Skip to content

Miquel Porta Perales – No hi ha `smart city´ sense `smart vehicle´

Barcelona ocupa una bona posició en el rànquing Smart City i pertany al City Protocol Society que es proposa “facilitar i fomentar una nova ciència de les ciutats” per “dirigir i preparar” el seu el futur. Però, no és menys cert que Barcelona no ha aconseguit pujar encara al pòdium del Smart Cities Index 2017 d´Easy Park. En concret, ocupa el lloc número 53. Les tres primeres: Copenhaguen, Singapur i Estocolm. D´altra banda –continuem amb l´índex d´Easy Park-, Barcelona tampoc no es troba entre les 10 primeres ciutats del món quan a millors perspectives d´un futur smart city. Les millors: Copenhaguen, Singapur, Estocolm, Zurich, Boston, Tokio, San Francisco, Amsterdam, Ginebra i Melbourne. D´altres índexs ens diuen que Barcelona –la ciutat ha baixat cinc punts en cinc anys- és el número 9 del món (Index Smart City 2017) o el 33 (IESE Cities in Motion, 2016).

Val a dir que la classificació d´smarts cities es fa en funció de diversos criteris com ara la governança, la cohesió social, la preservació del medi ambient, les tecnologies sostenibles i renovables, la xarxa de sensors de tràfic, les aplicacions digitals al servei dels desplaçaments i el trànsit urbà, el transport públic i privat, els pàrquings intel·ligents, l´accés ràpid a la informació pública, la connectivitat i cobertura 4G, el comerç electrònic, la consulta mèdica digital, la tecnologia aplicada a l´educació, les biblioteques virtuals, la il·luminació intel·ligent amb bombetes LED i sensors lumínics, l´eficiència energètica, la innovació, les startups o la velocitat d´Internet.

Arribats a aquest punt, podem afirmar que Barcelona és una smart city en vies de desenvolupament. Una smart city incompleta. I són molts els reptes que la ciutat té al seu davant.

Al respecte, el conflicte Taxi versus VTC (Vehicle de Turisme amb Conductor) obre una finestra d´oportunitat que podria suposar una passa endavant en la carrera de Barcelona vers el pòdium smart city. En concret, la passa endavant es donaria en un dels criteris fonamentals de les smarts cities: la mobilitat urbana.
Sense circumloquis: l´esmentat conflicte no es resoldrà, sinó que es dissoldrà gràcies a la tecnologia. I és aquí on s´obre la finestra d´oportunitat de què es parlava abans. En poques paraules: el Taxi, el VTC i el Xofer s´han de modernitzar, el Sindicat s´ha d´oblidar de mobilitzacions i vagues i l´Administració ha d´arraconar la governança per decret. O això o la desaparició més o menys immediata del Taxi, el VTC i el Xofer. I doncs, què han de fer? Una cosa tan senzilla com observar i aprendre. Anem a pams.

¿Què busca el Taxi, el VTC i el Xofer responsable del vehicle? Clients. ¿Com trobar-los? A peu de carrer, sí. Però, avui, i sobretot demà mateix, els clients no es busquen, sinó que es troben. Són els clients els que busquen o troben Taxi o VTC amb el seu corresponent Xofer. I ho fan i ho faran cada dia més per la via de les aplicacions de mòbil. Allò que separa el vehicle de transport del seu usuari és una tecnologia que intermèdia entre el xofer i el client. Així les coses, té sentit conrear un conflicte que es dissoldrà gràcies a la tecnologia? No té cap mena de sentit. I menys –cosa que sembla que ja ha entès una part important del Taxi i el VTC- sabent que a curt termini les idees de Taxi, VTC i Xofer desapareixeran –de fet, ja estan desapareixent- en benefici de les idees de Vehicle de Lloguer, Vehicle Compartit i Vehicle Autònom sense Conductor.

I a qui ho dubti li plantejo un parell de qüestions. ¿Que potser el carsharing i el motosharing i les aplicacions car2go, Emov, eCooltra, Motit o Yugo no ofereixen un ventall de cotxes i motos compartits o de lloguer amb ofertes incloses? ¿Que potser no són aquí els Vehicles Autònoms sense Conductor com el Waymo Alphabet de Google –o el Toyota Uber- que ja porta recorreguts gairebé tres milions de kilòmetres als Estats Units? ¿Qüestió de temps? Prestin atenció: un informe del Boston Consulting Group i el World Economic Forum (Self-Driving Vehicles, Robo-Taxis, and the Urban Mobility Revolution, juliol, 2016) assenyala que en tres anys hi haurà 10 milions de vehicles autònoms sense conductor als Estats Units que, en una dècada, faran una quarta part dels kilòmetres recorreguts en aquell país.

En tot cas, abans de l´arribada definitiva del Vehicle de Lloguer, el Vehicle Compartit i el Vehicle Autònom sense Conductor; abans d´això, el Taxi i el VTC, en lloc d´enquistar el conflicte, han d´aprofitar els efectes positius de les aplicacions de mòbil. Per exemple: l´efecte marca (l´aplicació possibilita saber o pactar l´itinerari i el preu del servei, les característiques del vehicle, i també puntuar la professionalitat del xofer i la idoneïtat del vehicle), l´efecte xarxa (l´aplicació possibilita triar el vehicle que està més a prop del client talment com l´itinerari menys congestionat així com l´aprofitament de les oportunitats de rectificació d´itinerari en funció dels canvis puntuals del trànsit cosa que afavoreix la dinàmica circulatòria –rapidesa i menys contaminació ambiental- de la ciutat) i l´efecte competitivitat (l´aplicació possibilita una competència d´arrel darwiniana que millora el servei). I, després, què? Molt probablement, el Taxi, el VTC i el Xofer quedaran relegats –la dissolució del conflicte a la que em referia abans- a ser una tercera o quarta opció. Els que subsisteixin, és clar.

El Taxi, el VTC, el Xofer, el Sindicat i l´Administració, ¿es comportaran com actors racionals tot adaptant-se a un present tecnològic que incorpora una desregulació que la ciutadania ja està fent seva?
Als crítics de la liberalització del transport urbà, els dic que obrin els ulls a la realitat. Internet, els mòbils, les tauletes i les seves corresponents aplicacions, o els vehicles autònoms i el que pugui arribar, estan convertint el transport de viatgers en una cosa ben diferent de la que coneixíem ahir i coneixem avui. La revolució tecnològica ja ha arribat al transport de viatgers. No es pot desinventar el que està inventat. I més si tenim en compte que som davant d´un transport més ràpid, flexible, econòmic, còmode i beneficiós. A l´època de la mundialització instantània, la immediatesa i la ubiqüitat no té sentit –una autèntica contradicció- continuar apostant –quina paradoxa- per una concepció estàtica del transport.
La Revolució de la Mobilitat -amb tots els beneficis que comporta- ja és aquí i Barcelona té l´oportunitat de pujar uns esglaons en la classificació de smarts cities. Ha arribat l´hora d´oblidar-se del carro empès per bous.

No hi ha smart city sense smart vehicle.

*
Miquel Porta Perales és escriptor.

Published inARTICLES DE HÄNSEL* i GRETEL*ARTICLES DE TOTS ELS CICLESCosmopolitisme o el retorn al bosc

Be First to Comment

Deixa un comentari

Simple Share Buttons