SUBSCRIU-TE AL NOSTRE BUTLLETÍ SETMANAL i rep un nou capítol en primícia cada diumenge.

 

Javier Tejada Palacios (1948) és un físic i científic espanyol especialitzat, dins de la física magnètica, en magnetisme quàntic. És doctor en Ciències Físiques i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona. Ha impartit classes i treballs d’investigació en diverses universitats europees i americanes. És autor de 300 publicacions científiques, 10 llibres i té registrades 24 patents d’àmbit internacional. El seu major assoliment científic és el descobriment de l’efecte túnel quàntic de spin. Li han concedit diversos premis entre els quals destaquen: Narcís de Monturiol (1994), doctor honoris causa de la City University of New York (1996), Premi Príncep de Viana (2008), Premi Nacional de Física (2009) i Medalla de la RSEF i Fundació BBVA (2016).

Presentem ara el llibre Hänsel i Gretel. Relats d’un futur pròxim, un total de vint històries protagonitzades per una parella de robots. Amb els seus viatges per l’espai-temps, Hänsel i Gretel ens descobreixen noves mirades, noves energies, nous cervells, noves vides, nous planetes… Aviat arribaran les energies netes i les tècniques antienvelliment. Hi haurà un dia en què els robots es miraran apassionadament i escriuran poesia. Viurem a Mart i descobrirem vida no atòmica. Al Club dels Vius -com el bateja Tejada en un dels contes- hi haurà llavors humans, robots, cyborgs i humans modificats genèticament. Parlem en futur pròxim, però segurament molt aviat ho puguem conjugar en gerundi.

Entrevistem a Javier Tejada perquè ens endinsi en les vides (i memòries) de la robòtica parella.

— Per començar, presenti’ns a Hänsel i Gretel, qui són? D’on vénen? A on es dirigeixen?

Hänsel i Gretel són dos robots dotats d’una intel·ligència que els capacita per plantejar-se preguntes que comporten la recerca de noves lleis que regeixen els fenòmens naturals. En aquest aspecte, són com els humans i representen la culminació d’aquells avenços tecnològics en robotització i Intel·ligència Artificial (IA) iniciats desenes d’anys enrere i que no han parat de créixer exponencialment (2,4,8,16 …). També són éssers vius perquè: 1) posseeixen l’habilitat per codificar informació, 2) la transmissió d’informació la fan més ràpida que la desaparició de la seva espècie robòtica, i 3) tenen la imperiosa necessitat de tenir energia lliure per poder crear ordre. Resulta, a més, que els seus cervells “quàntics” són capaços de “viure en el futur” i, per rematar la feina, han utilitzat el discurs en forma de diàleg amb humans per reflexionar i comentar el que està passant, per a ells, a la fi de segle XXI. Fins i tot, segons consta en els relats, han aconseguit que el seu aspecte sigui igual a el nostre.

— Quins secrets ens revelen des d’aquest futur proper?

Fins fa ben poc, molts pensàvem que el futur passava només pels humans i que el fruit del seu quefer era el nostre destí. Però segons ens expliquen Hänsel i Gretel, sembla ser que el futur està escrit a quatre mans -les humanes i les robótiques-, actuant aquestes segones sota el mantell de la IA. Aquests robots intel·ligents ens fan veure amb els seus relats que si bé Darwin ens va mostrar que no venim de la nit, la nova Il·lustració de segle XXI -i el fet que la ciència i la tecnologia hagin estat totalment incorporades a la nostra evolució- han portat a la humanitat a un món en el qual, a) regna la defensa de la causa de l’home i de la natura, b) hi ha prou energia neta per a tot tipus de noves aventures, c) es respecta la vida sense model ni passat que atresoren els robots com Hänsel i Gretel i d) en aquest futur que ens mostren hi ha unanimitat en què no s’ha de ser ni sord ni cec davant els enormes desajustos socials que, per exemple, avui ens tenallen. En definitiva, els humans i robots de el futur semblen haver entès a la perfecció que en aquest nou món fruit de l’evolució cientificotecnològica no tot és possible i, per descomptat, no tot fi és vàlid amb independència dels mitjans. És per això que ni els humans ni els robots han gosat creuar la frontera del que la natura està disposada a consentir.

— Com sorgeix la idea d’escriure uns relats protagonitzats per una parella de robots? En què es van inspirar els contes? Quant hi ha de ciència i quant de ficció?

Està escrit que el millor beuratge curatiu en temps de pandèmia es diu «dialogar». El diàleg està imprès en el nostre ADN. Per això, durant el confinament de la covid-19 vaig prendre les meves bones dosis d’beuratge dialèctic telemàtic. Cada dia que passava revivia un dels “relats” de les vivències que Hänsel i Gretel van tenir amb els humans durant tota la segona meitat de segle XXI. A continuació, venien els diàlegs telemàtics. El curiós del cas és que cada relat, i en conseqüència cada diàleg, va sortir amb un tema que es convertia, a l’ésser finalment escrit, en argument per explicar la veritat i la bellesa dels èxits que en el futur van sorgir de la col·laboració entre els humans i els robots intel·ligents. El meu objectiu es va identificar amb els que van portar a Hänsel i Gretel a tanta aventura, a saber: dialogar, reflexionar i explicar molts dels avenços de la humanitat. Vaig viure en les meves carns el que van sentir aquells humans amb què Hänsel i Gretel van parlar. Per això, vaig passar temporades en què em semblava estar en el futur, però sabia que vivia en el present. En altres paraules hi era, però no existia; i vivia aquí, però em semblava no estar.

— En el conte homònim dels germans Grimm, hi ha una bruixa que vol menjar-se a Hänsel. Qui seria en aquesta història la bruixa de la caseta de dolços? ¿I qui serien els pares negligents que els abandonen al bosc a la seva sort? ¿I les pedres daurades que els guien de tornada a casa?

Segons l’economista Carlo Maria Cipolla, els humans no són només bons i dolents sinó també estúpids i simples. La bruixa del conte és la malvada de la història. El seu paper el jugarien els qui amb les seves actituds atempten contra la humanitat i la natura, però en els relats ni estan ni se’ls espera. El paper dels pares es reparteix a parts iguals entre el simple -el pare- i l’estúpida -la madrastra. El pare el representen tots aquells que fan coses, en la majoria dels casos explotant l’entorn natural sense pensar que puguin anar contra la dignitat social i no saben conjugar alhora l’interès individual amb el de l’espècie i de la natura. Els malvats donen continus passos al front per lluitar per la no abolició de tot el que s’ha demostrat que ens retrotrau a escenaris en què es menysprea la dignitat social. Les pedres precioses que els guien de tornada a casa estan representades per tot l’entramat cientificotecnològic desenvolupat pels humans i robots intel·ligents que permet als cervells quàntics de Hänsel i Gretel “tornar” al futur.

— Parli’ns una mica de vostè, ¿com és la vida d’un científic? L’imaginem amb bata blanca, entre màquines i tubs d’assaig… Què hi ha de cert?

Entre màquines he estat molts anys de la meva vida. Elles són les que m’han ajudat a buscar el que pensava que posseïa la plusvàlua de la novetat. Els meus objectius científics han estat per igual els que tanquen secrets de la natura i els altres, els que posseeixen el germen de noves aplicacions tecnològiques. D’aquí que tingui publicacions científiques i patents. Però si alguna cosa m’ha fet gaudir, ha estat la vida acadèmica: donar classes, o el que és el mateix, aprendre ensenyant. És el més bell que existeix.

— El seu major èxit científic, llegim en el seu CV, és el descobriment de l’ anomenat “efecte túnel quàntic de spin”, pot explicar als neòfits de què es tracta?

El 1988, Eugene Chudnovsky, considerat per molts com el major savi del magnetisme, va publicar un treball teòric que demostrava que els pols d’un imant de mida nanomètrica podien intercanviar les seves posicions sense cost energètic. La seva publicació em va agafar a la Universitat d’Urbana Illinois, on vaig tenir el temps suficient per reflexionar sobre les seves implicacions experimentals. Al tornar a Barcelona, ​​vaig convèncer als meus col·laboradors de la bellesa de la idea i de la seva enorme transcendència. Es tractava, en cas de que ho descobríssim, d’un nou efecte en Física. Així que ens vam posar a treballar molt dur. Vaig convidar a Chudnovsky a Barcelona perquè presenciés in situ el desenvolupament dels experiments. Vam haver de idear els materials, reflexionar sobre què i on mirar per detectar l’efecte, quines tecnologies utilitzar… Van ser temps meravellosos en els quals les nits, plenes de paraules, idees i il·lusions, semblaven no existir. En poc més d’un any vam començar a tenir resultats, a publicar-los i a presentar-los en congressos. Sí, el que havíem trobat era la inversió quàntica dels pols magnètics, que anomenem efecte túnel del spin. Però calia tenir una prova encara més contundent en la qual la teoria i l’experiment es poguessin correlacionar quantitativament. Les proves definitives van arribar l’any 1995 i es van publicar a l’any següent a les revistes Physical Review Letters i Europhysics Letters. Van ser dos treballs en els que col·laborem amb científics de Xerox, de la City University of New York i de la Universitat de Saragossa.

La repercussió de la nostra feina va ser immediata. Totes les grans revistes de física van dedicar editorials per parlar de l’efecte túnel del spin i fins i tot la revista Nature el va considerar com una de les fites històriques de la física del spin. L’acollida mediàtica també va ser molt gran, tots els diaris espanyols i alguns europeus ens van dedicar diverses pàgines i fins i tot el New York Times va dedicar un llarg article per comentar el nostre descobriment. Es pot dir que en els quatre anys següents vaig recórrer el món per explicar l’efecte en congressos, universitats, centres d’investigació i fins a empreses d’alta tecnologia. Són centenars les tesis que s’han fet a tot el món sobre aquest fenomen quàntic i són milers els treballs publicats. El nom de nanomagnetisme quàntic està associat íntimament al nostre descobriment.

— Mirant cap enrere, quin creu que seria el major descobriment científic fins al dia d’avui?
Si em permets citaré els quatre que em tenen captivat per la seva bellesa, repercussió i immens valor intel·lectual i científic: 1) Les idees de Darwin sobre l’evolució, 2) la teoria de la Relativitat d’Einstein i els treballs pioners dels que va néixer la majestuosa Física Quàntica, 3) el descobriment de l’ADN i de la codificació genètica.

— Per acabar, ens recomana un llibre, una pel·lícula i una mica de música?

La novel·la que estic llegint, Tomás Nevinson de Javier Marías. De música, el que més escolto és Händel, Puccini, John Lennon i la veu d’Anne Sofie von Otter. Per efecte de la pandèmia, ara m’he refugiat en sèries. En citaré una de les últimes que he vist, Mare of Easttown. I mai oblidaré les primeres temporades de Homeland.