lideratges quan analitza el recorregut històric que hem fet les dones per arribar on som en el present, i és que aquest camí ens ha portat a créixer personalment i a saber compensar les debilitats. Entendre que la connexió entre companys amb les fortaleses d’un gènere i un altre pot ser complementari i, per tant,  beneficiós.

La Marta Esteve fa ressonar la seva veu amb molta força i vol obrir el seu torn de paraula amb una declaració: “el lideratge en femení ha vingut per quedar-se”. Postula que les qualitats que aporten les dones al seu format de lideratge no és quelcom innat en les dones i, per tant, inaccessible pels homes; sinó que són coses apreses i que, en conseqüència, els homes també les poden aprendre. Es tracta d’eines i maneres de fer que no fan sinó impulsar la creació i realització individual, el treball en xarxa, el fet social dins la feina i l’empatia.

La Nadia Arroyo, en canvi, ressalta les conseqüències positives que neixen del lideratge femení, contraposat a la forma més autoritària del lideratge tradicional i masculí. Explica que si hem arribat fins on som és per la via dels estudis, i que per tant s’ha d’impulsar l’estudi plural i lliure de les dones per aplanar el camí de la igualtat.

Quan arribem (les dones) a la direcció, canviem la manera de fer? -Etziba la Maite.

Les cares a les pantalletes simplement assenteixen. Es tracta d’una relació purament lògica. Si canvia la direcció, canvia la manera de treballar (segurament). En el cas de la direcció de les dones  en el lideratge en femení implica aprendre a adaptar-se a un model que treballa en xarxa, que fa que diferents persones compleixin funcions similars i que on un no arribi sàpiga demanar ajuda del que està al costat, lo qual és un tema molt femení, expliquen la Marta Montalbán i la Marta Esteve.

Transparència.

La Belén Latorre té una idea molt clara al respecte. Considera que les dones afrontem la transparència a nivell transversal i que es fa visible sobretot quan donem una mala notícia. Un cop més és una qüestió empàtica; argumentem, ens preocupem, “per això a vegades és més fàcil la connexió entre dones,” comenta.

Baixa de maternitat i baixa de paternitat: normalitzat?

La Maite vol explicar-se bé en aquest punt i fa algun repunt històric. Explica que anys enrere, en el moment de la contractació d’una persona (bé, d’una dona), es tenia molt en compte l’edat d’aquesta, el risc d’embaràs, les conseqüències que tindria no només la gestació sinó durant els primers anys, convertint-se sempre en un factor que jugava en contra. La Maite pregunta com viuen aquesta situació les convidades des del punt de vista contractant.

Cal destacar l’aportació de la Nadia Arroyo, ja que es és tan transversal com l’Avinguda Diagonal. Comenta que en l’Àrea de Cultura de la Fundació Mapfre enguany és el primer any que els homes gaudeixen de la baixa de paternitat i de les tres setmanes addicionals de lactància. Vol recordar el canvi que això suposa dins de casa. Aquests primers mesos són els que ens connecten amb una nova realitat i la presència de l’home, abans impensable, fa que la divisió de les tasques sigui realista, que creï un lligam amb la llar del que abans simplement estava alienat. Una alteració del model tradicional com l’esmentada pot comportar un canvi estructural que afecti la societat futura, en la que tots hi voldríem els nostres fills i filles.

La Belén Latorre apunta a la flexibilitat com a punt clau del suport a la dona en la criança; i a la idoneïtat com a factor determinant en la decisió de contractació, donat que el període de la maternitat acaba sent insignificant respecte del temps que ella projecta a aquesta persona contractada dins de l’empresa.  MAI EL RISC D’EMBARÀS.

La Marta Esteve valora la construcció d’equips orgànics i entrellaçats com a solució al fet real que implica la maternitat en sí mateixa.  Una manera d’eliminar els imprescindibles en favor de la flexibilitat que requereix la vida humana moderna.

“Hi ha hagut un canvi generacional”, declara la Marta Montalbán, que porta en càrrecs de direcció des de 2005. Recorda que en els seus inicis, quan una de les seves treballadores sol·licitava la baixa per maternitat el primer que pensava era problema. Ha estat l’experiència que dona fer carrera en la direcció el que l’ha portat a normalitzar aquest moment vital a base de trobar alternatives que evitin aquesta situació problemàtica en la que pensava quinze anys enrere.

Creieu que les dones patim més el síndrome de l’impostor?

No, diu la Belén. Sí, diu la Marta. Aquesta última recorda que tenim els peus cansats d’haver fet un llarg viatge en el camí del feminisme i que, no només les cicatrius del canvi, sinó també les ferides obertes dels micromasclismes diaris i actuals, són factors que condicionen la nostra direcció i, en part, la comoditat amb la que les dones prenem el càrrec que ens hem guanyat.

“La edad también crea miradas… He sentido mucho el peso de las palabras ‘la jovencita’” diu la Nadia.

“La sensació de vertigen és inevitable”, diu la Marta Montalbán, i és que els homes ens porten molts anys d’avantatge. “És fàcil emmirallar-se en els seus models de direcció al principi”,  però, diu, és qüestió de temps construir-se a sí mateixa.

No siguis ingènua, és perquè som més barates.

Uf, això fa mal. No són paraules de cap de les presents, però sí que és la frase que la Maite utilitza per introduir l’equitat salarial a la conversa i que relaciona anecdòticament amb una vivència personal seva.

La Marta Montalbán desestima la afirmació  explicant que quan ella obre un procés de selecció, la proporció entre dones i homes és totalment desequilibrada en favor de les dones 10 a 1. Vol pensar que, com a mínim en el món cultural, la preponderància de la dona no és una conseqüència de costos, sinó un reflex de l’oferta que hi ha.

La Nadia argumenta que el moment en el que els sous eren diferents per una mateixa feina li queda molts anys lluny pel que respecta a Mapfre.

Tenim les dones directives la responsabilitat de fer un canvi?

“És que fer-ho bé cap enfora és fer-ho bé cap endins”, afirma la Marta Esteve. Mentre reitera el missatge “el lideratge en femení ha vingut per quedar-se”. Explica que la manera de dirigir de les dones és simplement una raó lògica que parteix de l’entorn saludable, per treure el millor rendiment de les persones, fet que no farà sinó donar els millors resultats de l’empresa o institució de portes enfora. Tenim la responsabilitat de fer córrer aquest model.

“La nostra responsabilitat com a dones directives és donar exemple i resultats”, és la manera en la que podem fer una transformació transversal del present, recolza la Belén.

La gran conclusió de tot plegat és en veu de la Maite Esteve: El canvi generacional ve per un lideratge amb valors”, que no és diferent del que busquen totes aquelles  empreses que es troben actualment en procés de canvi.

La sessió tanca les càmeres amb somriures còmplices de cinc companyes de professió que volen tornar-se a trobar, però sense la necessitat de diferenciar entres homes i dones.

*

Laura Montorio